Andrew Forsyth
Andrew Forsyth (Glasgow, 18 de juny de 1858 - Londres, 2 de juny de 1942) va ser un matemàtic britànic.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Andrew Russell Forsyth 18 juny 1858 Glasgow (Escòcia) |
| Mort | 2 juny 1942 (83 anys) Londres |
| Sepultura | Crematori de Golders Green 51° 34′ 37″ N, 0° 11′ 38″ O / 51.5769539°N,0.1939639°O |
| Formació | Trinity College Liverpool College Universitat de Cambridge |
| Tesi acadèmica | Memoir on the Theta-functions, particularly those of two variables (1881 ) |
| Director de tesi | Arthur Cayley |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Imperial College London (1913–1923) Universitat de Cambridge (1884–1910) Universitat de Liverpool (1882–1884) |
| Membre de | |
| Professors | Arthur Cayley |
| Alumnes | Edmund Whittaker |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Edmund Whittaker |
| Família | |
| Cònjuge | Marion Amelia Pollock |
| Pare | John Forsyth i Christina Glenn |
| Premis | |
 | |
Vida i Obra
modificaEl pare de Forsyth era un enginyer que treballava a les drassanes de Glasgow, però que es va traslladar a Liverpool on Forsyth va fer els estudis secundaris. El 1877 va ingressar en el Trinity College (Cambridge) on es va graduar el 1881 com senior wrangler.[1] Va ser nomenat professor titular de la universitat de Liverpool el 1882,[2] però dos anys més tard va tornar a Cambridge com a professor de matemàtiques.[3]
El 1885 va publicar el seu primer llibre: Treatise on differential equations.[4] Els anys següents va estar investigant en els camps de les equacions diferencials i els invariants, publicant una llarga sèrie de memòries i articles fins al 1889.[5] Però a partir d'aquest any, la seva reputació va començar a declinar. Tot i així, el 1895 va substituir Cayley en la càtedra de matemàtiques en morir aquest. Des de la cátedra es va dedicar a l'edició de les obres escollides de Cayley i va participar activament en el govern de la universitat.[6]
El 1910 es va veure obligat a renunciar per sempre a la càtedra per culpa d'un afer amorós amb la dona del professor de Cambridge Sir Charles Vernon Boys.[3] Després d'un curs a la universitat de Calcuta, va ser nomenat cap del departament de matemàtiques del Imperial College London (1913),[7] lloc en el que es va jubilar el 1923.[8]
Forsyth va publicar nou llibres i un centenar d'articles a revistes científiques.[9]
Referències
modifica- ↑ Els wranglers eren els estudiants que obtenien les millors qualificacions en els exàmens de matemàtiques.
- ↑ Whittaker, 1942, p. 213.
- ↑ 3,0 3,1 Chang, 2011, p. 190.
- ↑ Whittaker, 1942, p. 214.
- ↑ Whittaker, 1942, p. 217.
- ↑ Whittaker, 1942, p. 219.
- ↑ Whittaker, 1942, p. 221.
- ↑ Whittaker, 1942, p. 222.
- ↑ Whittaker, 1942, p. 223-227.
Bibliografia
modifica- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Whittaker, E.T. «Andrew Russell Forsyth, 1858-1942» (en anglès). Biographical memoirs of fellows of the Royal Society, Vol. 4, Num. 11, 1942, pàg. 208-227. Arxivat de l'original el 2018-07-22. DOI: 10.1098/rsbm.1942.0017. ISSN: 1748-8494 [Consulta: 22 juliol 2018]. Arxivat 2018-07-22 a Wayback Machine.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Andrew Forsyth» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Whitrow, G.J. «Forsyth, Andrew Russell». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 juliol 2018]. (anglès)