Viquipèdia

Anita Berber

Actriu, ballarina eròtica alemanya (1899–1928)

Anita Berber (Leipzig, 10 de juny de 1899 - Berlín, 10 de novembre de 1928) va ser una ballarina, actriu i escriptora alemanya que va viure durant l'època de la República de Weimar. Va ser pintada per Otto Dix.[1]

Infotaula de personaAnita Berber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1899 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1928 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaBerlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDansa, teatre i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de teatre, escriptora, prostituta, ballarina, model d'art, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1916 Modifica el valor a Wikidata –
MovimentCinema expressionista alemany Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSebastian Droste (1922–1923) Modifica el valor a Wikidata
PareFelix Berber Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0073318 Allocine: 506926 TMDB.org: 101365
Discogs: 2437739 Find a Grave: 12452230 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a Leipzig, filla de Felix Berber, primer violinista de l'Orquestra Municipal, i la seva dona, Lucie Berber, cantant i ballarina de cabaret, que més tard es va divorciar quan Anita tenia quatre anys. Berber va ser criada principalment per la seva àvia a Dresden. El 1913 va estudiar dansa a l'escola d'Émile Jaques-Dalcroze, a Hellerau, que incloïa entrenaments de gimnàstica rítmica, harmonia i música.[2] L'any següent Anita Berber marxà a estudiar ballet a Berlín amb Rita Sacchetto. Als 16 anys va debutar com a ballarina de cabaret i actuà als més famosos cabarets del Berlín de postguerra: l'Apol·lo, el Nelson, el Weisse Mausi... Al 1917 treballava com a model de moda per la revista Die Dame.[3][4]

Actriu i ballarina modifica

Entre 1918 i 1925 va aparèixer en vint-i-cinc films.[3] Richard Oswald la va contractar per diverses de les seves pel·lícules.[2] El 1920 va aparèixer al costat dels dadaistes en un cabaret polític anomenat Schall und Rauch.

Escandalosament andrògina, ràpidament es va fer un nom. Portava maquillatge de ballarí pesat, que en les fotos i pel·lícules en blanc i negre de l'època es veia com un pintallavis de color negre pintat a la part dels seus llavis prims en forma de cor i ulls carbonitzats.[5] Els cabells de Berber es tallaven a la moda en un curt bob i sovint eren de color vermell brillant, com el 1925 quan el pintor alemany Otto Dix la va pintar en el Retrat de la ballarina Anita Berber.[6]

 
Retrat de la ballarina Anita Berber (fragment), Otto Dix (1925)

Les danses de Berber, que portaven noms com «Cocaïna», «Suïcidi» i «Morphium»,[7] van trencar límits amb la seva androgínia i la seva nuesa total. Interpretava coreografies sobre els temes més terribles, desafiant els tabús socials, i esperava que el públic comprengués les seves al·legories.[4]

 
Com a Salomè, fotografiada per Alexander Binder (1921)
 
Anita Berber al 1917

Karl Toepfer sosté que ningú d'aquesta època estava «més relacionat amb el ball de nu que Anita Berber». Un contemporàni de Berber, el coreògraf Joe Jencik, va descriure com:[3]

« <El públic mai va apreciar l'expressió artística d'Anita, només les seves transgressions públiques en què va traspassar la línia intocable entre l'escenari i el públic... Va sacrificar la seva persona per a una auto-vivisecció de la seva vida.> »

Addiccions modifica

La manifesta addicció a les drogues i la bisexualitat de Berber eren objecte de xafarderies públiques.[8] A més de la seva addicció a la cocaïna, l'opi i la morfina, una de les formes preferides d'embriaguesa dels Berbers era el cloroform i l'èter barrejats en un bol.[9] Anita Berber també era alcohòlica. El 1928, als 29 anys, de sobte va deixar completament l'alcohol, però va morir més tard el mateix any. Segons Mel Gordon, a The Seven Addictions and Five Professions of Anita Berber: Weimar Berlin's Priestess of Debauchery,[10] se li havia diagnosticat una tuberculosi greu mentre actuava a l'estranger. Després d'un col·lapse a Damasc, va tornar a Alemanya i va morir en un hospital de Kreuzberg el 10 de novembre de 1928, tot i que es va dir que havia mort envoltada de xeringues buides de morfina.[11] Berber va ser enterrada a la tomba d'un captaire al cementiri de Sant Tomàs de Neukölln.[12][13]

Matrimonis modifica

 
Al 1918, a casa seva, a Berlín

Va ser amant de Marlene Dietrich i Lya De Putti, model pictòrica d'Otto Dix, de qui era amiga, i mentora de Leni Riefenstahl.[4]

Va passar per diversos matrimonisː al 1919, Anita Berber va celebrar un matrimoni de conveniència amb un home de cognom Nathusius. Més tard el va deixar per tal de mantenir una relació amb una dona anomenada Susi Wanowski, i va passar a formar part de l'escena lesbiana de Berlín.[14]

El segon matrimoni d'Anita Berber, el 1922, va ser amb Sebastian Droste, que també en va ser el promotor. Això va durar fins al 1923. El 1925 es va casar amb un ballarí gai americà anomenat Henri Châtin Hofmann.[14] Van iniciar una gira per Europa que acabava a Zagreb després que la Berber fos arrestada per insultar el rei. Després que Hofmann aconseguís la seva llibertat, van continuar viatjant pel Mediterrani i l'Orient Mitjà.[3]

Redescoberta modifica

La cantant alemanya Nina Hagen i el dissenyador Karl Lagerfeld la van treure de l'oblit i el cineasta Rosa von Praunheim, que li va dedicar la seva pel·lícula del 1987 Anita - Tänze des Lasters (Anita - Danses del vici) centrada en la seva vida. La banda Death in Vegas va posar el seu nom a una cançó de l'àlbum Satan's Circus.[4][15]

