Anders Arborelius

Anders Arborelius, O.C.D. (nascut el 24 de setembre de 1949) és un bisbe suec. És bisbe d'Estocolm des de 1998. El 21 de maig de 2017 el Papa Francesc anuncià la seva incorporació al Col·legi Cardenalici.

Infotaula de personaAnders Arborelius, O.C.D.
Bishop Anders Arborelius in 2015.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sv) Lars Anders Arborelius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sorengo (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
  Bisbe d'Estocolm
En el càrrec des de 29 de desembre de 1998
Nominació de17 de novembre de 1998
Dades personals
NacionalitatSuècia Suècia
ReligióCatolicisme
FormacióPontifícia facultat teològica Teresianum
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCarmelites descalços Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal8 de setembre de 1979
per Hubertus Brandenburg
Consagració29 de desembre de 1998
per Hubertus Brandenburg
Proclamació cardenalícia28 de juny de 2017
pel Papa Francesc
Cardenal prevere de Santa Maria degli Angeli

Coat of arms of Anders Arborelius (Cardinal).svg
In Laudem Gloriae

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

BiografiaModifica

Nascut a Sorengo, Suïssa, de pares suecs, va criar-se a Lund, al sud de Suècia. Va convertir-se al catolicisme a l'edat de 20 anys[1] i ingressà a l'orde dels carmelites descalços. Estudià teologia a Bruges, on va prendre els vots, i a la Pontifícia facultat teològica Teresianum[2] de Roma, sent ordenat prevere el 1979. També es llicencià en llengües modernes (anglès, espanyol i alemany) a la universitat de Lund. Durant aquells temps residí al convent carmelita de Norraby, a Svalöv, al sud del país, on es convertí en un dels consellers espirituals i directors de retirs espirituals més respectats i apreciats de Suècia.[3]

El 17 de novembre de 1998 el Papa Joan Pau II nomenà Arborelius bisbe d'Estocolm, després de la renuncià d'Hubertus Brandenburg; sent consagrat el 29 de desembre següent a la catedral de Sant Erik pel bisbe Hubert Brandenburg, al qui succeí al capdavant de la seu d'Estocolm (l'única diòcesi catòlica a Suècia, la qual abraça tot el país), esdevenint així el primer suec ètnic i el segon bisbe catòlic escandinau d'ençà dels temps de la Reforma[2] (la majoria de catòlics escandinaus des de la Reforma, particularment entre el clergat, són immigrants o fills de la immigració alemanya, neerlandesa, polonesa i italiana).

El 2005 va ser elegir president de la Conferència Episcopal Escandinava, càrrec que mantingué fins al 2015. Ha estat membre del Comitè de Presidència del Consell Pontifici per a la Família (nomenat el 2002)[4] i consultor del Consell Pontifici per als Laics.[5]

El 2008 va ordenar Cavaller de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem a l'arxivista, historiador i escriptor mediàtic Edward Blom.

Arborelius participà a The Indian Priest (2015), un documental sobre e sacerdot missioner indi Raphael Curian.

El 21 de maig de 2017, en acabar el Regina Cœli, el Papa Francesc anuncià que crearia Arborelius cardenal, esdevenint així el primer suec en ser-ho, al consistori a celebrar el 28 de juny següent.[6][7]

Declaracions públiquesModifica

A l'Advent de 2005, el bisbe Arborelius publicà un article al fòrum de discussió de catòlics dissidents Katolsk Vision, on els instava a tornar a l'Església.[8]

Al juliol de 2007, realitzà públicament una petició de perdó per l'únic cas conegut fins ara a Suècia d'abusos sexuals del qual una persona va ser víctima a la dècada de 1950 per part d'un sacerdot catòlic, fet amagat per l'Església durant tots aquells anys:[9]

« És molt trist que un dels nostres sacerdots hagi sotmès un nen a abusos sexuals. Com a bisbe de la diòcesi demano perdó pel que va succeís i espero que les diverses mesures que la diòcesi ha pres recentment puguin prevenir que aquests actes no es repeteixin en el futur. »

El febrer d'aquell mateix any, conjuntament amb el cap evangèlic Sten-Gunnar Hedin de l'Església Filadèlfia d'Estocolm amenaçaren el partit Demòcrata-cristià de Suècia que farien una crida als seus votants a que els retiressin el seu suport a les properes eleccions si sancionaven una llei que permeties les dónes que qualsevol part del món poguessin avortar a clíniques sueques, una pràctica coneguda com l'"avortament turístic".[10]

ObresModifica

  • ABORELIUS, LARS ANDERS. Den brinnande pilen: Karmels mystik genom tiderna (La Fletxa del Foc: el misticisme carmelita a través dels temps), 1986. 
  • ABORELIUS, LARS ANDERS. Trosmeditation (Meditació de fe), 1987. 
  • ABORELIUS, LARS ANDERS. Biskopens novisår: en bok av, med och om Anders Arborelius (Un bisbe novell: un llibre de i per Anders Arborelius), 2000. 
  • ABORELIUS, LARS ANDERS; HEDIN, STEN-GUNNAR. Jesusmanifestet (Manifest de Jesús), 2003. 
  • ABORELIUS, LARS ANDERS. Enhet i mångfald: herdabrev under jubileumsåret (Unitat en la diversitat. Carta pastoral), 2004. 
  • ABORELIUS, LARS ANDERS; HEDIN, STEN-GUNNAR. Andens manifest (Manifiest de l'Esperit), 2008. 
  • ABORELIUS, LARS ANDERS. In laudem gloriae- texter från tio år som biskop (In laudem gloriae: textos de deu anys com a bisbe), 2008. 

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Hubertus Brandenburg
 
Bisbe d'Estocolm

del 17 de novembre de 1998
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Gerhard Schwenzer, SS.CC.
 
President de la Conferència Episcopal Escandinava

octubre de 2005 - 9 de setembre de 2015
Succeït per:
Czeslaw Kozon
Precedit per:
Czeslaw Kozon
 
Vicepresident de la Conferència Episcopal Escandinava

des del 9 de setembre de 2015
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
William Henry Keeler
 
Cardenal prevere de Santa Maria degli Angeli

des del 20 de juny de 2017
Succeït per:
al càrrec