Aquesta nit o mai

Pel·lícula de Ventura Pons del 1992

Aquesta nit o mai és una pel·lícula espanyola de comèdia d'embolics del 1992 dirigida per Ventura Pons, basada en l'obra de teatre l'obra de teatre 20x20, de Joan Barbero i inspirada en El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. Ha estat doblada al català.[1][2] Fou ben acollida per la crítica que la va considerar una comèdia sense pretensions amb una enreda ben tramada, bons diàlegs i vestuari, i uns actors creïbles.[3]

Infotaula de pel·lículaAquesta nit o mai
Aquesta nit o mai.jpg
Fitxa
DireccióVentura Pons Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióVentura Pons Modifica el valor a Wikidata
GuióJoan Barbero
MúsicaCarles Cases i Pujol Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé García Galisteo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEmilio Ortiz
ProductoraEls Films de la Rambla, S.A
Idea S.A
Antena 3
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 gener 1992 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà i castellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació208.786,53 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0101827 Filmaffinity: 425209 Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

En una revetlla de Sant Joan una mà invisible i no pas innocent escull 14 persones a l'atzar per fer un viatge a través de Barcelona amb un exemplar del llibre El somni d'una nit d'estiu que conté al seu interior dos cobdiciats diamants i que aniran passant-se de mà en mà en un joc d'amor, passió i gelosia. Els diversos personatges són Marga, un directora de cinema alcohòlica i miop, el seu amant Nacho, un antropòleg impotent que trafica amb diamants, la perruquera Baba i el seu xicot Lluís, un gigoló transformista; l'Agustina, vídua propietària d'una barreteria i la seva filla Maria, aspirant a santa plena d'estigmes; el cabaret del senyor Oliveros on hi treballa el Johny; i els estudiants de biologia, l'ecologista Cristina, el "pijo" Xavier, el poca-vergonya Pere i la Carme.

RepartimentModifica

PremisModifica

Als XI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya Ventura Pons va rebre el premi al millor director i la Mònica López a la millor actriu secundària.[4]

ReferènciesModifica