Tutankamon
Tutankamon,[1] Tutankhamon[2] o Tutankhàmon[3] fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte. Va succeir a Semenkhare, qui podria haver estat el seu germà, i va governar durant uns 10 anys (1335/1336 a 1325/1327 aC).[4] Malgrat la seva fama popular actual, deguda al fet poc habitual que la seva tomba es va descobrir gairebé intacta, fou un faraó de poca importància de la dinastia. Va morir molt jove, i se l'anomena sovint el rei-nen.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (mis) Tutankhaten c. 1341 aC Al-Amārna |
| Mort | c. 1323 aC (17/18 anys) Memfis |
| Causa de mort | Causes naturals (Malària ) |
| Sepultura | Tomba KV62 a la Vall dels Reis (Hipogeu) |
| Faraó | |
| 1332 aC – 1323 aC ← Semenkhare, Neferneferuaten (en)  – Ay → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Període | Imperi Nou d'Egipte |
| Activitat | 1347 aC – 1338 aC |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Família | Dinastia XVIII d'Egipte |
| Cònjuge | Ankhesenamon |
| Fills | Dues nenes mortes (trobades a la seva tomba) |
| Pares | Akhenaton i Germana d'Akhenaton, Younger Lady (KV35) Kiya? |
| Germans | Ankhesenaton Taixerit, Meritaton Taixerit, Meketaton, Ankhesenamon, Neferneferuaton Tasherit, Neferneferure, Setepenre i Meritaton |
El descobridor de la seva tomba el 1922, Howard Carter, va escriure l'octubre del 1925, quan finalment es va obrir el sarcòfag del faraó descobrint-hi diversos objectes d'or: “Em va fer pensar en tota la riquesa que devia contenir aquesta vall. Tutankamon era potser un dels faraons menys importants dels 27 que hi ha enterrats. Vaig començar a ser llavors conscient de l'abast de tots els robatoris que hi havia hagut a Luxor.”[5]
Alguns dels seus tresors han viatjat per tot el món amb una resposta popular sense precedents. El Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte va permetre que diferents artefactes de la col·lecció viatgéssin arreu del món a partir del 1962, primer amb l'exposició al Louvre de París, seguida del Museu Municipal d'Art de Kyoto, al Japó. Aquestes exposicions van atreure milions de visitants. El segon tour al període 1972-1979 va arribar als Estats Units, la Unió Soviètica, el Japó, França, el Canadà i l'Alemanya Occidental.
No hi va haver noves exposicions internacionals fins a la del 2005-2011, en la qual es presentaven també els predecessors de Tutankamon de la dinastia XVIII, inclosos Hatxepsut i Akhenaton, però no incloïa la famosa màscara mortuòria daurada. L'última gira dels tresors és la del període 2019-2022. Va començar a Los Angeles i finalitzarà el 2022 per al centenari de la descoberta de la tomba, al nou Gran Museu Egipci del Caire que, per primera vegada, mostrarà la col·lecció completa de Tutankamon, reunida de tots els museus i repositoris d'Egipte.
Biografia modifica
El seu pare, Akhenaton (abans anomenat Amenofis IV), conegut com el faraó heretge, havia trencat la relació amb els poderosos sacerdots d'Ammon a Karnak i amb la resta de cultes de l'època, prohibint-ne els actes i qualsevol mena de manifestació religiosa. Va instituir un déu menor, Aton, el disc solar, com a únic déu del panteó egipci, creant la primera religió monoteista de la història coneguda. Va canviar el seu nom per Akhenaton. Va abandonar el palau reial de Malqata, a la riba oest del Nil davant de Tebes i va buscar un nou emplaçament per a la seva capital. El trobaria a l'actual Al-Amārna i li posaria el nom d'Akhetaton.
