Viquipèdia

Controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis

La qüestió sobre la raça dels antics egipcis va sorgir ja en els segles xviii i xix com a producte dels primers conceptes de raça i està relacionada amb els models de la jerarquia racial que està basada en la craniometria, l'antropometria i la genètica. Hi ha hagut moltes teories diferents sobre la raça dels antics egipcis i les arrels de la seva cultura.[1] Els antics egipcis han estat considerats pels investigadors sobretot dins de les categories racials dels caucasoides i dels negroides. Alguns investigadors també han argumentat que la cultura de l'antic Egipte estava influenciada per altres pobles afroasiàtics de l'Àfrica nord-oriental, del Magrib i del Pròxim Orient, mentre que altres posen l'accent en les influències de pobles nubians i altres creuen que van rebre la influència sobretot dels pobles europeus.

Facsímil de la pintura a la part posterior del sarcòfag d'Aixait.

Història modifica

A principis del segle xix ja comencen les primeres desavinences sobre la raça dels remtu kèmit (antics egipcis). En un article publicat a la revista The New-England Magazine a l'octubre de 1833 ja apareix aquesta disputa. Els autors de l'article reclamen que "Herodot confirma que els egipcis eren negroides". A més també es refereixen a les pintures de les tombes en les que hi ha homes pintats de vermell i dones pintades de groc però que la seva fisonomia és semblant a la dels negroides.[2]

Ja al segle xviii Constantin François de Chassebœuf, comte de Volney havia escrit que "els coptes eren els representants actuals dels antics egipcis" i que degut a la seva pell fumada i icterícia, aquests no podien tenir orígens grecs, negres ni àrabs, però que els seus ulls inflats, nassos aixafats i els seus llavis gruixuts mostraven que els seus origen eren negroides.[3][4]

El 1839, Jean-François Champollion va començar la seva obra Egypte Ancienne. En aquesta afirma que els antics egipcis i els nubians estaven representants de la mateixa manera en les pintures i els relleus de les tombes, tot i que posteriorment va suggerir que no es hi ha semblances entre els egipcis i els nubians. Ell afirma que els coptes eren el resultat de totes les nacions que havien dominat successivament Egipte i que no s'havia de buscar en ells la raça dels antics egipcis.[5] Al mateix any Jacques-Joseph Champollion va donar notícia de la controvèrsia entre Champollion i el comte de Volney. Aquest afirmà que els antics egipcis donaven la falsa impressió d'un Egipte negre i va considerar que les tesis de Constantin François eren forçades i inadmissibles.[6]

Al segle xix hi va existir una intensificació del debat sobre la raça dels antics egipcis, ja que abolicionistes estatunidencs van argumentar que l'esclavitud s'argumentava en part per les afirmacions de la inferioritat històrica, mental i física dels negres. Per exemple, el 1851, John Campbell va qüestionar les evidèndies d'un Egipte negre afirmant que "(...) Egipte va progressar perquè eren caucàsics".[7] A l'època de la Guerra Civil americana aquest debat va ser més intens.[8] El 1854 Josiah Clark Nott i George Gidden afirmen que "les races caucàsica o blanca i la negre eren diferents des d'èpoques molt remotes i que els egipcis eren caucàsics".[9] L'anatòmeg i antropòleg Samuel George Morton va concloure que "els negres eren nombrosos a Egipte, però que la seva posició social a les èpoques antigues era la mateixa que en l'actualitat, ja que eren serfs o esclaus".[10]

A principis del segle XX l'egiptòleg Flinders Petrie va parlar sobre la reina nubiana Aohmes Nefertari, que era l'ancestre divina de la Dinastia XVII. Va descriure-la físicament dient que "tenia un nas naquilí, llarg i prim".[11]

Era irònic que l'Antic Egipte no era una civilització popular entre els afroamericans en aquella època perquè associaven aquesta civilització amb l'esclavitud. Els espirituals negres com Go Down Moses relacionava l'esclavitud dels negres americans amb l'esclavitud dels jueus a Egipte.[12] A la darreria de la dècada de 1960, Martin Luther King i altres líders dels drets civils van relacionar la lluita dels jueus per a lliurar-se de l'esclavitud amb la lluita dels afroamericans.[13] Alguns argumentaren que la idea d'un Egipte negre no va esdevenir popular entre els afroamericans fins a la fi de la dècada de 1980. El 2014, en un versió irònica sobre els esclaus israelians, alguns afroamericans es van molestar amb el fet que els esclavistes egipcis d'un programa de la televisió exodus no fossin representats com negres africans.[14]

Historiografia contemporània modifica

Els egiptòlegs contemporanis que han estudiat la història de la cultura i la població de l'antic Egipte han respost a la controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis de manera diferent.

En el Simposi sobre el Poble de l'Antic Egipte i la desxifració de l'escriptura Meroítica de la UNESCO que es va celebrar al Caire el 1974 la hipòtesis de la negritud dels antics egipcis no va tenir molt eco.[15] La majoria dels seus participants van concloure que la població de l'antic Egipte eren indígenes del vall del Nil i que s'havia format amb gent del nord i el sud del Sàhara que tenien color de la pell diferents.[15] Els arguments de les dues teories estan manifestats en la Història General d'Àfrica editada per la UNESCO[16] que inclou el capítol sobre l'Origen dels egipcis escrit per Cheikh Anta Diop.

Des de la segona meitat del segle xx, la majoria dels antropòlegs creuen que la noció de raça no és vàlida per a l'estudi de la biologia humana.[17][18] Stuart Tyson Smith escriu el 2001 a la Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt que "qualsevol caracterització de la raça dels antics egipcis es basa en definicions culturals i no en estudis científics. Així, segons els estàndards americans, és raonable caracteritzar els egipcis com a negres com a reconeixement de les proves científiques de la diversitat física dels africans".[19] Frank M. Snowden Jr. afirma que els egipcis, els grecs i els romans no tenien cap estigma especial sobre la pigmentació de la pell i que Ramses II patia de vitiligen, que tenia la pell clara i era pèl-roig.[20][21]

