Andreu Gomila Llobera
poeta i jornalista mallorquí
(S'ha redirigit des de: Andreu Gomila)
Andreu Gomila Llobera (Palma, 1977) és un poeta, escriptor, crític literari i periodista especialitzat en arts escèniques.[1][2] Ha estat director del setmanari TimeOut Barcelona.[3][4] del 2010 al 2017. Ha publicat els llibres de poemes Un dia a l'infern dels que són (La Magrana, 2011), Diari de Buenos Aires (Moll, 2007), Aquí i ara (El Gall, 2007), Carrer dels dies (Proa, 2012), Felanitx (Edicions 62, 2020) i Joia (Cafè Central, 2023); les novel·les El port. No serà res de mi (Moll, 2010), Continents (Empúries, 2016) i La mesura de totes les coses (Empúries, 2021); i l'assaig musical Putos himnes generacionals (Empúries, 2015). Li han traduït poemes al castellà, francès, hongarès, anglès i serbo-croat.[5]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1977 (46/47 anys) Palma (Mallorca) |
Nacionalitat | Mallorca |
Activitat | |
Ocupació | poeta, periodista cultural, periodista, escriptor |
Premis | |
Obres publicades
modifica- Un dia a l'infern dels que són (La Magrana, 2001). Obra guanyadora del Premi Amadeu Oller de poesia 2001[1]
- Aquí i ara (El Gall, 2007)[1]
- Diari de Buenos Aires (Moll, 2007)[1]
- El port. No serà res de mi (Moll, 2010)[6]
- Carrer dels dies (Proa, 2012) [7]
- Put*s himnes generacionals (Empúries, 2015) [8]
- Continents (Empúries, 2016)[9][10](finalista del premi Crexells 2017)[11]
- Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca (Edicions 3i4, 2019)
- Felanitx (Edicions 62, 2020)[1]. Obra guanyador del XVIII Premi a la memòria de Gabriel Ferrater[12]
- La mesura de totes les coses (Empúries, 2021) [2][3]
- Joia (Cafè Central, 2023)
Traduccions
modifica- De l'inconvenient d'haver nascut, d'E.M. Cioran.
- El cel per sobre del sostre, de Natacha Appanah.
- Alcohols, de Guillaume Apollinaire.
- En els somnis comencen les responsabilitats, de Delmore Schwartz.
Premis rebuts
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Andreu Gomila - El poeta del mes - Novembre 2007». Arxivat de l'original el 2008-06-24. [Consulta: 31 juliol 2011].
- ↑ «Andreu Gomila, autor a El Temps de les Arts - Pàgina 2 de 6». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Andreu Gomila Llobera, nuevo director de la revista TimeOut en Barcelona». [Consulta: 31 juliol 2011].
- ↑ Redacció «Andreu Gomila, nou director de 'Time Out Barcelona'». Comunicació21 [Barcelona], 29-06-2010 [Consulta: 31 juliol 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Andreu Gomila». CCCB. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Andreu Gomila, en bon camí». Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 31 juliol 2011].
- ↑ «Carrer dels dies. L'èpica de la nostàlgia». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ El Periódico de Catalunya, 26-10-2015.
- ↑ «Andreu Gomila, el continent que ho xucla tot». Núvol.
- ↑ País, Ediciones El «Vides insòlites i normals». EL PAÍS, 04-05-2017.
- ↑ «El premi Crexells descobreix a Joan Buades». Ara.cat.
- ↑ Mur, Gerard «Andreu Gomila guanya el Gabriel Ferrater amb ‘Felanitx’». núvol, 22-07-2020 [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ 324cat. «Andreu Gomila guanya el 18è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater per l'obra 'Felanitx'», 23-07-2020. [Consulta: 23 juliol 2020].
Enllaços externs
modifica- Andreu Gomila a TalentIB.
- Andreu Gomila a l'editorial Empúries. Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine.
- Andreu Gomila: els continents i els contingut s. Entrevista de Sebastià Alzamora al diari Ara
- Andreu Gomila: “Tota obra literària és pornogràfica”. Entrevista al diari Nuvol.