Amarna estava situada a uns 400 quilòmetres al nord de Tebes (avui Luxor) i a uns 315 al sud de l'actual capital al Caire. Està en una zona força àrida i mancada de recursos i no s'han trobat altres assentaments a la vora. Allà va emprar bona part de les arques del país per a construir tota una ciutat des de zero, fet que posteriorment li causaria greus conflictes interns amb el poble egipci. La família es va aïllar del món i va intentar crear una vida idíl·lica i pacífica entorn del culte a Aton. Durant els últims anys del seu regnat i, sobretot, amb la desaparició d'Akhenaton, aquest món idíl·lic es va ensorrar. El seu successor, Smenkare, va intentar mantenir la situació, però només va regnar durant un any.
Tutankamon va pujar al tron a l'edat dels 9 anys, cap al 1333 aC, i va heretar els conflictes i malestars originats pel seu pare i la seva gran esposa reial, la reina Nefertiti. Si bé formalment la dinastia XVIII finalitza amb el regnat de Horemheb, és molt probable que el jove Tutankamon fos l'últim faraó de sang reial de la dinastia. Fou coronat a Memfis, ascendí al tron després del període d'Amarna i retornà als sacerdots d'Amon la influència i el poder que havien tingut abans de la revolució religiosa i política d'Akhenaton. Durant el seu curt regnat estigué en mans d'Ay (administrador civil) i Horemheb (poder militar).
El seu paper resultà ser més important del que en un principi es pensava, i va ser un gran constructor que s'encarregaria de reparar els "mals" comesos per Akhenaton. La majoria dels rostres de les estàtues d'Amon d'aquesta època són les de Tutankhamon mateix. El seu regnat es caracteritzà per un retorn a la normalitat en el pla socioreligiós després de l'interludi protagonitzat pel seu pare. Aquest retorn fou gradual, restaurant el culte en els temples abandonats de déus com Ammon, Osiris, Ptah, etc. i permetent la celebració dels ritus pertinents.
Mort modifica
Va morir vers 1323 aC, als 19 anys, després de regnar uns deu anys i sense haver pogut consolidar el seu poder. La seva prematura mort deixà una certa inestabilitat a Egipte, ja que era l'últim membre masculí de la dinastia XVIII. El succeí el seu conseller i gran visir (Xaty) Jeperjeperura Ay, per aconseguir la legitimitat dinàstica, regnant durant quatre anys. Durant aquest període Ay s'ocupà del govern interior, mentre que el general Horemheb, casat amb la germana de Nefertiti, Mutnedymet, s'ocupava de recuperar el prestigi exterior bastant damnificat durant els dos regnats anteriors, i fou possiblement associat al tron. Tots dos nomenaments foren sostinguts pel clergat d'Ammon, agraït pels favors polítics rebuts.
S'ha escrit molt sobre la seva mort d'aquest rei-nen i s'ha comptat amb la possibilitat d'un possible assassinat. La principal "prova" consistiria en una fractura al crani. Un dels principals sospitosos seria el seu successor, Ay. Un altre sospitós seria el general Horemheb, la persona més adequada per a succeir el jove Tutankhamon en el tron. De fet Horemheb es convertí en faraó després de la mort de Jeperjeperura Ay, vers 1323 aC.
Uns altres estudis conjecturen que Tutankhamon va rebre un cop post mortem, que ni tan sols fou en el cap, sinó a la columna, i per tant, si veritablement fou assassinat, no fou de forma violenta. El radiòleg egipci Ashraf Selim ha suggerit que els fragments d'os van poder desprendre's quan el 1922 l'equip de Howard Carter va retirar la màscara d'or del rostre de la mòmia.
