Ankhesenamon

(S'ha redirigit des de: Ankhesenpaaton)

Ankhesenamon fou una reina egípcia. Tercera filla del faraó Akhenaton i de la gran esposa reial, la reina Nefertiti, el seu nom de naixement fou Ankhesenpaaton "La que viu per a Atón".[1] A les cròniques hitites és coneguda com a Dahamunzu, probablement un títol més que el nom.

Plantilla:Infotaula personaAnkhesenamon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1348 aC Modifica el valor a Wikidata
Tebes (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort1322 aC Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Memfis (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVall dels Reis Modifica el valor a Wikidata
Gran esposa reial
Modifica el valor a Wikidata
Titulatura dels faraons
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran esposa reial Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XVIII d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTutankamon Modifica el valor a Wikidata
FillsMòmia 317b, Mòmia 317a, Ankhesenaton Taixerit Modifica el valor a Wikidata
ParesAkhenaton Modifica el valor a Wikidata  i Nefertiti Modifica el valor a Wikidata
GermansTutankamon
Neferneferuaton Tasherit
Neferneferure
Setepenre
Meritaton Taixerit
Ankhesenaton Taixerit
Meritaton
Meketaton Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Quan Tutankhaton va pujar al tron, hi fou casada. El faraó tenia uns 9 anys i probablement la núvia en tenia pocs més. El matrimoni va canviar el seu nom (d'un final amb Aton a un final en Ammon) el segon any, moment en què el culte exclusiu d'Aton fou abolit.[1]

Pel seu origen patern, tenia dret al tron en cas de manca de mascles. A la prematura mort de Tutankhamon, el va succeir en el tron i els seus ministres, especialment el visir Ay, li van indicar que hauria de triar marit. El mateix Ay segurament es va proposar com a candidat, però la reina era jove (uns 20 anys o poc més) i Ay era ja gran i li va donar llargues.

Ankhesenamon va escriure a Subiluliuma I, el rei hitita, demanant un fill per casar-s'hi i esdevenir faraó. Aquest, qui era davant de Kargamis, segurament va quedar molt sorprès i va enviar a comprovar la seva veracitat a Hattusazit, el camarlenc reial.[1] Al cap d'unes setmanes o mesos, va retornar el camarlenc Hattusaziti amb un enviat egipci anomenat Hani. Convençut el rei, va declarar l'establiment de la pau entre Hatti i Egipte i va enviar un dels seus fills, anomenat Zannanza (alguns erudits pensen que més que el nom del príncep es tractaria del seu títol egipci), per casar-se amb la vídua de Tutankhamon. Però en el camí, Zannanza fou assassinat segurament per un partit antihitita egipci que preferia veure al tron el visir Ay o el general Horemheb (els dos són sospitosos de ser-ne els instigadors). Aquests fets van originar la guerra entre Egipte i els hitites. Llavors, Ay la va obligar a casar-se amb ell i així va esdevenir faraó.[1]

Després d'això, ja no se'n sap res més.

Representacions

modifica

Ankhesenamon apareix representada amb una delicada i complicada perruca, la serp uraeus al front, els ulls pintats i la cara maquillada. També porta arracades, un ampli collar i un llarg vestit blanc que li arriba fins a les sandàlies. A les escenes a las que apareix, els texts hi fan referència com la gran maga.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). Planeta, 2000, p. 124,125,127. ISBN 9788408036166. 

Vegeu també

modifica