En l'actualitat s'està d'acord que els egipcis dinàstics eren indígenes de la zona del Nil. Fa uns 5000 anys la zona del Sàhara es va desertitzar i una part de la població sahariana va emigrar cap a l'est fins a la vall del Nil. A més a més també van migrar cap al riu Nil pobles del proper Orient portant-hi la ramaderia i l'agricultura de blat, ordi, ovelles i cabres.[22] Els egipcis dinàstics definien el seu país com "Les Dues Terres". Durant l'Egipte Predinàstic (entre el 4800 i el 4300 aC) al Baix Egipte hi va florir la Cultura Merimde.[23] Aquesta tenia relació amb l'Orient i el Mitjà Orient.[24][25] La terrissa de la Cultura Maadi tardana que es va desenvolupar a prop de l'actual el Caire, també mostra connexions amb l'orient.[26] A l'Alt Egipte, la Cultura badariana fou continuada per la Cultura Naqadiana; aquestes dues estaven més relacionats amb els nubians que amb els egipcis septentrionals.[27][28]

Controvèrsies específiques modifica

En l'actualitat els egiptòlegs intenten evitar el tema de l'origen racial dels antics egipcis perquè és un tema massa espinós.[29] Tot i això, el debat continua en casos específics

Tutankamon modifica

 
Màscara funerària d'or de Tutankamon

Hi ha molt egiptòlegs afrocentristes, entre els que es troba Cheikh Anta Diop, han reclamat que Tutankamon era negre i han protestat amb el fet que les reconstruccions que s'han fet de la seva cara han estat representat com massa blanc. Entre aquests autors hi ha Chancellor Williams, que va argumentar que Tutankamon era negre com els seus pares i avis.[30]

Artistes forenses i antropòlegs físics d'Egipte, França i els Estats Units han creat de manera independent busts de Tutankamon utilitzant una tomografia computada del seu crani. Susan Anton, l'antropòloga biològica que lidera l'equip americà va dir que el crani de Tutankamon era difícil de trucar.Diu que la seva cavitat cranial indica que era africà però les seves fosses nasals estretes semblaven tenir una característica europea. Per tant va concloure que el seu crani podia ser d'un africà septentrional.[31] Altres experts han argumentat que ni la forma del crani ni les obertures nasals indiquen de manera fiable la raça.[32]

Tot i que la tecnologia moderna pot reconstruir l'estructura facial de Tutankamon de manera molt acurada segons la tomografia de la seva mòmia,[33] no es pot determinar el color de la seva pell ni dels seus ulls. Per tant, el model de fang es va acolorir segons el color de la pell mitjà dels egipcis moderns.[34]

 
Estàtua de la reina Cleopatra VI en basalt de la segona meitat del segle I aC conservada al museu de l'Hermitage

El vicepresident executiu del National Geographic va afirmar, sobre aquesta protesta contra la reconstrucció de Tutankamon: «La gran varietat del to del color de la pell dels nord-africans de l'actualitat és molt gran i varia de la blanca a la fosca. En aquest cas, nosaltres hem seleccionat el to de pell mitjà i hem afirmat que aquest és un terme mig. Nosaltres mai coneixerem amb seguretat el color exacte de la pell ni el color dels seus ulls... potser en el futur, la gent arribarà a una conclusió diferent.»[35]

El setembre de 2007 Zahi Hawass, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte va dir que «Tutankamon no era negre».[36]

Al número del novembre de 2007 de la revista Ancient Egypt Magazine, Hawass va assegurar que cap de les reconstruccions facials s'assemblava a Tutankamon i que creia que la representació més precisa del rei infant és la màscara de la seva tomba. El Discovery Channel el 2002 va fer que es reconstruís el crani de Tutankamon segons els escànners del seu crani.

El 2011 la companyia de genètica iGENEA va iniciar un projecte per estudiar l'ADN de Tutankamon basat en els marcadors genètics. Segons aquesta firma, Tutankhamon pertanyia al Haplogrup R1b del cromosoma Y humà que és el més comú entre els homes d'Europa Occidental. Carsten Pusch i Albert Zink, que lideraven la unitat que havia extret l'ADN del faraó van criticar a iGENEA perquè no havien continuat el contacte amb ells. Després d'analitzar el metratge, van concloure que la metodologia que havia utilitzat l'empresa era poc científica.[37]

Cleopatra modifica

La raça i el color de la pell de Cleòpatra VII, última reina de la dinastia ptolemaica d'Egipte que s'havia establert l'any 322 aC també ha estat objectiu de controvèrsies.[38] Per exemple el 2012 es va publicar l'article Was Cleopatra Black a la revista Ebony.[39] Un altre article sobre l'afrocentrisme editat al St. Louis-Dispatch també es planteja aquesta qüestió.[40] En general els historiadors han identificat a Cleopatra com a grega o persa basant-se en el fet que la seva família macedònia (la dinastia Ptolemaica) s'havia barrejat amb l'aristocràcia persa. De totes maneres, no se sap qui fou la seva mare[41] i tampoc es coneix qui fou la seva àvia paterna.[42]

Aquesta qüestió va protagonitzar un debat entre Mary Lefkowitz i Molefi Kete Asante, professor d'estudis afroamericans de la Universitat de Temple. En resposta a l'article Not Out of Africa de Lefkowitz, Asante va escriure l'article Race in Antiquiti: Truly Out of Africa, en el que va afirmar que els afrocentristes no perdien el temps quan argumentaven que Sòcrates i Cleopatra eren negres.[43]

El 2009 un documental de la BBC va especular que Arsinoe IV, germanastre de Cleopatra VI podria ser nord-africana i va especular que la mare de Cleopatra, igual que ella mateixa, podria haver estat nord-africana. Aquest es basava en les idees de Hilke Thür de la Acadèmia Austríaca de Ciències que a la dècada de 1990 havia examinat l'esquelet d'una nena d'una tomba datada de l'any 20 aC d'Efes (a l'actual Turquia) juntament amb velles notes i fotografies. Es va identificar que aquest cos pertanyia a Arsinoe.[44][45] Arsinoe i Cleopatra eren germanes del mateix pare (Ptolemeu XII Auletes) però tenien mares diferents.[46]

Gran esfinx de Guiza modifica

 
L'esfinx segons David Roberts

No es coneix la identitat del model de l'Esfinx de Guiza.[47] En l'actualitat els egiptòlegs i historiadors creuen que la cara de l'esfinx representa el faraó Khefren, tot i que alguns proposen altres hipòtesis.

