Carícies
Carícies és una pel·lícula del director català Ventura Pons basada en «Reigen» («La ronda») d'Arthur Schnitzler que parla de temes com les relacions de parella o de família a través de personatges que s'enfronten a sentiments intensos que no aconsegueixen materialitzar-se en carícies.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Ventura Pons |
| Protagonistes | |
| Producció | Ventura Pons |
| Guió | Ventura Pons Sergi Belbel |
| Música | Carles Casas |
| Muntatge | Pere Abadal  |
| Distribuïdor | Els Films de la Rambla, S.A. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Catalunya |
| Estrena | 1997 |
| Durada | 94 min. |
| Idioma original | Català |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Barcelona |
       | |
ArgumentModifica
Barcelona serveix d'escenari dels onze diàlegs i discussions en els quals els successius personatges descobreixen episodis de les seves vides, les seves pors, desitjos i frustracions. Comença amb la violenta baralla d'un matrimoni. A continuació la dona es troba amb la seva mare que està començant a sentir la senilitat i es posen d'acord que és millor internar-la en una residència d'avis. Allà li explica la seva companya d'habitació lesbiana com es va quedar embarassada sent jove. Després la companya visitarà el seu germà que és un sense llar pertorbat que l'odia per haver-se embolicat amb la seva esposa en el passat. Després de la trobada el captaire és atracat per un jove drogoaddicte. Posteriorment el noi que viu en l'ombra del seu germà mort parla amb el seu pare amb el qual sembla tenir una estranya relació. Més tard el pare trenca amb la seva amant a l'estació de tren. Ella visitarà el seu pare amb qui no s'entén. I el pare després té una trobada amb el seu jove amant, després de la qual el jove soparà amb la seva mare. Es tanca el cicle quan el veí, el marit de la primera escena ve a demanar-li una mica d'oli i la mare li cura les ferides de la baralla.[1]
Repartiment[2]Modifica
- David Selvas: Home jove
- Laura Conejero: Dona jove
- Julieta Serrano: Dona gran
- Montserrat Salvador: Dona vella
- Agustín González: Home vell
- Naím Thomas: Nen
- Sergi López: Home
- Mercè Pons: Noia
- Jordi Dauder: Home gran
- Roger Coma: Noi
- Rosa Maria Sardà: Dona