Andreu Gimeno i Tolaguera

tennista professional català

Andreu Gimeno Tolaguera, també conegut com Andrés Gimeno, (Barcelona, 3 d'agost de 1937 - Barcelona, 9 d'octubre de 2019) va ser un tennista català, que va passar a la història en guanyar el Torneig de Roland Garros de 1972, convertint-se en l'home més veterà en conquerir aquest torneig, amb 34 anys, registre que encara manté.[1] L'any 2009 fou admès a l'International Tennis Hall of Fame.[2]

Infotaula de personaAndreu Gimeno i Tolaguera
Internationale Tenniskampioenschappen Melkhuisje, Andres Gimeno in aktie, Bestanddeelnr 926-5506.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Andrés Gimeno Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Andrés Gimeno Tolaguera Modifica el valor a Wikidata
3 agost 1937 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 2019 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTennista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960–1974
Patrimoni net estimat2.500 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 216–108 Modifica el valor a Wikidata  41
Tennis dobles 95–61 Modifica el valor a Wikidata 3
Hall of fame Fitxa HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1958-1973Flag of Spain.svg  Equip de Copa Davis d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Membre d'una família aficionada al tennis, va ser animat a practicar aquest esport pel seu pare qui fou un dels primers entrenadors professionals espanyols.

Gimeno va aconseguir fama mundial per primera vegada el 1960 en assolir la final de dobles de l'Open de França (en aquell temps amateur) al costat del seu compatriota José Luis Arilla. A la final van caure davant els australians Roy Emerson i Neale Fraser. Aquest mateix any, Gimeno s'alçaria amb el torneig del Club Queen's a Londres sobre herba i poc temps després va esdevenir professional. Com a amateur també va aconseguir alçar-se amb els torneigs de Barcelona i Montecarlo.

L'any 1967 va conquerir el títol de dobles de l'únic torneig professional jugat a Wimbledon abans de l'aparició de l'Era Open. Aquest any va formar parella amb el llegendari Pancho Gonzáles. També arribaria a la final d'un dels més prestigiosos torneigs professionals de l'època a Wembley en què va perdre davant l'australià Rod Laver.

A l'Era Open, va arribar a la final de l'Open d'Austràlia, sobre herba, l'any 1969 encara que va perdre la final davant de Rod Laver, i va aconseguir 5 títols en 10 finals. El més important va ser sens dubte el Torneig de Roland Garros de 1972, on es va convertir a l'home més veterà de la història en guanyar l'Open francès. A la final va derrotar al local Patrick Proisy per 4-6, 6-3, 6-1, 6-1. Va tenir dues aparicions més en semifinals de Grand Slam: el 1968 va perdre davant l'australià Ken Rosewall a l'Open de França en 5 sets mentre que el 1970, després de vèncer Arthur Ashe a vuitens de final, va perdre en sets consecutius davant de John Newcombe.

Es va retirar el 1973, i el 1974 va crear el Club de Tennis Andrés Gimeno a Castelldefels (Barcelona), un complex amb 24 pistes de tennis i excel·lents instal·lacions. Durant els anys 1970 va entrenar jugadors per a la Federació Espanyola (mai no va arribar a ésser capità de Copa Davis per Espanya) i en els anys 1980 ho va ser per la Federació Suïssa. Va ser comentarista de tennis de l'emissora de televisió espanyola TVE durant dues dècades. També va escriure un llibre titulat Máster en Tenis.

El 2009, el seu nom va ser introduït en el Saló Internacional de la Fama del tennis amb el qual Espanya té 5 jugadors en aquest selecte grup.

Es va casar amb Cristina Corolla l'any 1962, i junts van tenir tres fills: Alejo Gimeno, Andres Gimeno Jr. i Cristina Gimeno. L'any 2011 va patir molts problemes financers i un grup dels millors tennistes espanyols en actiu i retirats van celebrar una jornada pública d'homenatge cap a ell el 22 d'octubre de 2011 en el Palau Blaugrana de Barcelona.[3][4] L'any 2012 treballà com a comentarista a Energy dels partits del Torneig de Roland Garros. Va morir el 9 d'octubre de 2019 amb 82 anys, a causa d'una llarga malaltia.[1]

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 2 (1−1)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 1969 Open d'Austràlia   Rod Laver 3−6, 4−6, 5−7
Guanyador 1. 1972 Roland Garros   Patrick Proisy 4−6, 6−, 6−1, 6−1

Dobles: 2 (0−2)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 1969 Roland Garros   José Luis Arilla   Roy Emerson
  Neale Fraser
2−6, 10−8, 5−7, 4−6
Finalista 2. 1968 US Open   Arthur Ashe   Bob Lutz
  Stan Smith
9−11, 1−6, 5−7