Molts egiptòlegs afrocenreistes com W.E.B. Du Bois,[48][49][50] Cheikh Anta Diop i Molefi Kete Asante[51] han caracteritzat la cara de l'esfinx com un home negre o negroide Ja al segle xviii, Volney[52] i Gustave Flaubert[53] havien afirmat que l'esfinx representava un home negre. El geòleg estaunidenc Robert M. Schoch, que ha treballat en l'erosió de l'esfinx per l'aigua, ha escrit que l'«esfinx té un aspecte distintiu africà, nubià o negroide, aspecte que no té la cara de Khefren.»[54]

Kèmit modifica

Els antics egipcis referien a la seva terra amb el nom de kmt (que es pronuncia kèmit o kemet). Segons Chekh Anta Diop, els egipcis es referien a si mateixos com a "persones negres" o kmt, ja que km era l'arrel etimològica d'altres paraules, com Kam o Ham, que era la forma en que es referien als negres amb la tradició hebrea.[55][56] David Goldenberg, a la seva obra The Curse of Ham: Race and Slavery in Early Judaism, argumenta que el nom bíblic de Ham no té cap relació amb la noció de negritud i per tant que la seva etimologia és desconeguda.[57] Diop,[58] William Leo Hansberry[58] i Aboubacry Moussa Lam[59] han argumentat que kmt deriva del color de la gent de la vall del Nil, que Diop afirma que era negre.[60] Aquest reclam de que els antics egipcis eren negres s'ha convertit en el puntal de la historiografia afrocèntrica.[58]

km en jeroglífics egipcis
km biliteral kmt (lloc) kmt (persones)
km
km
t O49
km
t		 A1B1Z3

Des de les teories més acceptades de l'egiptologia, s'afirma que kmt significa «el lloc negre» degut al color negre de la terra fertilitzada que baixa per la vall del Nil després de les inundacions anuals del riu. En contrast, el desert rep el nom de dšrt (que es pronuncia com a desert) que significa «terra roja».[58][61] El Concise Dictionary of Miggle Egyptian de Raymon Faulkner tradueix kmt com egipcis[62] i Alan Gardiner ho tradueix com La Terra Negre, Egipte.[63]

En el simposi de la UNESCO de 1974, Sauneron, Obenga i Diop van concloure que kmt i km volen dir negre.[64]

Art de l'Antic Egipte modifica

Article principal: Art de l'Antic Egipte
 
Dibuix de 1820 del llibre de Gates que representa un fresc de la tomba de Seti I en el que hi ha quatre grups de persones. D'esquerra a dreta són: libis ("Themehu"), nubians ("nehesu"), asiàtics ("aamu") i egipcis ("reth").

Les tombes i els temples de l'antic Egipte tenen milers de pintures, escultures i treballs escrits que rebel·len els diferents tipus de persones de l'època. De totes maneres, moltes vegades, els egipcis es representaven a ells mateixos més de manera simbòlica que realista. Com a resultat, els artefactes de l'antic Egipte proveeixen evidències que a vegades són conflictives i no concloents de l'etnicitat del poble que vivia a Egipte durant l'època dinàstica.[65][66]

El 1839 Jean-François Champollion va escriure en la seva obra Egypte Ancienne que els egipcis i els nubians estaven representats iguals en els relleus i les pintures de les tombes. Investigadors de la Universitat de Chicago han assegurat que els nubians generalment es pinten negres però el pigment de la pell en el que els egipcis han representat els nubians pot variar des del vermell fosc fins al negre passant pel marró.[67] Això es pot observar per exemple en les pintures del temple de Ramses II a Beit el-Wali.[68] Snowden també diu que els romans coneixien que les tribus africanes eren de color negre, vermell fosc o de color de coure.[69] Per contra, Najovits afirma que l'art egipci havia representat els egipcis d'una manera i els nubians d'una altra i que els egipcis havien definit amb precisió les distincions nacionals i ètniques des d'una data molt primerenca en el seu art i literatura. A més a més, afirma que hi ha una extraordinària abundància de treballs egipcis en els que es contrasta fàcilment entre els egipcis rogenc-marronosos i els nubians negres.[70]

Ampin ha treballat específicament sbre la pintura de la Taula de les Nacions que es troba a la Tomba de Ramsès III (KV11). Aquesta és una pintura estàndard que apareix en moltes tombes i que normalment proveeix informació de l'ànima del difunt.[71] Entre altres, diu que es descriuen quatre races d'homes: els primers són els reth (egipcis), els segons són els aamu (habitants dels deserts de l'est i nord-est d'Egipte - Asiàtics), els tercers són els nehesu (nubians o negres) i els últims són els themehu (libis).[71]

L'arqueòleg Richard Lepsius va documentar moltes pintures de les tombes de l'antic Egipte en la seva obra Denkmäler aus Aegypten und Aethiopien. El 1913, després de la seva mort Kurt Sethe la va reeditar incorporant-hi moltes il·lustracions que no apareixien en l'obra original. En la il·lustració número 48 es mostren les nacions; la nació egípcia i nubiana apareixen com idèntiques en el seu color de pell i vestidures. El professor Ampin havia declarat que aquesta il·lustració reflectia la pintura original i que és la prova de que els egipcis eren igual que els nubians, tot i que admet que no hi ha altres exemples de la "Taula de les Nacions" en el que no apareguin com iguals. Posteriorment, ha estat acusat per autors euroamericans d'intentar enganyar el públic.[72]

L'últim egiptòleg que va visitar la tomba de Ramsès III fou Frank Yurco. Aquest, en un article de 996 sobre els relleus de la tomba, diu que la reproducció de Lepsius no era correcte. Yurco també diu que les fotografies del Dr. Erik Hornun són més correctes que la il·lustració de Lepsius.[73] Tot i això Ampin continua reafirmant que la seva il·lustració és acurada i acusa a Yurco i a Hornung de perpetrar un engany deliberat per enganyar a la gent sobre la veritable raça dels antics egipcis.[72]

Hipòtesis històriques modifica

Hipòtesis dels egipcis com a africans negres modifica

 
La reina Amosis-Nefertari pintada segles després de la seva mort al període de Ramsès IV. Segons Sigrid Hodel-Hoenes, el color negre de la seva pell deriva de la seva funció, ja que el negre és el color de la terra fèrtil i de la mort.

