Anem a fer bronze a la neu

pel·lícula de 1979 dirigida per Patrice Leconte

Anem a fer bronze a la neu (títol original en francès: Les Bronzés font du ski) és una pel·lícula amb la tropa de le Splendid, dirigida per Patrice Leconte i estrenada el 1979. És continuació de la pel·lícula Anem a fer bronze (1978). Ha estat doblada al català [1][2]

Infotaula de pel·lículaAnem a fer bronze a la neu
Les bronzés font du ski
Bronzesfilm.jpg
Fitxa
DireccióPatrice Leconte
Protagonistes
Michel Blanc
Marie-Anne Chazel
Christian Clavier
Gérard Jugnot
Josiane Balasko
Director artísticJacques d'Ovidio
ProduccióYves Rousset-Rouard
GuióLa troupe du Splendid
MúsicaPierre Bachelet
Dissenyador de soGuillaume Sciama
FotografiaJean-François Robin
MuntatgeNoëlle Boisson (imatge); Mariette Levy-Novion i Annick Rousset-Rouard (so)
VestuariCécile Magnan
MaquillatgeJean-Pierre Eychenne
ProductoraTrinacra Films
DistribuïdorCCFC
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1979
Durada83 min.
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeLavâl i estació de Paris-Saint-Lazare Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia
TemaAlps Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0078907 Filmaffinity: 190745 Allocine: 3198 Rottentomatoes: m/770685253 Allmovie: v148478 TCM: 480753 TV.com: movies/les-bronzes-font-du-ski Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

1979. Els amics d'Els Bronzejats es troben en l'estació d'esports d'hivern de Val-d'Isère on Jérôme, Gigi i Popeye treballen. Jérôme i Gigi ara estan casats: Gigi té una creperia mentre que Jérôme treballa en el seu gabinet mèdic. Nathalie i Bernard, reconciliats i « nous rics », són propietaris d'un pis de propietat compartida. Jean-Claude, sempre buscant la seva ànima germana i sempre un desastre com a seductor, prova desesperadament de lligar amb tot el que mou. Christiane desembarca amb un home casat i clarament més gran que ella, Marius. Popeye és aleshores molt menys segur d'ell: humiliat per la seva dona que l'enganya amb el seu cosí, explica als seus amics que és el gerent d'una botiga d'esports d'hivern, quan és regentat per aquesta mateixa parella.

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • La cançoneta cantada per Michel Blanc al telecadira hauria hagut d'estar en principi la famosa cançó Estrella de les neus però qui tenia els drets van refusar la seva utilització en la pel·lícula. Pierre Bachelet i Raymond Gimenès van imaginar doncs una nova versió recordant malgrat tot l'original: Quan te reverrai-je…[3] En el documental L'Après-ski des Bronzés de l'edició Collector de la pel·lícula ISBN 3 259119 684695,[3] Patrice Leconte dóna l'explicació següent :
« En principi, ell (Michel Blanc) cantava Étoile des neiges … perquè s'estava segur que estava en el domini públic o poc en faltava. I a continuació, saber que per cantar Étoile des neiges, calia pagar molt car i es va decidir que millor deixar-ho que pagar car. He demanat al compositor de la música de fer-nos-en una “a la manera de”, però una altra cosa, és a dir que pugui colar com Etoile des neiges, però cantant una altra cosa. I aleshores Etoile des neiges ha esdevingut Quand te reverrai-je ?. «Quand je te reverrai». »

.

  • La pel·lícula va ser rodada a Val-d'Isère; tanmateix, els responsables de l'estació i l'equip de rodatge acaben molt tibants i el nom de l'estació no apareix en cap part del guió.[4]

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Anem a fer bronze a la neu (en català). esadir.cat. 
  2. «Les bronzés font du ski». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Entrevista de Patrice Leconte en l'edició DVD.
  4. «[httpp://www.lepoint.fr/actualites-economie/2007-02-15/dels-sieges-en-or/916/0/113772 Val d'Isère, sieges en or]». Le Point n°1796, 15-02-2007.