Andrew Carnegie
Andrew Carnegie (Dunfermline, Escòcia, 25 de novembre de 1835 - Lennox, Massachusetts, 11 d'agost de 1919) fou un empresari estatunidenc d'origen escocès. Es declarà ateu en qüestions de religió.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1835 Dunfermline (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 11 agost 1919 (83 anys) Lenox (Massachusetts) |
| Causa de mort | Causes naturals (Broncopneumònia ) |
| Sepultura | Sleepy Hollow Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Filantrop, magnat dels negocis, economista, industrial, comerciant i emprenedor |
| Membre de | |
| Moviment | Patriotisme |
| Família | |
| Cònjuge | Louise Whitfield Carnegie |
| Fills | Margaret Carnegie Miller |
| Pares | William Carnegie (en) i Margaret Morrison Carnegie (en) |
| Germans | Thomas M. Carnegie |
| Parents | George Lauder (en) (oncle) George Lauder (cosí germà) |
Premis | |
 | |
  | |
BiografiaModifica
Procedent d'una família pobra que va emigrar als Estats Units el 1848, va tenir una educació autodidacta, al mateix temps que es guanyava la vida en oficis durs i anava estalviant per adquirir participacions en petits negocis de la seva ciutat, Pittsburgh. Entre el 1865 i el 1870 va fer una primera fortuna negociant amb bons de companyies ferroviàries i amb productes siderúrgics.
Després es va concentrar en la fabricació d'acer, invertint a pesar de la «gran depressió» de 1873, fins a dominar-ne el sector cap a 1880. Carnegie representa, doncs, el prototip de l'home fet a si mateix, ideal humà típicament estatunidenc que només era possible en aquell context històric. Les empreses de Carnegie van seguir creixent sota el guiatge del seu soci H. C. Frick, que li va fer comprendre la necessitat de la integració vertical: a més de la major part de la siderúrgia de Pennsilvània, va adquirir mines de ferro, navilieres i ferrocarrils, adaptant-se així a les noves tendències monopolistes que es van imposar en l'economia de finals del segle xix.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «The 50 Most Brilliant Atheists of All Time» (en anglès). Brainz.org. [Consulta: 22 juliol 2013].