Molts autors han donat suport a la idea que els antics egipcis eren indígenes i que eren una civilització negra.[74][75][56][76][77][78][79][80] Entre aquests s'inclou un focus particular que els relaciona amb cultures de l'Àfrica subsahariana i que qüestiona la raça d'individus notables de l'època dinàstica com Tutankamon[81] el rei representat en la gran esfinx de Guiza[48][54] i Cleopatra.[38][39][40] Des de la segona meitat del segle XX la majoria dels científics i historiadors han dit que aplicar les modernes nocions de raça a l'antic Egipte és anacronista.[82][83][84]

Els primers advocats de la negritud dels antics egipcis s'han basat en escrits dels historiadors de l'antiga Grècia com Estrabó, Diodor de Sicília i Heròdot que es referien als egipcis com «melanchroes» amb els cabells llanosos.[85][86] La traducció d'aquest terme és disputada i alguns la tradueixen com «negres» o «de pell fosca».[85][86][87][88] Snowden critica que Diop distorsiona les fonts clàssiques perquè en fa una selecció.[89] Tot i que es disputa l'exactitud històrica de les obres d'Heròdot, hi ha investigadors que donen suport a la seva versió[56][76][90][91][92] mentre altres historiadors han vist els seus treballs com una font poc fiable, sobretot en el que es refereix a Egipte.[93][94][95][96][97][98][99][100][101][102][103]

Els defensors dels egipcis negres també utilitzen els testos dels nivells de melanina d'un petit exemple de mòmies,[104] argumenten que l'egipci antic està relacionat amb el wòlof,[105] afirmen que el nom kmt els descriu a ells i a la seva terra,[106] utilitzen tradicions bíbliques[107][108] i utilitzen les interpretacions de les representacions que es van fer els egipcis en nombroses pintures, gravats i estàtues.[109] A més a més, aquestes hipòtesis també inclouen en l'afirmació de les afiliacions culturals co la circumcisió,[110] el matriarcat, el totemisme, el cabell trenat[111] i els cultes reials.[112] També s'han utilitzat artefactes trobats a Qustul que indiquen que els egipcis compartien la mateixa cultura amb els nubians del grup A, ja que eren del mateix sub-estrat de la vall del Nil,[113][114][115][116][117] però troballes més recents indiquen que els governadors de Qustul segurament van adoptar o emular els símbols dels faraons egipcis.[118][119][120][121][122]

En el simposi de la UNESCO sobre el poble de l'Antic Egipte d'el Caire de 1974, les hipòtesis negres es van trobar amb un gran desacord.[15] La majoria dels seus participants van concloure que la població de l'antic Egipte era indígena de la vall del Nil i que incloïa persones del nord i del sud del Sàhara que eren de color diferent.[15] L'actual posició dels investigadors és que la civilització egípcia era indígena de la vall del Nil.[123][124][125][126]

Teoria de la raça asiàtica modifica

La teoria de la raça asiàtica (o hamítica) diu que els antics egipcis eren descendents del bíblic Cam i del seu fill Misraim. Aquesta teoria fou la dominant entre l'alta edat mitjana i principis del segle xix.[127][128] Tradicionalment es considerava que els fills de Cam eren la branca de la humanitat que tenia la pell fosca degut a la maledicció de Cam.[129] A més, Diop diu que Gaston Maspero va dir que «A més, la bíblia afirma que Mesraim, fill de Cam, germà de Chus (Kush) ... i de Canaan, va emigrar de Mesopotàmia per instal·lar-se amb els seus fills a la vall del Nil».[130]

Al segle xx, la teoria asiàtica ha estat abandonada però va ser reemplaçada per dues teories relacionades: l'eurocèntrica hipòtesi camita que assegura que un grup humà caucàsic va emigrar del nord i de l'Àfrica oriental des del principi de la prehistòria portant-hi una agricultura, tecnologia i civilització més avançada; i la teoria de la raça dinàstica que proposa que els invasors mesopotàmics van ser els responsables de la civilització dinàstica d'Egipte (c. 3000 aC). Aquestes dues teories proposen que els indígenes d'Egipte eren caucàsics.[131]

Hipòtesis caucàsiques / hamítiques modifica

El 1844, Samuel George Morton va escriure que la vall del niu estava poblada originàriament per una branca de la raça caucàsica[132] i van reconèixer que els negres vivien a l'Antic Egipte però que eren captius o servents dels primers.[133] el 1844, George Giddon va escriure que els egipcis eren homes blancs, no més foscos que els àrabs, els jueus o els fenicis.[134]

Les hipòtesis camítiques semblants que es van desenvolupar de la teoria de la raça asiàtica argumentaven que les poblacions etiòpiques i àrabs del corn d'Àfrica eren els inventors del'agricultura i que havien portat la civilització a Àfrica assegurant que eren caucasians i no negroides. No estaven d'acord amb les aportacions de la bíblia, tot i que utilitzaven el nom de Cam.[135] Charles Gabriel Seligman, a la seva obra de 1913, Some Aspects of the Hamitic Problem in the Anglo-Egyptian Sudan i en obres posteriors va argumentar que els antics egipcis eren part dels camites caucasians i que havien arribat a la vall del Nil durant els inicis de la prehistòria introduint la tecnologia i l'agricultura a la zona.[136]

L'antropòleg italià Giuseppe Sergi (1901) creia que els antics egipcis era la branca est-africana (camita) de la raça mediterrània que anomenada euroafricana. Ell creia que en aquesta raça tenia tres varietats: la mediterrània, la nòrdica (despigmentada) i l'africana (camita).[137] Sergi explica que la raça mediterrània, excepte la varietat nòrdica, era una varietat humana amb la pell marronosa però pura, que no era producte de la barreja dels blancs amb els negroides.[138] El 1911 Grafton Elliot Smith va modificar aquesta teoria[139] afirmant que els antics egipcis eren els més foscos de la raça marró[140] i que eren més propers amb les poblacions d'Àfrica del Nord i d'Europa Medieval del primer neolític[141] i no dels negroides.[142] La raça marró de Smith no era equivalent amb la raça mediterrània de Sergi.[143]

La hipòtesi camítica fou popular fins a la fi de la dècada de 1970 i entre els seus defensors en destaquen Anthony John Arkell i George Peter Murdock.[144]

Hipòtesis de raça turànida modifica

L'egiptòleg Samuel Sharpe va proposar al 1846 que els antics egipcis pertanyien a la raça turànida (una subraça de la caucàsica nadiua de l'Àsia central), cosa que els relacionava amb els tàtars. Es va inspirar en algunes pintures de l'antic Egipte en que aquests apareixien amb la pell groga.[145]

Teoria de la raça dinàstica modifica

A principis del segle xx, Flinders Petrie, un dels principals egiptòlegs de l'època, va dir que els esquelets que s'havien trobat de l'Egipte Predinàstic a Naqada, l'Alt Egipte, mostrava una diferenciació marcada. Juntament amb evidències culturals con els estils arquitectònics, estils de la ceràmica, els segells cilíndrics i moltes pintures de les tombes, va deduir que un grup humà mesopotàmic havia envaït Egipte durant l'època predinàstica imposant-se als locals i esdevenint els seus governants. Aquesta teoria ha rebut el nom de teoria de la raça dinàstica.[146][147] Més tard, aquesta teoria va argumentar que l'estat fundador que havia arribat de Mesopotàica va conquerir l'Alt i el Baix Egipte i van fundar la dinastia I d'Egipte.

A la dècada de 1950 la teoria de la raça dinàstica era àmpliament acceptada per l'acadèmia. Historiadors com l'egiptòleg senegalès Cheikh Anta Diop va enfrontar-s'hi defensant la teoria dels egipcis negres.[148]

Els científics contemporanis accepten que la civilització egípcia era indígena de la vall de Nil.[125][126][149]

Escola africanista catalana modifica

Els africanistes i egiptòlegs catalans han tractat el tema de la controvèrsia sobre la raça i la pertinença dels antics egipcis. Aquesta escola està fundada pel doctor Ferran Iniesta. Aquest historiador es va formar sobre estudis africans a la Universitat de París i fou alumne de Cheikh Anta Diop. Després va treballar de professor a la Universitat de Dakar i a la Universitat d'Antananarivo, abans de ser professor d'Història d'Àfrica a la Universitat de Barcelona, en la que ha format a gran part dels africanistes de Catalunya.[150] Ferran Iniesta ha fixat la seva atenció amb la història de l'antic Egipte, ja que la considera cabdal en la seva visió, que està d'acord amb l'origen negreafricana de la civilització egípcia. Ja al 1989 va editar el llibre Antiguo Egipto. La nación negra[150] i al 2012 edita el llibre Thot: Pensamiento y poder en el Egipto Faraónico.[151] Ferran Iniesta defensa l'origen africà de la cultura egípcia, tot i que afirma que el més important no és que els antics egipcis fossin de raça negra, si no que culturalment hi eren afins, tal com els documents egipcis mateixos afirmen.