 
Escena del film Unheimliche Geschichten (1919)

Llibre modifica

Berber i el seu marit Droste van col·laborar en un llibre titulat Dances de vici, terror i èxtasi el 1923. Se'n van publicar al voltant de 1.000 exemplars i fins i tot la destacada artista Hannah Höch en tenia un.[2]

Filmografia seleccionada modifica

  • Das Dreimäderlhaus (1918)
  • Dida Ibsens Geschichte (1918)
  • Prostitution (1919)
  • Unheimliche Geschichten (1919)
  • Die Reise um die Erde in 80 Tagen (1919)
  • Anders als die Andern (1919)
  • Yoshiwara, die Liebesstadt der Japaner (1920)
  • Der Graf von Cagliostro (1920)
  • Nachtgestalten (1920)
  • Der Schädel der Pharaonentochter (1920)
  • Der Falschspieler (1920)
  • Die Nacht der Mary Murton (1921)
  • Verfehltes Leben (1921)
  • Die Goldene Pest (1921)
  • Lucifer (1921)
  • Dr. Mabuse, der Spieler (1921)
  • Im Kampf mit dem Unsichtbaren Feind (1921)
  • Lucrezia Borgia (1922)
  • Schminke (1922)
  • Die vom Zirkus (1922)
  • Wien, du Stadt der Lieder (1922)
  • Die drei Marien und der Herr von Marana (1923)
  • Irrlichter der Tiefe (1923)
  • Ein Walzer von Strauß (1925)

Referències modifica

  1. ↑ Zubiaur, Ibon «La bailarina del escándalo». Diario El Correo, 19-08-2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Funkenstein, Susan Laikin (2005). "Anita Berber: Imaging a Weimar Performance Artist". Woman's Art Journal. 26 (1): 26-31. doi:10.2307/3566531. ISSN 0270-7993
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Toepfer, Karl (1997). Empire of Ecstasy: Nudity and Movement in German Body Culture, 1910-1935. Berkeley: University of California Press. p. 83
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Baricco, Claudia. «Anita Berber – La más osada» (en castellà). Revista Desbandada, 17-09-2019. [Consulta: 30 abril 2024].
  5. ↑ "Glitter & Doom - Anita, mon amour". Wound Magazine. 1 (1): 150–151. novembre 2007. ISSN 1755-800X.
  6. ↑ "artnet Magazine". www.artnet.com. Consultat 2021-03-27.
  7. ↑ Evans, Richard J. (2003) The Coming of the Third Reich. Nova York: Penguin. p.125. ISBN 0-14-303469-3
  8. ↑ Pettis, Ruth M. (16 agost 2005). "Berber, Anita". glbtq.com. Archived from the original on 30 desembre 2008. Consultat 2008-11-18.
  9. ↑ Gordon, Mel (1 maig 2006). Voluptuous panic: the erotic world of Weimar Berlin. Feral House. pp. 9–. ISBN 978-1-932595-11-6. Consultat 14 novembre 2011.
  10. ↑ Gordon, Seven Addictions
  11. ↑ Berlin: Metropolis of Vice. Paradigm Pictures, 2005.
  12. ↑ "Anarchists of Style: Anita Berber, Part 2" http://www.wornthrough.com/2011/01/11/anarchists-of-style-anita-berber-part-2/ Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.
  13. ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed.: 2 (Kindle Locations 3520-3521). McFarland & Company, Inc., Publishers. Kindle Edition.
  14. ↑ 14,0 14,1 Capovilla (2001), p.50
  15. ↑ "Anita - Tänze des Lasters". The Internet Movie Database. Consultat 2007-11-13

Bibliografia modifica

  • Capovilla, Andrea (2001) "Berber, Anita" a: Aldrich, Robert & Wotherspoon, Garry (eds.) Who's Who en la història contemporània gai i lesbiana: de l'antiguitat a la Segona Guerra Mundial. Nova York: Routledge; pàgines 50-51 ISBN 0415159830
  • Gordon, Mel (2006) The Seven Addictions and Five Professions of Anita Berber: Weimar Berlin's Priestess of Debauchery. Los Angeles, Califòrnia: Feral House

Bibliografia addicional modifica

  • Berber, Anita i Droste, Sebastian (2012) Danses de vici, terror i èxtasi. Traduït per Merrill Cole. Newcastle upon Tyne: Side Real Press.
  • Una traducció completa de l'alemany
  • Fischer, Lothar (1996) Ball entre intoxicació i mort: Anita Berber, 1918-1928 a Berlín. Berlín: Haude i Spener
  • Funkenstein, Susan Laikin (2005) "Anita Berber: Imaging a Weimar Performance Artist" a: Woman's Art Journal 26.1 (primavera / estiu 2005); pàgines 26-31
  • Gill, Anton (1993) Un ball entre flames: Berlín entre guerres. Nova York: Carroll & Graf
  • Jarrett, Lucinda (1997) Stripping in Time: A History of Erotic Dancing. Londres: Pandora (HarperCollins); pàgines 112-135
  • Kolb, Alexandra (2009) Performing Femininity. Dansa i literatura en el modernisme alemany. Oxford: Peter Lang. ISBN 978-3-03911-351-4
  • Richie, Alexandra (1998) La metròpoli de Faust: una història de Berlín. Nova York: Carroll i Graf
  • Toepfer, Karl Eric (1997) Imperi d'èxtasi: nuesa i moviment en la cultura corporal alemanya, 1910-1935. Berkeley: University of California Press.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anita_Berber&oldid=33444437»