Anna Azcona

Actriu espanyola

Anna Azcona (Badalona, 1964) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Infotaula de personaAnna Azcona
Biografia
Naixement1964 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0044150 Facebook: Anna-Azcona-175375451951 Instagram: annazcona Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Es va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona i del 1979 al 1983 formà part d'un grup de teatre infantil de Badalona dirigit per Armonía Rodríguez. Ha treballat a les companyies d'Amparo Moreno, Francesc Lucchetti i Pep Munné, i durant quatre anys va estar a les ordres de Josep Maria Flotats.[1]

Va debutar al cinema el 1988 amb un petit paper a El complot dels anells i l'any següent a la televisió a la sèrie de TV3 Tres estrelles. Es va fer actriu habitual de TV3 participant a sèries com Estació d'enllaç (1995), Sitges (1996), Cròniques de la veritat oculta (1997), La memòria dels Cargols (1999), El cor de la ciutat (2002) i Majoria absoluta (2003), però assolí reconeixement pel seu paper recurrent d'Elisabet Fiol a la sèrie Ventdelplà (2007-2010). Després d'aquest va una petita aparició a Kubala, Moreno i Manchón (2014) i a les dues últimes temporades de La Riera (2016-2017).[2]

També ha treballat a sèries de televisió emblemàtiques d'altres cadenes en petits papers a El comisario o La que se avecina. Des del 2018, però, s'ha incorporat en un paper fix (Ascensión) a Amar es para siempre d'Antena 3.[3]

Pel que fa al cinema, el seu primer paper important fou a Morir (o no) de Ventura Pons (2000) i Sévigné (2004), paper pel que va rebre un dels Premis Butaca de 2005.[4]

FilmografiaModifica

Cinema
Televisió

Teatre (selecció)Modifica

  • El despertar de la primavera (1986) de Franz Wedekind, dirigida per Josep Maria Flotats al Teatre Poliorama.[5]
  • Torna-la a tocar, Sam (1987) dirigida per Ricard Reguant
  • Catalanish (1991) de Pau Ros, dirigida per Carlos Lasarte
  • Els contes dels boscos de Viena (1994) d'Odon Von Hovarth i dirigida por Pep Munné
  • Picadillo i canalons (1995) de Francesc Lucchetti i dirigida por Lourdes Barba
  • Melinda on the Rocks (1999) dirigida per Manuel Dueso
  • 23 centímetres (2000) de Carles Alberola i Roberto García dirigida per Josep Maria Mestres
  • Esthètic Paradise (2004) de Victoria Szpunberg, dirigida per Carol López, a la Sala Beckett.
  • Mentiders (2005), escrita i dirigida por Abel Folk, al Teatre Borràs.[6]
  • Jugar amb un tigre (2008) de Doris Lessing, dirigida per Carlota Subirós
  • Top model (2014) de Sergi Pompermayer i dirigida per Pep Cruz
  • Cúbit (2017) escrita i dirigida per Josep Maria Miró

Nominacions i premisModifica

ReferènciesModifica