Andreas Ascharin
Andreas Ascharin, rus: Андрей Александрович Ашарин, Andrei Aleksàndrovitx Aixarin, (24 de juny de 1843, Pärnu, Livònia – 24 de desembre de 1896, Riga) fou un mestre d'escacs alemany del Bàltic.[1]
| |||
| Nom original | Андрей Александрович Ашарин / Andrei Aleksandrovitx Aixarin | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 24 juny 1843  Pärnu (Estònia) | ||
| Mort | 24 desembre 1896 (53 anys) Riga (Letònia) | ||
| Residència | Riga (1879–) Sant Petersburg (1875–1879) | ||
| Nacionalitat |  Imperi Rus | ||
| Religió | Església Ortodoxa Grega | ||
| Formació | Universitat Imperial de Dorpat (1865–1874) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Traductor, escriptor i jugador d'escacs | ||
| Ocupador | Riga Alexander Gymnasium (en)  , professor (1879–) Sankt Petersburger Herold (en) , periodista (1875–1879) St. Petersburgische Zeitung (en) , periodista (1875–1879) | ||
| Nacionalitat esportiva | Rússia | ||
| Esport | escacs | ||
| Participà en | |||
| 1879 | St. Petersburg 1879 (en) |
||
  | |||
Biografia
modificaAscharin, de pare rus i mare alemanya del Bàltic, va assistir a l'escola secundària a Tartu, va estudiar a la Universitat de Tartu des de 1865 fins a 1874, i hi va acabar Matemàtiques primer i després Dret. Entre 1875 i 1879 va viure a la capital russa i va escriure com a periodista per al diari St Petersburg Zeitung i el St Petersburg Herald. El 1879 es va traslladar a Riga, on va ser professor d'alemany a l'Alexander High School i Lomonosov. En el temps que va romandre-hi Ascharin va realitzar una tasca periodística versàtil, i va fer de traductor de literatura russa a l'alemany.
Carrera escaquística
modificaDurant la seva estada a Sant Petersburg, va participar en diversos torneigs. El 1876 va guanyar el campionat rus (oficiós) contra Mikhaïl Txigorin i Emanuel Schiffers. Contra Friedrich Amelung el 1877 va perdre un matx per 4:5 (-4 +3 =2).[2] Al torneig de Sant Petersburg de 1879, hi va quedar en sisè lloc.[3] A Riga hi va supervisar les columnes d'escacs al diari de Riga i al diari Dvina. També va ser President del Club d'Escacs de Riga.[4] Dos anys abans de morir va publicar sota el títol Schach-Humoresken, (Riga, 1894),[5] un dels primers llibres sobre l'humor i els escacs, que també inclou records de Txigorin o del seu amic Amelung.
Obres (selecció)
modifica- Gedichte; Riga 1878
- Russischer Novellenschatz, 2 Bände; Mitau 1879–1880
- Nordische Klänge. Russische Dichtungen in deutschen Übertragungen; Riga 1894
- Schach-Humoresken; Riga 1894
Notes i referències
modifica- ↑ «Nota biogràfica de Andreas Ascharin» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 10 novembre 2012].
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
- ↑ Wall, Bill. «Russian Chess History» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 10 novembre 2012].
- ↑ Litmanowicz, Władysław & Giżycki, Jerzy. Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa, 1986, 1987. ISBN 83-217-2481-7 (1. A-M), ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z).
- ↑ «Nota biogràfica de Andreas Ascharin» (en alemany). slavistik.uni-potsdam.de/. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 10 novembre 2012].
