Seti I
Seti I el Gran fou el segon faraó de la dinastia XIX d'Egipte.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1323 aC Avaris |
| Mort | c. 1279 aC (43/44 anys) antic Egipte |
| Sepultura | Vall dels Reis |
| Faraó | |
| 1289 aC – 1278 aC ← Ramsès I – Ramsès II → | |
| Activitat | |
| Ocupació | Estadista |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Família | Dinastia XIX d'Egipte |
| Cònjuge | Tuya |
| Fills | Ramsès II Tia Henutmire Tua Nebchasetnebet (en)  |
| Pares | Ramsès I i Sitre |
 | |
 | |
NomsModifica
Va néixer amb el nom de Seti Merenptà (sty mry-n-pt, que significa 'Home de Seth', 'Estimat de Ptah'). Després de la seva coronació prendria el nom de Menmaatre (mn-m3‘t-r‘, que significa 'Eterna és la justícia de Ra').
Els grecs l'anomenaren Sethos i l'historiador egipci del segle iii aC Manetó el va considerar el fundador de la dinovena dinastia d'Egipte.
Altres noms que duia pels seus títols imperials foren:
Antecedents familiarsModifica
Seti era fill d'un important cabdill militar egipci anomenat Ramsès i la seva esposa Setri, per tant, va néixer en el si d'una família noble molt important del Baix Egipte.
L'últim faraó de la dinastia XVIIIa, Horemheb, no tenia descendència i va decidir nomenar hereu seu Ramsès. En morir el faraó, Ramsès fou coronat nou faraó i Seti esdevingué el nou hereu al tron d'Egipte.
Núpcies i descendentsModifica
Quan Seti fou proclamat hereu del seu pare, estava casat amb Tuia, que era filla probablement d'un cap militar anomenat Ruia. La parella va tenir diversos fills:
Regnat de Seti IModifica
El seu pare va tenir un regnat molt curt (aproximadament 17 mesos) i Seti fou coronat faraó quan tenia entre 25 i 30 anys. Va governar uns 13 anys, potser una mica més (fins a 20 anys li donen alguns egiptòlegs), vers 1294/1290 aC fins vers 1279/1275 aC.
El primer any de regnat va fer una expedició a Canaan, on els reietons locals pràcticament s'havien separat de la sobirania egípcia. En aquesta campanya, va dominar la costa fenícia fins a Biblos. La campanya es va iniciar pel Sinaí i va arribar fins a Gaza; d'allà va passar per la costa cap al Líban. Tots els caps cananeus o quasi tots se li van sotmetre espontàniament.
Assegurada la costa, va retornar a Egipte a la fortalesa de Tjel al nord-est del delta; el cant de la seva recepció deia: Salve, triomfador, els teus enemics estan sota els teus peus, el teu regnat serà etern com el de Ra al cel; quan Ra va fer les fronteres, els seus dos braços es van estendre per donar-te protecció; la teva espasa va tallar les terres per la meitat i els seus caps van caure davant la teva espasa.
Hi ha haver una segona expedició a Canaan, potser al sisè any de regnat, en la qual els egipcis i hitites es van enfrontar per primer cop. Una escena de Karnak mostra la conquesta de Kadesh, però no se sap segur en quina campanya va ser; també va fer expedicions contra els libis, a l'oest; al seu vuitè any, va aplacar en set dies una revolta a Núbia, a la regió d'Irem, on va fer 600 presoners.
Va morir tenint uns 40 anys per mort natural i el va succeir el seu fill Ramsès II.
Construccions de Seti IModifica
Seti I va iniciar la construcció d'un gran temple a Abidos sobre una idea del seu pare Ramsès I d'una capella i un temple on hi hauria set capelles dedicades a Horus, Isis, Osiris, Harmakis, Amon, Ptah i al mateix Seti, unint així les tríades de l'Alt i Baix Egipte. Al temple hi ha la llista de faraons, de la qual foren omesos els anomenats faraons d'Amarna.
També va construir a Abidos l'Osireion. Una estructura original subterrània en forma de túnel, decorada amb escenes del Llibre de les Portes, amb una gran sala final.
Altres construccions seves foren un temple petit a Abidos dedicat al seu pare Ramsès I, el seu temple mortuori a Tebes i la seva pròpia tomba a la vall dels Reis.
Tomba de Seti IModifica
.jpg)
La seva tomba (KV17) és una de les més grans i, probablement, la millor artísticament de la vall dels Reis, té uns 100 metres de llarg i una amplada i alçària de més de 2,5 metres. Fou descoberta el 16 d'octubre de 1817 per Belzoni i avui dia està tancada al públic a causa d'algun ensorrament. La tomba havia estat saquejada i el sarcòfag estava buit, però la decoració de les parets era esplèndida; el sarcòfag és, probablement, el millor de tots els que s'han trobat i es troba avui dia a la Gran Bretanya.
La seva mòmia, restaurada dues vegades (vers 1075 aC i vers 1050 aC), fou trobada el 1881 al dipòsit de mòmies de Deir al-Bahri. El seu cor es va trobar al costat dret.
Seti I al setè artModifica
- Seti I fou interpretat per l'actor Cedric Hardwicke en la cèlebre pel·lícula Els deu manaments de Cecil B. DeMille, en què Charlton Heston i Yul Brynner feien de Moisès i Ramsès II, respectivament.
- El 1998, es va estrenar la pel·lícula de dibuixos animats El príncep d'Egipte, en què apareix Seti I (a qui dóna veu l'actor Patrick Stewart) ordenant la massacre de nounats hebreus que va provocar, segons la Bíblia, l'abandó de Moisès al Nil.
- Seti I també apareix en els films La mòmia (1999) i El retorn de la mòmia (2001), caracteritzat per Aharon Ipalé com el faraó que és assassinat pel summe sacerdot Imhotep i la seva concubina Anck-su-namun.
- El 2006, l'actor Aharon Ipalé torna a encarnar Seti I, aquest cop en The Ten Commandments: The Musical.
Vegeu tambéModifica
| Precedit per: Ramsès I |
Faraó d'Egipte Dinastia XIX |
Succeït per: Ramsès II |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seti I |