Hi ha egiptòlegs catalans com el doctor Josep Cervelló i Autuori, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que també defensen l'africanitat dels antics egipcis.[152]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Sanders, Edith «The Hamitic hypothesis: its origin and functions in time perspective». The Journal of African History, 10, 4, 1969, pàg. 521-532.
  2. ↑ «The New-England Magazine Volume 0005 Issue 4 (October 1833)» p. 273-280. The New-England Magazine, 1833. [Consulta: 7 març 2018].
  3. ↑ Chassebœuf, 1862, p. 131
  4. ↑ Chassebœuf, 1787, pp. 74-77
  5. ↑ Jacques Joseph, 1839, p. 27
  6. ↑ Bandia, 2009, p. 215
  7. ↑ Campbell, John, 1851, pp. 10-12
  8. ↑ Baum, 2006, p. 105-108
  9. ↑ Baum, 2006, p. 108
  10. ↑ Baum, 2006, p. 105
  11. ↑ Petrie, 1939, p. 105 i 155
  12. ↑ «Thoughts I have had while lecturing», The Reinhardt history blog. [Consulta: 7 març 2018].
  13. ↑ Tuason, Ramon. «The Biblical Exodus in the Rhetoric of Martin Luther King». The Stanford Freedom Project. [Consulta: 7 març 2018].
  14. ↑ Sailer, Steve. «"Exodus:" Guy Named Christian Plays Moses». The Unz Review: An Alternative Media Selection, 29-11-2014. [Consulta: 7 març 2018].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Mokhtar, G (editor). Ancient Civilizations of Africa. James Currey Publishers, 1990, p. 10. ISBN 0-85255-092-8. 
  16. ↑ UNESCO. Symposium on the Peopling of Ancient Egypt and the Deciphering of the Meroitic Script; Proceedings. París: UNESCO, 1978, p. 3-134. 
  17. ↑ «AAA Statement on Race». American Anthropological Association. [Consulta: 7 març 2018].
  18. ↑ «AAPA Statement on Biological Aspects of Race». American Association of Physical Anthropologists, 1996. Arxivat de l'original el 2017-03-12. [Consulta: 7 març 2018]. «Publicada en la revista American Journal of Physical Anthropology, vol 101, pp. 569-570, 1996»
  19. ↑ Tyson Smith, Stuart. The Oxford encyclopedia of ancient Egypt. Volum 3. Oxford: Oxford University Press, 2001, p. 27-28. 
  20. ↑ Ceccaldi, Pierre «Research on the Mummy of Ramasses II». Bulletin de l'Academie de médecine, 171:1 (1), pàg. 119.
  21. ↑ Ceccaldi, Pierre-Fernand; Roubet, Colette. Recherche sur les momies. Ramses II. Bulletin de l'Académie nationale de médecine. París: Académie nationale de médecine, 1987-01-06. 
  22. ↑ Keita, S.O.Y. «Ancient Egyptian Origins». National Geographic Magazine - NGM.com. [Consulta: 7 març 2018].
  23. ↑ Bogucki, Peter I. The origins of human society. Malden, Mass.: Blackwell Publishers, 1999, p. 355. ISBN 1577181123. 
  24. ↑ «National Geographic Magazine - NGM.com». [Consulta: 7 març 2018].
  25. ↑ Eiwanger, Josef «Merimde Beni-salame». Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt [Londres / Nova York], 1999, pàg. 501-505.
  26. ↑ Seeher, Jürgen «Ma'adi and Wadi Digla». Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt. Kathryn A. Bard [Londres / Nova York], 1999, pàg. 455-458.
  27. ↑ Zakrewski, Sonia «Population continuity or population change: Formation of the ancient Egyptian state». American Journal of Physical Anthropology, 132 (4), pàg. 501-509. DOI: 10.1002/ajpa.20569. PMID: 17295300.
  28. ↑ Gatto, Maria. «Hunting for the Elusive Nubian A-Group People». Archaeology's Interactive Dig, 2002-209. [Consulta: 7 març 2018].
  29. ↑ Kemp, Barry J. Ancient Egypt : anatomy of a civilization. 2a edició. Londres: Routledge, 2006, p. 47. ISBN 0415235499. 
  30. ↑ Williams, Chancellor,. The destruction of Black civilization : great issues of a race from 4500 B.C. to 2000 A.D.. 3a edició. Chicago: Third World Press, (1995 printing), p. 110. ISBN 0883780305. 
  31. ↑ Gugliotta, Guy «A New Look at King Tut» (en anglès). Washington Post, 11-05-2005. ISSN: 0190-8286.
  32. ↑ Eskandary, Hossein; Nematollahi-mahani, Seyed Noureddin; Zangiabadi, Nasser «Skull Indices in a Population Collected From Computed Tomographic Scans of Patients with Head Trauma» (en anglès). Journal of Craniofacial Surgery, 20, 2, març 2009, pàg. 545. DOI: 10.1097/SCS.0b013e31819b9f6e. ISSN: 1049-2275.
  33. ↑ «Discovery Channel :: King Tut: The Face of Tut», 20-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-02-20. [Consulta: 8 març 2018].
  34. ↑ Handwerk, Brian. «King Tut's New Face: Behind the Forensic Reconstruction». National Geographic News, 11-05-2005. [Consulta: 8 març 2018].
  35. ↑ Henerson, Evan «King Tut's skin colour a topic of controversy». U-Daily News - L.A. Life, 15-06-2005.
  36. ↑ «Tutankhamun was not black: Egypt antiquities chief». AFP, 25-09-2007.
  37. ↑ Pappas, Stephanie «King Tut Related to Half of European Men? Maybe Not». Live Science, 03-08-2011.
  38. ↑ 38,0 38,1 Price, Hugh B. «WAS Cleopatra black?That question, posed recently on the...» (en anglès). The Baltimore Sun, 1991. Arxivat de l'original el 2011-12-11 [Consulta: 9 març 2018].
  39. ↑ 39,0 39,1 Whitaker, Charles «Was Cleopatra Black?». Ebony, febrer 2012.
  40. ↑ 40,0 40,1 «St. Louis Post-Dispatch Newspaper Archives» (en anglès). [Consulta: 9 març 2018].
  41. ↑ Tyldesley, p. 30.
  42. ↑ Tyldesley, p. 32
  43. ↑ «Race in Antiquity: Truly Out of Africa | Dr. Molefi Kete Asante», 19-05-2009. [Consulta: 9 març 2018].
  44. ↑ «Found: the Sister Cleopatra Killed». The Times, 15-03-2009. [Consulta: 9 març 2018].
  45. ↑ «Cleopatra's mother 'was African'» (en anglès). BBC News, 16-03-2009.
  46. ↑ Fielding, Sarah,; Johnson, Christopher D. The lives of Cleopatra and Octavia. Lewisburg [Pa.]: Bucknell University Press, 1994, p. 154. ISBN 9780838752579. 
  47. ↑ Hassan, Selim. The Sphinx: Its history in the light of recent excavations. el Caire: Government Press, 1949. 
  48. ↑ 48,0 48,1 Irwin, Graham W. Africans abroad: a documentary history of the Black Diaspora in Asia, Latin America, and the Caribbean during the age of slavery. Columbia University Press, 1977. 
  49. ↑ Du Bois, W.E.B.. The Negro. University of Pennsylvania Press, 1915. 
  50. ↑ Ben-Jochannan, Yosef. Black man of the Nile and his family, p. 109-110. 
  51. ↑ Asante, Molefi Kete. European Racism Regarding Ancient Egypt: Egypt in Africa. Indianapolis, Indiana: Indianapolis Museum of Art, 1996, p. 117. ISBN 0936260645. 
  52. ↑ Volney, C.-F. (Constantin-François). Voyage en Syrie et en Égypte, pendant les années 1783, 84 et 85 .... Paris : Chez Courcier, imprimeur-libraire, 1807, p. 71. 
