El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses. La parlen aproximadament 13 milions de persones. És l'idioma més parlat al Senegal.

Infotaula de llenguaWòlof
Wolof  (IPA)

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants13.295.200
Parlants nadius3.2 milions
Autòcton deÀfrica Occidental
EstatSenegal, Gàmbia, Mauritània
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües atlàntiques
llengües sengambianes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, escriptura wolofal i Garay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióCLAD (Cente de linguistique appliquée de Dakar)
Codis
ISO 639-1wo
ISO 639-2wol
ISO 639-3wol
Glottologwolo1247 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere90-AAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewol Modifica el valor a Wikidata
IETFwo Modifica el valor a Wikidata

Al Senegal el 40% de la població té la llengua wòlof com a llengua materna i l'altre 40% com a segona llengua. A Gàmbia el 15% de la població (unes 200.000 persones) la tenen com a llengua materna, però a la capital, Banjul, més o menys 50% l'utilitza com a primera llengua. A Mauritània, si fa no fa 7% (185.000 persones) de la població parla wòlof, sobretot a les zones costaneres de l'est.

Llocs on es parla wòlof

Des de 1970 el wòlof forma part de llengües nacionals del Senegal. Actualment el Senegal té fins a 25 llengües nacionals però en les escoles públiques només s'ensenya el francès, això posa en relleu que aquest ampli ventall de llengües estan amagades i fins i tot prohibides.

Nom dels països d'Europa en wòlof

Alfabet i pronunciació

modifica
Lletres de l'alfabet wòlof
A B C D E Ë F G I J K L M N Ñ Ŋ O P Q R S T U W X Y
a b c d e ë f g i j k l m n ñ ŋ o p q r s t u w x y

Consonants

modifica
  Bilabial Labiodental Labiovelar Alveolar Palatal Velar Uvular
Oclusiva p (p) b (b)     t (t) d (d) c (c) ɟ (j) k (k) g (g) q (q)
Nasal m (m)     n (n) ɲ (ñ) ŋ (ŋ)  
Prenasalitzades m̩b (mb)     n̩t (nt) n̩d (nd) ɲc (nc) ɲɟ (nj) ŋ̍k (nk) ŋ̍g (ng) ɴq (nq)
Vibrant       r (r)      
Fricativa   f (f) s (s) x~χ (x)
Aproximant     w (w)   j (y)    
Lateral       l (l)      
  Anterior Central Posterior
Tancada i (i)   u (u)
Semitancada e (é)   o (ó)
Mitjana   ə (ë)  
Semioberta ɛ (e)   ɔ (o)
Oberta   a (a)  

Vocabulari en wòlof

modifica
  • Com anem? - na nga def?
  • Què tal? - numu demé
  • Molt bé - maa ngi fi (rekk)
  • Com et dius - no tu du ?
  • Jo em dic… - … la tu du
  • Ets genial ! - da ga ma neh
  • T’estimo - da ma la buge!
  • Fes-me un petó - fone ma
  • Adéu - magedem

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica