Morir (o no)

pel·lícula de 2000 dirigida per Ventura Pons

Morir (o no) és pel·lícula espanyola dirigida per Ventura Pons l'any 2000, basada en el text teatral de Sergi Belbel Morir (un instant abans de morir).[1] Ha estat doblada al català i fou emesa per TV3 el 10 de juliol de 2003.[2] Pons es va inspirar en un incident que li va passar a Mèxic el 1989 i en el que va salvar la vida de miracle.[3]

Infotaula de pel·lículaMorir
Morir (o no) Modifica el valor a Wikidata
Morir (o no).jpg
Fitxa
DireccióVentura Pons Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióVentura Pons i Sergi Belbel i Coslado Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarles Cases i Pujol Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJesús Escosa
MuntatgePere Abadal
ProductoraCanal+ i TV3 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0220651 Filmaffinity: 684631 Rottentomatoes: m/morir-o-no Allmovie: v187050 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

La pel·lícula mostra set històries independents que culminen cadascuna d'elles amb la mort d'un dels protagonistes al llarg d'una nit a una gran ciutat. Un director de cinema que vol sortir del seu sot creatiu, un heroïnòman que no es resisteix a la droga, una nena que s'ofega amb els ossos del pollastre. un malalt que no arriba al botó d'alarma de l'hospital, una histèrica que s'atipa amb pastilles i aigua del Carme, un jove motorista atropellat per la policia i un executiu víctima d'un assassí a sou. Tanmateix, les set històries s'encadenen en clau d'humor, tots els personatges tenen relacions entre ells i finalment no mor ningú.[4]

RepartimentModifica

PremisModifica

Va rebre un premi del Jurat al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc de 2000, el premi al millor actor català de cinema (Marc Martínez) als Premis Butaca i el Premi OCIC al Festróia.[5]

ReferènciesModifica