Carles Cases i Pujol

Carles Cases i Pujol (Sallent, 1958) és un músic i compositor[1] català de jazz i música de cinema.[2]

Infotaula de personaCarles Cases i Pujol
Nom original(ca) Carles Cases Pujol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Sallent (el Bages) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMúsic, compositor, professor d'universitat, pianista i violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcarlescases.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0143352 Musicbrainz: 58745eeb-8dc6-47e1-add3-44e1f2468dea Modifica els identificadors a Wikidata

EstudisModifica

Els seus primers estudis musicals els va cursar al Conservatori de Manresa. Prosseguiria la seva formació a Barcelona, al Conservatori Municipal Superior de Música, on acabà la seva formació de vuit cursos de piano i de violoncel. Completa els seus estudis d'harmonia i piano-jazz a la Music Academy de Hastad (Noruega), i orquestració i composició a l'Instituto Superior de Arte de L'Havana.[cal citació]

Jazz [cal citació]Modifica

El 1974 va formar el grup de folk Coses. Va ser membre de la Big Band de Lluís Rovira entre els anys 1975 i 1977, i el 1982 va crear el Carles Cases Quartet, amb el qual va actuar en diferents esdeveniments musicals d'Espanya, mentre formava part d'un quartet de corda com a violoncel·lista que interpretava obres d'autors clàssics.

El 1986 va fundar el grup de jazz Blaumarí i el 1988 va passar a formar part de la fundació Yehudi Menuhin Live Music Now.

L'any 1994 funda la Big Band de Vic, formació jazzística amb una vintena de músics en la que hi fa les funcions de director titular, arreglista i compositor.

Ha fet de productor de nombrosos artistes, entre les quals destaquen Gossos, Maria del Mar Bonet, Georges Moustaki, i sobretot Lluís Llach, amb qui va treballar a més a més com a arranjador i instrumentista des del 1983 al 1991.

Bandes sonores [cal citació]Modifica

A partir del 1988 compagina la seva carrera amb el cinema i la televisió amb la seva primera col·laboració al curt Cap de Quers.

Després de compondre la banda sonora del seu primer llargmetratge en solitari en el film d'animació Despertaferro, aposta en ferm pel món del cel·luloide i inicia la seva col·laboració amb el director català Ventura Pons. Aquesta nit o mai és el primer de les pel·lícules d'aquest tandem que tindria el seu punt culminant en Actrius.

També ha treballat per a Gonzalo Suárez, Antoni Verdaguer, Santiago Matallana entre d'altres. Els seus recents treballs cinematogràfics han estat fora de les nostres fronteres, concretament a França, Bèlgica i als Estats Units.

També ha estrenat a la catedral de La Habana una "Salve" (1999), i una obra de concert de Cases va ser estrenada a Moscou.

Des de l'any 2000 imparteix l'assignatura de Banda Sonora als estudiants de Ciències de la Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També va ser professor a l'escola de música L'Esclat de Manresa.

L'any 2001 crea Film Music Band, dedicada exclusivament a la interpretació i enregistrament de les seves Bandes Sonores.

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Carles Cases i Pujol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sardans, Jordi «Carles Cases». El Pou de la Gallina, Octubre 1988. Número 16, pàg. 36-39.

Enllaços externsModifica