Ange de Saint Joseph
Ange de Saint Joseph (nom de seglar, Joseph Labrosse) (Tolosa de Llenguadoc, 1636 – Perpinyà, 29 de desembre de 1697)[1] fou un missioner i lingüista francès. Cursà estudis i a continuació entrà en els Orde dels Carmelites descalços on prengué el nom d'Ange de Saint Joseph.[2] Allà hi estudià filosofia i teologia. Desitjant marxar en missió d'evangelització a l'estranger, anà a Roma l'any 1662 per aprendre l'àrab amb Celestí de Santa Ludivina, germà del cèlebre orientalista Jacob Golius.[2] El papa Alexandre VII decidí d'enviar-lo al Llevant (Xam) amb tres altres germans carmelites, abandonant Roma el 12 de novembre de 1663 cap a Esmirna i a continuació cap a Isfahan la capital de l'Imperi safàvida on arribaren el dia 4 de novembre de 1664.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1636  Tolosa |
| Mort | 29 desembre 1697 (60/61 anys) Perpinyà |
 Prior | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | missioner, lingüista, escriptor |
| Orde religiós | Carmelites descalços i Orde dels Carmelites |
Allà, el pare Àngel de Sant Joseph hi aprèn el persa d'un pare carmelita portuguès. Durant catorze anys es quedà a Pèrsia i a l'Aràbia, com a prior del convent d'Isfahan a continuació de Bàssora. Però quan els turcs conquereixen la ciutat de Bàssora, els missioners cristians envien el pare Ange a Constantinoble per a obtenir del sultà la seva protecció. A tal fi es feu ajudar per l'ambaixador de França a Constantinoble.[4]
Abandona Bàssora el 13 d'abril de 1678 i arriba el 4 de novembre a Constantinoble. És rebut per Mr de Nointel, qui li dona suport en els seus tràmits, i obté de les autoritats turques les autoritzacions demanades. A la ciutat, coincideix amb el cardenal Cibo qui li indica que el papa Innocenci XI el demana a Roma. El pare carmelita embarca llavors el 21 de març cap a Roma, però les males condicions de navegació no li permeten d'arribar-hi fins al 18 de novembre. El papa el rep i li demana de publicar la seva obra sobre la llengua persa. Es trasllada a París l'any 1680 per a trobar-hi un editor.[5]
Arribat a París, obté les autoritzacions per a la seva publicació i fa publicar l'obra. A continuació el general de l'Ordre del Carmel el crida a Brussel·les i el nomena visitant de les missions d'Holanda (és a dir, visitant dels convents de carmelites instal·lats a la província d'Holanda). A continuació és enviat a Anglaterra que ha d'abandonar després d'algun temps per a refugiar-se a Irlanda. És reclamat a França, al convent de Perpinyà per ser-ne el prior, i a continuació assumeix diversos càrrecs a la regió abans de ser-ne nomenat provincial l'any 1697. En el moment d'una de les seves visites al convent de Perpinyà, cau malalt i hi mor el 29 de desembre de 1697.[6]
Referències modifica
- ↑ Bastiaensen - 1985, pàgs. 6 i 11.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bastiaensen - 1985, pàg. 6.
- ↑ Niceron - 1734, p. 26-27.
- ↑ Niceron - 1734, p=27.
- ↑ Niceron - 1734, p=28.
- ↑ Niceron - 1734, p=29.
Bibliografia modifica
- Bastiaensen, Michel. «Introduction». A: Ange de Saint-Joseph, dans le siècle Joseph Labrosse. Souvenirs de la Perse safavide et autres lieux de l'Orient (1664-1678). Bruxelles: Editions de l'Université de Bruxelles, 1985. ISBN 9782800408743.
- Niceron, Jean-Pierre. Mémoires pour servir a l'histoire des hommes illustres dans la République des lettres (en francès). XXIX. París: Birasson, 1734, p. 425 [Consulta: 5 gener 2018].
- A Chronicle of Carmelites in Persia, and the Papal Mission of the XVIIth and XVIIIth centuries (en anglès). Volume II. Londres: Eyre & Spottiswoode, 1939, pàgs. 794-798 [Consulta: 5 gener 2018].
- Wikisource: Ange de Saint Joseph a la Catholic Encyclopedia de 1913