Amb tot, l'anàlisi recent de la mòmia amb modernes tècniques d'escaneig sota direcció de l'arqueòleg egipci Zahi Hawass, ha permès de refutar moltes suposicions anteriors errònies. Així es va descobrir que el faraó va morir quan tenia entre 18 i 20 anys, probablement arran d'una gangrena que li va causar la infecció deguda al fet que va trencar-se una cama (es creu que en un accident de carro), i probablement el mes de gener (per l'anàlisi de les flors trobades a la tomba, pròpies del març i abril, però l'enterrament es feia entre 70 i 90 dies després de la mort). El suposat cop al cap no fou causa de mort, i el forat del cap fou fet pels embalsamadors. Contra el que es creia abans, el cos fou embalsamat amb cura i es van utilitzar 5 productes diferents, encara que el seu estat de conservació no sigui modernament molt bo. No es van trobar signes d'enverinament o de mala alimentació ni cap element que permeti suposar una mort fora del que podia ser normal a l'època. Frank Rühli, de l'Institut Anatòmic de la Universitat de Zúric, comentà: "La ferida estripà probablement una important artèria i estava oberta... una ferida comuna entre els genets... podria haver mort en un lapsus de pocs dies per una septicèmia".
Unes altres teories suggereixen que el rei Tutankhamon fou el causant de transmetre les seves deformitats físiques als seus fills, car en la seva tomba es trobà un fetus amb un defecte en la columna. Però cap d'aquestes suposicions són concloents i molt difícilment es podrà arribar a una conclusió definitiva.
Tutankamon no tingué temps de construir el seu mausoleu, pel que fou enterrat en una petita tomba que no s'havia construït per a ell. La mida relativament petita de la seva tomba (KV62) fou la raó que no fos descoberta fins al segle xx. La sepultura inicialment prevista per a ell fou organitzada pel seu successor Ay.
Tot i això el jove faraó estava afectat per diverses malalties:
- Malària cerebral, era probablement la causa de la seva mort.
- La síndrome de Marfan, una malaltia genètica que explicaria el seu rostre afilat i la longitud excessiva dels seus braços i cames.
- La síndrome de Klinefelter, una anomalia dels seus cromosomes sexuals que es manifesten amb un penis petit i un engrandiment dels seus pits.
- La malaltia de Köhler, que fa trencadissos els ossos, per manca d'irrigació sanguínia. No hi ha cap dubte que anava coix i tenia una deformació al peu esquerre, els ossos molt dèbils, i no li arribava el reg sanguini a algunes parts.
- Deformació del peu esquerre, que era equinovar, i el llavi superior era leporí, a causa del paladar fes que ja li havia estat identificat abans.
Descobriment de la tomba modifica
Després d'anys de recerca i de patir les mofes d'alguns arqueòlegs de l'època, Howard Carter i el seu equip, patrocinats per l'anglès Lord Carnarvon, descobriren la seva tomba el 1922 a la Vall dels Reis, la KV62. Els tresors de la tomba són de gran bellesa i gran vàlua, tant artística com històrica. El seu sarcòfag és conegut per tenir una màscara d'or molt ben tallada i decorada al Museu Egipci al Caire. És una màscara realitzada en or batut amb incrustacions de pasta de vidre i turqueses, és la peça més coneguda de l'art egipci. La tomba fou descoberta quan els diners de Carnavon s'acabaven i Carter estava a punt d'abandonar. El descobriment fou quasi casual, ja que durant l'època ramèssida es van construir unes cabanes per als treballadors de la vall just a sobre de l'entrada, a més un dels habituals despreniments de terra de la vall la va tapar i va quedar amagada.
Referències modifica
- ↑ «Tutankamon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Padró, Josep; Piedrafita, Concepció «La transcripció catalana dels noms propis egipcis». Nilus. Butlletí de la Societat Catalana d'Egiptologia, 1, 1992, pàg. 4-11 [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Vuitanta anys de la descoberta de la tomba de Tutankhàmon». [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Cronologia segons von Beckerath, Grimal, Shaw, i Málek
- ↑ Marimon, Sílvia «Anatomia de la descoberta de Tutankamon». Diari Ara, 14-04-2022, pàg. 14.
Bibliografia modifica
- Howard Carter El descubrimiento de la tumba de Tut-Ankh-Amon, Ed. Laertes, Barcelona 1987, ISBN 84-85346-77-7. (en castellà)
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tutankamon |
| Precedit per: Smenkhkare |
Faraó Dinastia XVIII d'Egipte |
Succeït per: Ay |