Viquipèdia

Angelika Speitel

activista política alemanya, exmilitant de la RAF

Angelika Elisabeth Speitel (Stuttgart, 12 de febrer de 1952) és una activista política alemanya, exmilitant de la segona generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).

Infotaula de personaAngelika Speitel
Biografia
Naixement12 febrer 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
CònjugeVolker Speitel Modifica el valor a Wikidata
Condemnada perassassinat (1978)
→ (presó perpètua)
→ Final: 1990 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Speitel va treballar com a empleada[1] a l'oficina de l'advocat Klaus Croissant, al costat del seu espòs Volker Speitel, que també va acabar formant part de la RAF i amb qui va tenir una filla l'any 1970 anomenada Grischa.[2] Durant aquest temps va ajudar a formar un sistema d'informació i comunicació entre militants empresonats en territori alemany.[3] Volker va passar a la clandestinitat el 1974, i Angelika va fer el mateix quan se la va assenyalar com a sospitosa d'estar involucrada en l'assassinat del banquer Jürgen Ponto el 1977.[4]

Es va convertir en membre activa de la segona generació de la RAF, participant en robatoris de bancs.[1] Se sospita que va estar directament involucrada en el segrest i assassinat de l'empresari i exoficial nazi Hanns Martin Schleyer.[5] El 24 de setembre de 1978, en un bosc de Dortmund, va participar en un exercici de pràctiques de tir, amb els membres de la RAF Michael Knoll i Werner Lotze, quan van ser sorpresos per dos policies.[6] A continuació es va iniciar un tiroteig en el qual un dels policies, Hans-Wilhelm Hansen, va morir assassinat i l'altre va resultar ferit de bala.[7] Al seu torn, Speitel i Knoll van ser ferits i detinguts mentre que Lotze va aconseguir escapar. Knoll va morir, dues setmanes després,[8] a causa de les ferides.[9][10]

Posteriorment, el 29 de novembre de 1979, va ser acusada d'assassinat i d'altres delictes, i condemnada a cadena perpètua per un tribunal de Düsseldorf.[11][12] Durant el seu empresonament va intentar suïcidar-se penjant-se i tallant-se les venes dels canells, però va sobreviure.[13] El 8 de març de 1989 va ser amnistiada pel president de l'Alemanya Occidental Richard von Weizsäcker[14][15] i el 1990 alliberada de la presó.[16] Segons la valoració de Weizsäcker, Speitel «va continuar donant l'esquena al terrorisme [...] i va lamentar sincerament el que va fer».[17]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Affluent, Educated and Deadly, Terrorist Shock Troops Are Laying Siege to West Germany» (en anglès). People.com, 25-01-2015. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2012. [Consulta: 11 febrer 2022].
  2. ↑ Geyer, Oliver. «»Sie kam in mein Zimmer. Sie sagte, sie muss jetzt weg, kämpfen« (Interview mit Grischa Speitel)» (pdf) (en alemany). Die Zeit p. 15. Reporter-Forum.de, 28-02-2019. Arxivat de l'original el 25 novembre 2019. [Consulta: 11 febrer 2022].
  3. ↑ «Timeline - 1974» (en anglès). Baader-Meinhof.com. Arxivat de l'original el 1 octubre 2008. [Consulta: 11 febrer 2022].
  4. ↑ «Armed Struggle in the Federal Republic of Germany, 1967-1988 a timeline» (en anglès). GermanGuerilla.com. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007. [Consulta: 11 febrer 2022].
  5. ↑ Pike, John. «Part 6 Case Studies» (en anglès). Globalsecurity.org. [Consulta: 11 febrer 2022].
  6. ↑ «Terrorists: Closing In on an Elusive Enemy» (en anglès). Time.com, 09-10-1978. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2012. [Consulta: 11 febrer 2022].
  7. ↑ Trinius, Stephan. «Die Namen der Toten» (en alemany). BPB.de, 20-08-2007. [Consulta: 2023-1028].
  8. ↑ AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997, p. 519. ISBN 3-89408-065-5. 
  9. ↑ «Rote Armee Fraktion - Social History Portal» (en anglès). Labourhistory.net. Arxivat de l'original el 5 desembre 2013. [Consulta: 11 febrer 2022].
  10. ↑ «Terrorismus Chronologie seit 1972» (en alemany). Emergency-Management.net. Arxivat de l'original el 18 juny 2002. [Consulta: 15 febrer 2022].
  11. ↑ «Etwas läuft» (en alemany). Spiegel.de, 09-09-1979. [Consulta: 11 febrer 2022].
  12. ↑ «Federal Republic of Germany: Domestic Affairs» (pdf) (en anglès). Ajcarchives.org. [Consulta: 11 febrer 2022].
  13. ↑ «La terrorista alemana Angelika Speitel intenta suicidarse en la cárcel» (en castellà). ElPaís.com, 27-11-1980. [Consulta: 11 febrer 2022].
  14. ↑ «»Sie hat ihre Tat aufrichtig bereut«» (en alemany). Spiegel.de, 12-03-1989. [Consulta: 11 febrer 2022].
  15. ↑ Rost, Susanne. «Von Baader zu Hogefeld» (en alemany). BerlinOnline.de. Arxivat de l'original el 24 febrer 2012. [Consulta: 11 febrer 2022].
  16. ↑ Peters, Butz. RAF – Terrorismus in Deutschland (en alemany). Múnic: Droemer Knaur Verlag, 1993. ISBN 3-426-80019-5. 
  17. ↑ Janisch, Wolfgang. «Auf der Suche nach der Wahrheit» (en alemany). Sueddeutsche.de, 06-11-2014. [Consulta: 11 febrer 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Angelika_Speitel&oldid=32618882»