Andrés Giménez Soler

Andrés Giménez Soler
	;
Biografia
Naixement	1869 ; Saragossa (Espanya)
Mort	30 setembre 1938 (68/69 anys); Saragossa (Espanya)
Sepultura	cementiri de Torrero
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
	25 gener 1930 – 15 febrer 1930
2n President Real Sociedad Fotográfica de Zaragoza (en)
	1925 – 1927
Rector de la Universitat de Saragossa
	1911 – 1913 ; ← Hipólito Casas Gómez de Andino (en) – Ricardo Royo Villanova →
Catedràtic d'universitat
	1905 –
Governador civil de Girona
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa
Es coneix per	arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó
Activitat
Ocupació	Historiador i arabista
Ocupador	Universitat de Sevilla ; Universitat de Saragossa ; Arxiu de la Corona d'Aragó
Membre de	Reial Acadèmia de la Història ; Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques, Químiques i Naturals de Saragossa ; Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís ; Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ; Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs

Andrés Giménez Soler (Saragossa, 1869 - Saragossa, 1938) fou un historiador i arabista aragonès, arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia

Era membre d'una humil família d'artesans i va haver de fer un gran esforç per estudiar una carrera universitària. Es va llicenciar en Història a la Universitat de Saragossa i més tard es va doctorar en la de Madrid. En 1893 va obtenir la plaça a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona), on va iniciar les seves investigacions, i en 1899 va aconseguir la càtedra d'Història d'Espanya Antiga i Mitjana de la Universitat de Sevilla, però gairebé immediatament, el 1900, es va traslladar a la Universitat de Saragossa, d'on ja no es va moure fins a la seva mort i de la qual va arribar a ser rector entre 1911 i 1913. Allà va crear, juntament amb Manuel Maynar Barnolas, una càtedra de la llengua auxiliar internacional esperanto.^[1]

Durant un temps va ser governador civil de Girona. El 1937, poc abans de la seva mort, va reordenar l'Arxiu Municipal de Saragossa.

En la seva activitat com a historiador, es va dedicar fonamentalment a l'estudi dels regnats de Ferran el Catòlic, Jaume II i Alfons V d'Aragó, del Justícia d'Aragó, o la delimitació de la frontera entre Catalunya i Aragó. També es va ocupar en l'estudi de l'economia i la societat aragoneses, mostrant especial interès per la pagesia i els moriscs i jueus, o temes relatius a l'administració local. A més va escriure unes documentades biografies de Joan Manuel de Castella i de Ferran el Catòlic. Va ser acadèmic corresponent de la Reial de la Història i acadèmic de nombre de la Reial de Ciències de Saragossa i de la de Belles Arts de Sant Lluís.

Té prop de cent títols publicats, preferentment sobre història i arabisme, entre els quals destaca la gran difusió que va aconseguir la seva monografia La Edad Media en la Corona de Aragón, de la qual va elaborar dues edicions. Va deixar nombrosos deixebles, molts dels quals es van beneficiar de la seva proverbial generositat.

Obres

Don Juan Manuel, biografía y estudio crítico. Obra premiada en público certamen por la Academia Española en el concurso de 1906 a 1908 e impresa a sus expensas, Zaragoza, Tip. La Académica, de F. Martínez, 1932.
Las zonas francas, Zaragoza: Tip. Blasco, 1915.
El pensamiento económico aragonés Zaragoza: Tip. Ediciones Aragonesas, 1915.
La población Aragonesa, Zaragoza, F. Martínez, 1934.
El carácter de Don Pedro de Luna: a propósito de la novela de D. Vicente Blasco Ibáñez, "El Papa del Mar", Zaragoza: [Universidad de Zaragoza], 1926.
Fernando el Católico, Barcelona [etc.], Editorial Labor, s.a., 1941.
La España primitiva según la filología, Zaragoza: Tip. G. Casañal, 1913.
La corona de Aragón y Granada: historia de las relaciones entre ambos reinos, Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1908.
El justicia de Aragón : es de origen musulmán?, Madrid: Tip. de la Viuda é Hijos de M. Tello, 1901.
Itinerario del rey don Alfonso de Aragón y de Nápoles, Zaragoza: Mariano Escar, 1909.
El problema de la variación del clima en el cuenca del Ebro, Zaragoza 1922
El Poder judicial en la corona de Aragón, memoria leída en la real Academia de buenas letras de Barcelona..., Barcelona: tip. de la Casa provincial de caridad, 1901.
La expedición a Granada de los Infantes D. Juan y D. Pedro en 1319, Madrid : Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1905.
La antigua península ibérica, Barcelona: Montaner y Simón, [19--]
De Geografía social española: (Comentarios a los Decretos del Ministerio de Fomento que crearon las Confederaciones hidronómicas), Zaragoza [s.n.] 1926
El sitio de Almería en 1309, Barcelona: Tipografía de la Casa Provincial de Caridad, 1904
Caballeros españoles en África y africanos en España, New York - Paris, [s. n. ¿1907?]
La Edad Media en la corona de Aragón, Barcelona: Editorial Labor, 1930, 2.ª ed. revisada 1944.
Crítica del libro Numantia: die Keltiberer und ihre Kriege mit Rom (Numancia: los celtiberos y sus guerras con Roma): discurso leído en la solemne apertura de los estudios del año académico de 1921 a 1922. Zaragoza: G. Casañal, 1921.
Estudios de historia aragonesa: siglos XVI y XVII, Zaragoza, 1916.
La crónica catalana de Bernardo Boades, Santander, 1931.
La Península Iberica en la antigüedad, Barcelona: Montaner y Simón, [19--?]
Don Jaime de Aragón, último conde de Urgel; memoria leída en las sesiones ordinarias celebrados por la real academia de buenas letras los días 11 y 25 de abril de 1899. Barcelona, Hijos de Jaime Jepus, 1899.
Conferencia científico-económica celebrada en el Ateneo de Madrid... en 1915, a cargo de Andrés Giménez Soler... sobre el tema "Las haciendas locales" después de la ley de supresión de consumos, con un epilogo de Luis González. Zaragoza: Blasco, 1915.
La Corona de Aragón y Granada: Hist. de las relaciones entre ambos reinos, Barcelona [Dr.:] Casa Prov. de Caridad, 1908.
De las formas actuales de la Historia. Giménez Soler. Barcelona. Hijos de Jaime Jepús. Impresores, 1899.

Enllaços externs

Referències

↑ Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.

Precedit per:
'

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXV
1899-1918

Succeït per:
Faustino Gazulla Galve

[1] Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.

[1]

Biografia

Naixement	1869 Saragossa (Espanya)
Mort	30 setembre 1938 (68/69 anys) Saragossa (Espanya)
Sepultura	cementiri de Torrero

Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
25 gener 1930 – 15 febrer 1930
2n President Real Sociedad Fotográfica de Zaragoza ^(en)
1925 – 1927
Rector de la Universitat de Saragossa
1911 – 1913 ← Hipólito Casas Gómez de Andino ^(en) – Ricardo Royo Villanova →
Catedràtic d'universitat
1905 –
Governador civil de Girona


Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa
Es coneix per	arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó
Activitat
Ocupació	Historiador i arabista
Ocupador	Universitat de Sevilla Universitat de Saragossa Arxiu de la Corona d'Aragó
Membre de	Reial Acadèmia de la Història Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques, Químiques i Naturals de Saragossa Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs