Andrew Carnegie

Andrew Carnegie (Dunfermline, Escòcia, 25 de novembre de 1835 - Lennox, Massachusetts, 11 d'agost de 1919) fou un empresari estatunidenc d'origen escocès. Es declarà ateu en qüestions de religió.[1]

Infotaula de personaAndrew Carnegie
Andrew Carnegie, three-quarter length portrait, seated, facing slightly left, 1913-crop.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1835 Modifica el valor a Wikidata
Dunfermline (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1919 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Lenox (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Broncopneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentSleepy Hollow Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilantrop, magnat dels negocis, economista, industrial, comerciant i emprenedor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentPatriotisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLouise Whitfield Carnegie Modifica el valor a Wikidata
FillsMargaret Carnegie Miller Modifica el valor a Wikidata
GermansThomas M. Carnegie Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Andrew Carnegie signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 173 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Procedent d'una família pobra que va emigrar als Estats Units el 1848, va tenir una educació autodidacta, al mateix temps que es guanyava la vida en oficis durs i anava estalviant per adquirir participacions en petits negocis de la seva ciutat, Pittsburgh. Entre el 1865 i el 1870 va fer una primera fortuna negociant amb bons de companyies ferroviàries i amb productes siderúrgics.

Després es va concentrar en la fabricació d'acer, invertint a pesar de la «gran depressió» de 1873, fins a dominar-ne el sector cap a 1880. Carnegie representa, doncs, el prototip de l'home fet a si mateix, ideal humà típicament estatunidenc que només era possible en aquell context històric. Les empreses de Carnegie van seguir creixent sota el guiatge del seu soci H. C. Frick, que li va fer comprendre la necessitat de la integració vertical: a més de la major part de la siderúrgia de Pennsilvània, va adquirir mines de ferro, navilieres i ferrocarrils, adaptant-se així a les noves tendències monopolistes que es van imposar en l'economia de finals del segle xix.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «The 50 Most Brilliant Atheists of All Time» (en anglès). Brainz.org. [Consulta: 22 juliol 2013].