Flor de pasqua

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Anemone pulsatilla)

La flor de pasqua o flor de vent (Pulsatilla vulgaris) és una planta herbàcia de la família de les Ranunculàcies.

Infotaula d'ésser viuFlor de pasqua
Pulsatilla vulgaris
Pulsatilla vulgaris.jpg
Pulsatilla vulgaris
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN161913
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaRanunculaceae
GènerePulsatilla
EspèciePulsatilla vulgaris
Mill.
Nomenclatura
Sinònim taxonòmicAnemone pulsatilla L.
Modifica les dades a Wikidata
Flor de vent

NomenclaturaModifica

Pulsatilla deriva del llatí pulsare, agitar, a causa de la seva forma de campaneta moguda pel vent. En grec Anemone (ανεμώνη) correspon a una flor que s'obre al mínim cop de vent).

Altres noms amb què és coneguda: safrà de prat i anèmona de prat.

EcologiaModifica

L'hàbitat d'aquesta planta és Amèrica del nord i Europa. És freqüent trobar-la en zones muntanyoses de clima continental, especialment en vessants, en els prats de dent i boscos assolellats de sòl ben drenat i calcari. La seva multiplicació s'efectua per mata.

A la península Ibèrica es cria principalment en dues zones: una és la zona pirinenca i l'altra la ibèrica, corresponent en la seva major part a la conca mitjana i superior de l'Ebre. És una de les primeres plantes a florir a la primavera, fins i tot abans de fondre's l'última neu.

MorfologiaModifica

 
Detall de les flors de l'anèmona de prat

És una planta vivaç amb la part aèria anual i òrgans subterranis pluriennals Mesura entre 10 i 20 cm d'altura. Té un rizoma relativament gruixut i de color ennegrit, que està introduït de manera obliqua al sòl. El plançó mesura de 0,5 a 1,5 pams d'altura, amb les fulles segmentades en lacínies linears, cobertes, quan neixen, d'una vellositat llarga i sedosa, que es va perdent a mesura que la planta es desenvolupa, el mateix passa a la tija. Cada plançó produeix una sola flor terminal recta o una mica encorbada, que s'obre en sis sèpals punxeguts, de 4,5 a 5,5 cm també molt pilosos, de color violeta - púrpura.

Les anteres són groc brillant i la campana|timbre morada|porprada consta de sèpals.

Els estams són nombrosos. El pistil es compon de nombrosos fructículs apinyats amb els estigmes perllongats i de color violeta; quan arriben a la maduresa, aquests fruits són secs i no s'obren, amb una llavor cadascun, i perllongats en un llarg apèndix vellut de 3 cm a 5 cm. Cal dir que aquesta planta és multiforme.

Composició químicaModifica

 
Flor de pasqua o anèmona de prat

Destil·lant la pulsatilla en estat fresc i en vapor d'aigua fluent, es recull un líquid volàtil de color groguenc i de sabor ardent, que es va anomenar anemonol. Aquest producte és molt inestable, i perd ràpidament la seva acritud i a poc a poc es va solidificant.

És una lactona anomenada protoanemonina, que, per ràpida polimerització es converteix en anemonina, de la qual, tractant-la amb lleixiu potàssic, s'obté àcid anemónic.

També conté un altre àcid semblant, anomenat isoanemonímic juntament amb tanins i resina.

BibliografiaModifica

  • Font Quer, Pio, Plantas Medicinales, El Discóredes Renovado. 15a Edició, 1995. Editorial Labor, S.A. Barcelona (castellà)
  • Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1a Edició, 1995. Safeliz Toledo (castellà)

Enllaços externsModifica