Obre el menú principal

Rosa Maria Sardà i Tàmaro

actriu espanyola
(S'ha redirigit des de: Rosa Maria Sardà)

BiografiaModifica

Pertany a una família molt vinculada amb l'espectacle: el seu besavi, la seva àvia, una cosina van ser actors. És la germana gran del periodista i showman televisiu Xavier Sardà, i el seu fill, Pol Mainat (que va tenir en el seu matrimoni amb Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca) també és actor.[2]

De formació autodidacta, començà a fer teatre d'afeccionats en el seu barri natal, Horta. En el 1962 va fer el salt al teatre professional, a la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso i, d'aquesta companyia, passà a la d'Alejandro Ulloa i, posteriorment, a la de Pau Garsaball, amb l'obra En Baldiri de la Costa. Amb posterioritat, entrà en el camp televisiu (el 1975, protagonitzant Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i el 1979, portant el programa Festa amb Rosa Maria Sardà) i el cinematogràfic (amb El vicari d'Olot, de Ventura Pons).

En actiu des de la dècada del 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard ha participat en nombrosos projectes en variats registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Ha guanyat nombrosos premis i és considerada una excel·lent actriu.

El 24 de juliol de 2017 va retornar la Creu de Sant Jordi que la Generalitat de Catalunya li atorgà l'any 1994,[3] i posteriorment recomanà a Isabel Coixet que també retornés la seva.[4]

FilmografiaModifica

TeatreModifica

Com a actriuModifica

Com a directoraModifica

  • 1989: Ai carai, de Josep Maria Benet i Jornet
  • 1994: Shirley Valentine de Willy Russell
  • 1994: Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
  • 1996: El visitant d'Eric-Emmanuel Schmitt
  • 1999: Cantonada Brossa, conjuntament amb Josep Maria Mestres, Josep Muntanyès i Lluís Pasqual. Premi de la Crítica de Barcelona

Principals premis i reconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Els grans mites de la interpretació: les estrelles». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. «Tot queda a casa». El Periódico, 16-06-2010.
  3. «Rosa Maria Sardà va tornar al juliol la Creu de Sant Jordi en considerar que no la mereixia "ateses les circumstàncies"». El Món, 19-11-2017. [Consulta: 20 novembre 2017].
  4. Villanueva, Marc «Isabel Coixet insultante: lo que ha hecho con su Creu de Sant Jordi, que devolverá» (en castellà). El Nacional, 26-11-2019 [Consulta: 28 novembre 2019].
  5. Els Premis Terenci Moix recorden l'escriptor i distingeixen Rosa Maria Sardà i Eduardo Mendoza a Diari de Girona, 23/4/2009
  6. 3cat24.cat Rosa Maria Sardà rep la Medalla d'Or de l'acadèmia espanyola de cinema Consulta 25/10/2010
  7. Rosa Maria Sardà, distingida amb el Premi Miramar d'honor,Diari Ara, 18/03/2015, pàgina 44
  8. «Rosa Maria Sardà guanya el Premi Max d'Honor». CCMA.cat, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  9. «Rosa Maria Sardà, Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2016». Acadèmia del Cinema Català, 16-12-2015. [Consulta: 31 desembre 2015].

BibliografiaModifica

  • Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel Rosa Maria Sardà ha arribat a la glòria publicat a la revista Cultura número 33 (1992)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Maria Sardà i Tàmaro