  53. ↑ 1821-1880., Flaubert, Gustave,. Flaubert in Egypt : a sensibility on tour : a narrative drawn from Gustave Flaubert's travel notes & letters. Nova York, N.Y.: Penguin Books, 1996. ISBN 9780140435825. 
  54. ↑ 54,0 54,1 «Great Sphinx Controversy Giza Egypt Zahi Hawass Robert M. Schoch» (en schoch). Robert M. Schoch, 04-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-04. [Consulta: 9 març 2018].
  55. ↑ Mokhtar, editor, G.. General History of Africa II: Ancient civilizations of Africa. Abridged ed.. Berkeley, California: University of California Press, 1989, p. 27. ISBN 0-520-06697-9. 
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 Diop, Cheikh Anta. The African origin of civilization : myth or reality. Pbk. ed.. Chicago: Lawrence Hill, 1990. ISBN 1-55652-072-7. 
  57. ↑ Levine, Molly Myerowitz «Review of: The Curse of Ham: Race and Slavery in Early Judaism, Christianity, and Islam». Bryn Mawr Classical Review, 2004-02. ISSN: 1055-7660.
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 Shavit, 2001, p. 148
  59. ↑ Aboubacry Moussa Lam, "L'Égypte ancienne et l'Afrique", in Maria R. Turano et Paul Vandepitte, Pour une histoire de l'Afrique, 2003, pp. 50 &51
  60. ↑ Mokhtar, G. General History of Africa. Ancient civilizations of Africa. University of California Press, 1990, p. 21, 26. ISBN 0520066979. 
  61. ↑ Kemp, 2006, p. 21
  62. ↑ Raymond Faulkner, A Concise Dictionary of Middle Egyptian, Oxford: Griffith Institute, 2002, p. 286.
  63. ↑ 1879-1963., Gardiner, Alan H. (Alan Henderson),. Egyptian grammar : being an introduction to the study of hieroglyphs / by Sir Alan Gardiner.. 3rd ed., rev.; 1969 printing. Londres: Published on behalf of the Griffith Institute, Ashmolean Museum, Oxford, by Oxford University Press, 1957. ISBN 0900416351. 
  64. ↑ Mokhtar, G. General History of Africa. Ancient civilizations of Africa. Abridged ed. California: University of California Press, 1990, p. 40. ISBN 0520066979. 
  65. ↑ «BOOK OF GATES». Egyptology online, 07-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-02-07. [Consulta: 9 març 2018].
  66. ↑ Charlotte Booth, The Ancient Egyptians for Dummies (2007) p. 217
  67. ↑ «Egyptians see Nubians as subjects | The Oriental Institute of the University of Chicago» (en anglès). Nubia Gallery. [Consulta: 9 març 2018].
  68. ↑ Geoff., Emberling,. Nubia : ancient kingdoms of Africa : [exhibition]. Nova York: Institute for the Study of the Ancient World at New York University, 2011, p. 22-23, 36-37. ISBN 9780615481029. 
  69. ↑ Snowden, Frank (1970), Blacks in Antiquity, Massachusetts, The Belknap Press of Harvard University Press, p. 3
  70. ↑ Egypt, Trunk of the Tree, A Modern Survey of an Ancient Land, Vol. 2. by Simson Najovits p. 318
  71. ↑ 71,0 71,1 «The Book of Gates: The Book of Gates: Chapter VI. The Gate Of Teka-Hra. The Fifth Division of the Tuat». [Consulta: 9 març 2018].
  72. ↑ 72,0 72,1 «Original Papers: Ancient Egyptians, a: The New-England Magazine Volume 0005 Issue 4 (October 1833)» p. 273-280. New-England Magazine, octubre 1833. [Consulta: 9 març 2018].
  73. ↑ Frank Yurco, "Two Tomb-Wall Painted Reliefs of Ramesses III and Sety I and Ancient Nile Valley Population Diversity", in Egypt in Africa (1996), ed. by Theodore Celenko
  74. ↑ 1868-1963., Du Bois, W. E. B. (William Edward Burghardt),. The world and Africa : an enquiry into the part which Africa has played in world history.. New enl. ed. with writings on Africa 1955-1961. Nova York: International publishers, 1965, p. 81-147. ISBN 0717802213. 
  75. ↑ Williams, Chancellor,. The destruction of Black civilization : great issues of a race from 4500 B.C. to 2000 A.D.. 3a edició. Chicago: Third World Press, (1995 printing), p. 59-135. ISBN 0883780305. 
  76. ↑ 76,0 76,1 Anta., Diop, Cheikh. Civilization or barbarism : an authentic anthropology. 1st ed. Brooklyn, N.Y.: Lawrence Hill Books, 1991. ISBN 1556520484. 
  77. ↑ Mokhtar, G. General History of Africa. Ancient civilizations of Africa. Abridged ed. London [England]: J. Currey, 1990, p. 1-118. ISBN 0520066979. 
  78. ↑ Jackson, John G. Introduction to African civilizations. Nova York: Citadel Press, 2001, p. 60-156. ISBN 0806521899. 
  79. ↑ Sertima, Ivan Van. African presence in early Asia. Rev. ed. New Brunswick, U.S.A.: Transaction Publishers, 1985, p. 59-65/177-185. ISBN 0887386377. 
  80. ↑ «The Official Robert Bauval Website - Books Page». [Consulta: 9 març 2018].
  81. ↑ «AFP: Tutankhamun was not black: Egypt antiquities chief», 13-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 9 març 2018].
  82. ↑ Black Athena revisited. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1996, p. 162. ISBN 0807845558. 
  83. ↑ Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt, p. 329. 
  84. ↑ Howe, Stephen,. Afrocentrism : mythical pasts and imagined homes. Londres: Verso, 1998, p. 136. ISBN 9781859842287. 
  85. ↑ 85,0 85,1 Mokhtar, G. General History of Africa: Ancient civilizations of Africa. Abridged ed. London [England]: J. Currey, 1990, p. 15-60. ISBN 0520066979. 
  86. ↑ 86,0 86,1 Herodotus,. The histories. Further revised edition. Londres: Penguin books, p. 134-135. ISBN 9780140449082. 
  87. ↑ Herodotus,. The histories. Further revised edition, p. 134-135, 640. ISBN 9780140449082. 
  88. ↑ Lloyd, Alan B. Herodotus, p. 22. 
  89. ↑ Black Athena Revisited, p. 118. 
  90. ↑ Welsby, Derek. The kingdom of Kush : the Napatan and Meroitic empires. Londres: Published for the Trustees of the British Museum by British Museum Press, 1996, p. 40. ISBN 071410986X. 
  91. ↑ Heeren, AHL. Historical researches into the politics, intercouse and trade of the Carthaginians, Ethiopians and Egyptians. Michigan: University of Michigan Library, 1838, p. 13, 379, 422-424. ASIN B003B3P1Y8. 
  92. ↑ Aubin, Henry,. The rescue of Jerusalem : the alliance between Hebrews and Africans in 701 BC. Nova York: Soho Press, 2002, p. 94-96, 100-102, 118-121, 141-144, 328, 336. ISBN 1569472750. 
  93. ↑ Fehling, Detlev. The Art of Herodotus and the margins of the World, a: Travel Fact and Travel Fiction: Studies on Fiction, Literary Tradition, Scholarly Discovery, and Observation in Travel Writing (en anglès). BRILL, 1994. ISBN 9004101128. 
