Mònica López (actriu)

actriu catalana


Mònica López (Las Palmas de Gran Canaria, 30 de maig de 1968) és una actriu canària instal·lada a Catalunya. L'any 1987, va emigrar a Barcelona i va triomfar com a actriu a Catalunya. Llicenciada en art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, també va seguir cursos d'interpretació amb Franco di Francescantonio, Dominic de Fazio, Bob McAndrew i James de Paul.

Plantilla:Infotaula personaMònica López
Biografia
Naixement30 maig 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata -
Premis

IMDB: nm0530286 TMDB.org: 67262 Modifica el valor a Wikidata

El 1990, Mònica López presentà Línia Roja de Miguel Casamayor i, després, va treballar amb Pere Planella (Trucades a mitjanit), Lluís Homar (Els Bandits, de Schiller), Adolfo Marsillach (L'auca del senyor Esteve,de Santiago Rusiñol), Joan Ollé (Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac; L'oncle Vània, d'Txékhov), Pau Miró (Bales i ombres) i Carlota Subirós (Marie i Bruce, de Wallace Shawn; Fragmentos de La Divina Comedia. Homenaje a Franco di Francescantonio, a partir de textos del Dant).

També va col·laborar amb Mario Gas, amb qui treballà com a ajudanta de direcció a les troianes d'Eurípides i sota les ordres del qual interpretà El temps i els Conway, de J.B. Priestley; Golfus de Roma i A Little Night Music, de Stephen Sondheim (Premi de la Crítica de Barcelona); Top Dogs, d'Urs Widmer (també Premi de la Crítica de Barcelona); Otel·lo, de Shakespeare; Guys and Dolls, de Frank Loesser; Brecht – Brecht, sobre textos de Bertolt Brecht; 100 años de poesía española; Las criadas, de Jean Genet (Premi Revelación dels Premis Ercilla de Bilbao); A Electra le sienta bien el luto, d'Eugene O'Neill, i Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny, de B. Brecht i K. Weill. Igualment, va formar part del repartiment de les adaptacions de textos d'Eurípides Las Troyanas y Hécuba, sorgides de la col·laboració d'Irene Papas i La Fura dels Baus. Amb Calixto Bieito presentà Company, de Stephen Sondheim i La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Al Teatro Español de Madrid interpretà Follies, de Stephen Sondheim, de nou a les ordres de Mario Gas.[1] El 2022 i 2023 va presentar De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda', amb la Calòrica.[2]

Teatre Nacional de Catalunya

modifica

Obres de teatre que ha interpretat:

Mònica López va rebre dues vegades el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretació secundària per Aquesta nit o mai de Ventura Pons i La febre d'or, de Gonzalo Herralde. Igualment, també va ser distingida amb el Premi del Col·legi de Directors de Barcelona a la millor interpretació femenina pel seu treball a A la ciutat (2003), pel qual també va guanyar el Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema i fou nominada al Premi Goya a la millor actriu de repartiment.[4]

En la divuitena edició dels premis Goya, Mònica López obtingué una nominació com a millor actriu secundària. Per altra banda, el 2004, obtingué el premi a la millor interpretació del Festival de Cinema de Sitges per The Uncertain Guest.

El 2016 va rebre el 42è premi Memorial Margarida Xirgu per la seva interpretació de Kate, la germana gran de les Mundy, a l'obra Dansa d'agost de Brian Friel.[5]

Llargmetratges

modifica

Curtmetratges

modifica
  • Ábreme la puerta (1995)
  • Pernocta (2004)
  • Turismo (2008)

Televisió

modifica

Telefilms

modifica

. Rapa (2022) - sèrie

Programes on ha estat entrevistada

modifica

Altres intervencions televisives

modifica

Concert "Aturem la guerra" (2003)

Doblatge

modifica

Mònica López fou la veu en català l'any 2004 d'Emma Thompson a Harry Potter i el presoner d'Azkaban.

Referències

modifica
  1. «Follies, Madrid 2012, al web "Love 4 Musicals"» (en castellà). [Consulta: 1r octubre 2015].
  2. «Mònica López: "Tinc sort i continuo treballant a cinquanta anys i sense la necessitat d'operar-me"». [Consulta: 2 gener 2023].
  3. Cervera, Marta. «La Calòrica tira de escatología para hablar del cambio climático» (en castellà), 03-03-2021. [Consulta: 8 agost 2021].
  4. «Edicions anteriors - Premis Butaca 2021» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-09-29. [Consulta: 1r octubre 2022].
  5. «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].

Enllaços externs

modifica
  • Fitxa a l'IMDB (anglès)