Viquipèdia

Dinastia XVIII d'Egipte

(S'ha redirigit des de: Dinastia XVIII)

La dinastia XVIII fou una dinastia de l'antic Egipte, el govern de la qual marca el començament del Regne nou.

Dinasties de faraons
a l'antic Egipte
(Entre parèntesis any aproximat
d'inici, sempre aC)
Període predinàstic
Període protodinàstic
Període arcaic
I (3100) - II (2890)
Regne Antic
III (2686) - IV (2613) - V (2498)
VI (2345)
Primer Període Intermedi
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160)
X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
Regne Mitjà
XI (Tot Egipte)
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
Segon Període Intermedi
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
Regne Nou
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
Tercer Període Intermedi
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730)
XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
Primer període persa (525)
Baix imperi
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
Segon període persa (343)
Període hel·lenístic
Alexandre el Gran (332)
Dinastia ptolemaica (323)
Província romana (30)
Conquesta àrab
Conquesta otomana

És una dinastia de les més estudiades, amb milers de llibres publicats, però no obstant això és de les que ha deixat més incògnites en l'egiptologia. En general, es pot dir que fou un període d'esplendor, en el qual les construccions i el comerç es desenvolupen extraordinàriament i la riquesa, que comporta la pau i la bona economia, es reflecteix en les tombes i les construccions.

Història

modifica

Tuthmosis III, amb les seves campanyes a Síria, es va assegurar el predomini a Canaan i Fenícia i part de Síria, que va haver de compartir amb Mitanni. Posteriorment, els següents faraons es limitaran a mantenir el territori, objecte de freqüents revoltes fins que, amb Akhenaton, els afers d'aquest territori s'abandonaren justament quan entrà en escena el gran rei hitita Subiluliuma I que, per mitjà d'Amorru, s'assegura el predomini a la franja central. Amb Tutankhamon, el poder egipci a la zona ha entrat en decadència i Horemheb tracta de mantindre l'hegemonia egípcia.

També Tuthmosis va assegurar la presència egípcia a Núbia, que va esdevenir segura i permanent. En algun moment, la frontera va arribar a la cinquena cascada del Nil, però això degué ser excepcional i la frontera permanent estava més avall de la tercera cascada.

Tota la dinastia destaca per la gran quantitat de temples, capelles, altars, i edificis construïts, restaurats o ampliats. Una gran part de les construccions es realitzaren a Tebes, però en general es troben arreu del territori.

El moment més destacat de la dinastia és quan, al cap de cinc anys de començar el seu regnat, el faraó Amenofis IV es canvia el nom a Akhenaton i estableix una religió oficial i única, monoteista, adoradora del déu Aton. El paper de la seva dona Nefertiti és objecte de controvèrsia.

El poderós i influent clergat d'Amon, el déu principal anterior, que formava un contrapoder molt important a Egipte per la seva influència sobre el poble i sobre els funcionaris clau, havia anat escalant posicions i, sota Amenofis III, es va considerar que la seva influència era excessiva i que calia contraposar-hi un altre déu. Sembla que fou la dona d'Amenofis III, la reina Tiy, qui va afavorir el culte d'Aton, però aquest déu no era relativament desconegut a Egipte. Akhenaton, amb tot el poder de què disposava un faraó, va poder imposar el seu desig, però el clergat d'Amon era prou poderós i tenia aliats arreu (la resta del clergat es va veure igualment afectat per la prohibició); la raó essencial del fracàs d'Akhenaton fou que ni en els alts nivells (en què les conversions foren en general forçades) ni al nivell del poble (que va seguir amb les seves anteriors pràctiques religioses testimoniades a la mateixa capital Akhetaton o Tell al-Amarna) es va acceptar la nova religió, i aquesta es va evaporar quan el faraó es va morir, especialment perquè probablement els fills i hereus del faraó no hi creien, o si hi creien, no ho feien els alts funcionaris que podien decidir.

Cronologia

modifica

Els faraons de la dinastia XVIII, amb les seves dades aproximades de regnat (el seu Nesut bity o nom de regne entre parèntesis) foren:

Cronograma

modifica
HoremhebAyTutankamonSemenejkaraAkenatónAmenofis IIITutmosis IVAmenofis IITutmosis IIIHatshepsutTutmosis IITutmosis IAmenofis IAmosis I

Genealogia

modifica

L'arbre genealògic de la dinastia XVIII és complex i incomplet. Els faraons porten com a senyal una corona. Les relacions dubtoses estan marcades per una línia de punts. Només hi apareixen els personatges principals; els noms femenins van en "itàlica".

Arbre genealògic de la dinastia XVII d'Egipte
 
Sekhenenre Tao II		Iahhotep
 
Kamose
Abans d'aquestos punts : Dinastia XVII d'Egipte
Ahmes-Satkamose 
Amosis I		Ahmes-NéfertaryAhmose-Sipair
Ahmose-Ankh 
Amenhotep I		Ahmose-MeritamonSeniseneb
Mutnofret I 
Tuthmosis I		Ahmes
HuyIset 
Tuthmosis II		 
Hatshepsut
Merytre-Hatshepsut 
Tuthmosis III		Neferure
Merytamon 
Amenhotep II		Tiaa
Mutemuia 
Tuthmosis IV		YuyaTuya
 
Amenhotep III		TiyiAanen
SatamonHenuttanebNebetahTiyi II 
Ay
TuthmosisIsetBaketaton
"Jove Senyora" (KV35YL) 
Akhenaton o Amenhotep IV		NefertitiMutnedjemet 
Horemheb
 
Tutankhamon		MekhetatonNeferneferouaton TasheritNeferneferureSetepenre
 
Smenkhkare		Merytaton
 
Ankhkheperure		Ankhesenpaaton 
Tutankhamon
Merytaton TasheritAnkhesenpaaton Tasherit

Referències

modifica
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia XVIII d'Egipte
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_XVIII_d%27Egipte&oldid=34793704»