  94. ↑ Kentoon, Sparks. Ethnicity and Identity in Ancient Israel: Prolegomena to the Study o Ethnic..., p. 59. 
  95. ↑ Asheri, David. A Commentary of Herodotus, p. 74. 
  96. ↑ Roberts, Jennifer T. Herodotus: A Very Short Introduction, 2011, p. 115. 
  97. ↑ Cameron, Alan. Greek Mythography in the Roman World, p. 156. 
  98. ↑ Marincola, John. Greek Historians, p. 34. 
  99. ↑ Multicultural Writers from Antiquity to 1945: A Bio-biobliographical Sourcebook, p. 171. 
  100. ↑ Farley, David G. Modernist Travel Writing: Intellectuals Abroad, 2010, p. 21. 
  101. ↑ Lloyd, Allan B. Herodotus, p. 1. 
  102. ↑ Flemming, A.J.. The Tragedy of History: Herodotus and the Deuteronomistic History, p. 41. 
  103. ↑ Press, Oxford University. Herodotus: Oxford Bibliographies Online Research Guide (en anglès). Oxford University Press, USA, 2010-05-01, p. 21. ISBN 9780199802869. 
  104. ↑ Diop, C.A., 1974, pp. 236-243
  105. ↑ Alain Ricard, Naomi Morgan, The Languages & Literatures of Africa: The Sands of Babel, James Currey, 2004, p. 14
  106. ↑ Mokhtar, G, 1990, pp. 27, 38 i 40
  107. ↑ Snowden, Frank M.,. Before color prejudice : the ancient view of Blacks. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1983, p. 3. ISBN 0674063805. 
  108. ↑ Mokhtar, G, 1990, pp. 27-28
  109. ↑ Diop, 1974, pp. 6-42
  110. ↑ Diop, 1974, pp. 112, 135-138
  111. ↑ DeMello, Margo. Encyclopedia of body adornment. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007, p. 150. ISBN 9780313336959. 
  112. ↑ Diop, 1974, pp 1-9, 134-135
  113. ↑ Williams, Bruce. Before the pyramids : the origins of Egyptian civilization. Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago, 2011, p. 89-90. ISBN 9781885923820. 
  114. ↑ «The Nubia Salvage Project | The Oriental Institute of the University of Chicago» (en anglès). [Consulta: 9 març 2018].
  115. ↑ Ancient Egyptian kingship. Leiden: E.J. Brill, 1995, p. 89-90. ISBN 9004100415. 
  116. ↑ Diop, 1991, pp. 103-105
  117. ↑ O'Connor, David. Before the pyramids : the origins of Egyptian civilization. Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago, 2011, p. 162-163. ISBN 9781885923820. 
  118. ↑ Shaw, Ian. The Oxford History of Ancient Egypt (en anglès). OUP Oxford, 2003-10-23, p. 446. ISBN 9780191604621. 
  119. ↑ Wengrow, D. The Archaeology of Early Egypt: Social Transformations in North-East Africa, C.10,000 to 2,650 BC (en anglès). Cambridge University Press, 2006-05-25, p. 167. ISBN 9780521835862. 
  120. ↑ Mitchell, Peter. African Connections: An Archaeological Perspective on Africa and the Wider World (en anglès). Rowman Altamira, 2005, p. 69. ISBN 9780759102590. 
  121. ↑ Török, László. Between Two Worlds: The Frontier Region Between Ancient Nubia and Egypt, 3700 BC-AD 500 (en anglès). BRILL, 2009, p. 577. ISBN 9004171975. 
  122. ↑ Bianchi, Robert Steven. Daily Life of the Nubians (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2004, p. 38. ISBN 9780313325014. 
  123. ↑ Wilkinson, Toby A.H.. Early dynastic Egypt. Londres: Routledge, 1999, p. 15. ISBN 0415186331. 
  124. ↑ Prehistory and Protohsitory of Egypt, Emile Massoulard, 1949
  125. ↑ 125,0 125,1 Frank Yurco, "An Egyptological Review" in Mary R. Lefkowitz and Guy MacLean Rogers, eds. Black Athena Revisited. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1996. pp. 62–100
  126. ↑ 126,0 126,1 Sonia R. Zakrzewski: Population continuity or population change: Formation of the ancient Egyptian state – Department of Archaeology, University of Southampton, Highfield, Southampton (2003)
  127. ↑ "The Hamitic Hypothesis; Its Origin and Functions in Time Perspective", Edith R. Sanders, The Journal of African History, Vol. 10, No. 4, 1969, pp. 521–532.
  128. ↑ The Origin of Egyptian Civilisation, Edouard Naville, The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, Vol. 37, 1907, p. 201.
  129. ↑ Sanders, 1969, pp. 521–523.
  130. ↑ Diop, 1974, pp. 5-9
  131. ↑ Sanders, 1969, pp. 524–527ff.
  132. ↑ The Rise and Fall of the Caucasian Race: A Political History of Racial Identity By Bruce Baum, p. 108
  133. ↑ Morton, Samuel George. Crania Ægyptiaca, Or, Observations on Egyptian Ethnography Derived from Anatomy, History and the Monuments (en anglès). John Pennington, 1844. 
  134. ↑ George Robins Gliddon Ancient Egypt: Her monuments, hieroglyphics, history and archaeology 1844, p. 46
  135. ↑ Sanders, 1969, pp. 525-532
  136. ↑ C.G. Seligman, "Some Aspects of the Hamitic Problem in the Anglo-Egyptian Sudan", The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, Vol. 43 (July–December 1913), pp. 593–705.
  137. ↑ The Mediterranean Race: a Study of the Origins of European Peoples, 1901, pp. v–vi del "Preface", i p. 45.
  138. ↑ Sergi, 1901, p. 250.
  139. ↑ "Concepts of Race in the Historiography of Northeast Africa", Wyatt MacGaffey, The Journal of African History, Vol. 7, No. 1, 1966.
  140. ↑ The Ancient Egyptians and the origin of Civilization, 1911, p. 69.
  141. ↑ Smith, 1911, p. 25.
  142. ↑ Smith, 1911, p. 58.
  143. ↑ MacGaffey, 1966, p. 4.
  144. ↑ Sanders, 1969, pp. 531; MacGaffey, 1966, pp. 5–9.
  145. ↑ History of Egypt, 1846, Part I, p. 3 "The Asiatic Origin of the Race
  146. ↑ Early dynastic Egypt, by Toby A. H. Wilkinson, p. 15
  147. ↑ Lefkowitz, Mary R.; Rogers, Guy MacLean. Black Athena Revisited (en anglès). UNC Press Books, 1996, p. 65. ISBN 9780807845554. 
  148. ↑ 1962-, McAlister, Melani,. Epic encounters : culture, media, and U.S. interests in the Middle East since 1945. Updated ed., with a post-9/11 chapter. Berkeley: University of California Press, 2005. ISBN 9780520244993. 
  149. ↑ H., Wilkinson, Toby A.. Early dynastic Egypt. Londres: Routledge, 2001, p. 15. ISBN 9780415260114. 
  150. ↑ 150,0 150,1 «Ferran Iniesta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2018].
  151. ↑ «FERRAN INIESTA - Libros, eBooks, Bibliografía y Biografía» (en castellà). [Consulta: 9 març 2018].
  152. ↑ Barcelona, Universitat Autonoma de. «Professorat - UAB Barcelona». Arxivat de l'original el 2018-03-10. [Consulta: 9 març 2018].

Bibliografia citada modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Controvèrsia_sobre_la_raça_dels_antics_egipcis&oldid=33331366»