PalmarèsModifica

Individual: 25 (12−13)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Finalista 1. 29 de setembre de 1958   Camberra, Austràlia Herba   Roy Emerson 3−6, 8−10
Guanyador 1. 3 de gener de 1959   Perth, Austràlia Herba   Butch Buchholz 6−1, 6−4, 6−3
Finalista 2. 20 de desembre de 1959   París, França Parquet (i)   Pierre Darmon 4−6, 9−11, 6−3, 6−4, 11−13
Guanyador 2. 21 de març de 1960   Caracas, Veneçuela Dura   Mike Davies 6−4, 4−6, 6−4, 6−3
Guanyador 3. 18 d'abril de 1960   Montecarlo, Mònaco Terra batuda   Mike Davies 8−6, 6−3, 6−4
Guanyador 4. 30 de maig de 1960   Barcelona, Espanya Terra batuda   Giuseppe Merlo 6−1, 6−2, 6−1
Guanyador 5. 13 de juny de 1960   Londres, Regne Unit Herba   Roy Emerson 8−6, 6−3
Finalista 3. 13 de setembre de 1965   Wembley, Regne Unit   Rod Laver 3−6, 3−6, 3−6
Finalista 4. 12 d'octubre de 1966   Johannesburg, Sud-àfrica   Rod Laver 4−6, 2−6
Finalista 5. 26 d'octubre de 1966   Durban, Sud-àfrica Dura   Rod Laver 1−6, 3−6
Finalista 6. 11 de juliol de 1967   Brookline, Estats Units Herba   Rod Laver 6−4, 4−6, 3−6, 5−7
Finalista 7. 15 de juliol de 1968   Fort Worth, Estats Units Dura   Ken Rosewall 4−6, 3−6
Finalista 8. 20 de gener 1969   Open d'Austràlia, Austràlia Herba   Rod Laver 3−6, 4−6, 5−7
Guanyador 6. 24 de març de 1969   Nova York, Estats Units Moqueta (i)   Arthur Ashe 6−1, 6−2, 3−6, 6−8, 9−7
Finalista 9. 9 de febrer de 1970   Miami, Estats Units Terra batuda   Ken Rosewall 6−3, 2−6, 6−3, 6−7, 3−6
Guanyador 7. 20 d'abril de 1970   Dallas, Estats Units Moqueta (i)   Roy Emerson 6−2, 6−3, 6−2
Finalista 10. 7 de juny de 1970   Casablanca, Marroc Terra batuda   John Newcombe 4−6, 4−6, 4−6
Guanyador 8. 17 de maig de 1971   Hamburg, Alemanya Occidental Terra batuda   Peter Szoke 6−3, 6−2, 6−2
Guanyador 9. 14 de febrer de 1972   Los Angeles, Estats Units Dura (i)   Pierre Barthes 6−3, 2−6, 6−2
Finalista 11. 15 de maig de 1972   Brussel·les, Bèlgica Terra batuda   Manuel Orantes 4−6, 1−6, 6−2, 5−7
Guanyador 10. 22 de maig de 1972   Roland Garros, França Terra batuda   Patrick Proisy 4−6, 6−3, 6−1, 6−1
Guanyador 11. 19 de juny de 1972   Eastbourne, Regne Unit Herba   Pierre Barthes 7−5, 6−3
Guanyador 12. 10 de juliol de 1972   Gstaad, Suïssa Terra batuda   Adriano Panatta 7−5, 9−8, 6−4
Finalista 12. 30 d'octubre de 1972   París, França Dura (i)   Stan Smith 2−6, 2−6, 5−7
Finalista 13. 23 de juliol de 1973   Hilversum, Països Baixos Terra batuda   Tom Okker 6−2, 4−6, 4−6, 7−6, 3−6

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Muere el legendario Andrés Gimeno, campeón de Roland Garros en 1972» (en espanyol). Mundo Deportivo, 10-10-2019. [Consulta: 22 març 2020].
  2. «Seles leads '09 Hall of Fame class» (en anglès). ESPN, 15-01-2009. [Consulta: 24 novembre 2012].
  3. Carballeira, Raquel. «Homenaje para ayudar a Andrés Gimeno» (en espanyol). PuntoDeBreak.com, 21-10-2011. [Consulta: 6 maig 2020].
  4. «Sentido homenaje a Andrés Gimeno» (en espanyol). Marca, 21-10-2011. [Consulta: 6 maig 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu Gimeno i Tolaguera