Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà i Tàmaro
	(2012)
Nom original	(ca) Rosa Maria Sardà
Biografia
Naixement	30 juliol 1941 ; Barcelona
Mort	11 juny 2020 (78 anys); Barcelona
Causa de mort	limfoma
Activitat
Ocupació	directora de teatre, actriu de cinema, actriu, actriu de teatre, comedianta, presentadora de televisió, directora de cinema
Activitat	1969 - 11 juny 2020
Participà en
30 abril 1997	Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya
Família
Cònjuge	Josep Maria Mainat (divorciats)
Fills	Pol Mainat Sardà
Germans	Xavier Sardà i Tamaro
Premis
	(2016) Gaudí d'Honor; (2015) premis Max; (2010) Medalla de Oro (en) ; (2009) Premis Internacionals Terenci Moix; (2004) Premi Butaca a la millor actriu teatral, per l'obra Wit; (2003) Fotogramas de Plata; (2001) Goya a la millor actriu secundària, per l'obra Sin vergüenza; (1997) Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema, per l'obra Actrius; (1994) Creu de Sant Jordi; (1993) Goya a la millor actriu secundària, per l'obra ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?; (1980) Premi Memorial Margarida Xirgu; (1979) Premi FAD Sebastià Gasch ;

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941 - 11 de juny de 2020)^[1] fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.^[2]

Biografia

Pertanyia a una família molt vinculada amb l'espectacle: el seu besavi, la seva àvia i una cosina van ser actors. Era la germana gran del periodista i showman televisiu Xavier Sardà, i el seu fill, Pol Mainat també actor,^[3] que va tenir amb la seva parella Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca, amb qui no es va arribar a casar.^[4]

De formació autodidacta, començà a fer teatre d'afeccionats en el seu barri natal, Horta. El 1962 va fer el salt al teatre professional, a la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso i, d'aquesta companyia, passà a la d'Alejandro Ulloa i, posteriorment, a la de Pau Garsaball, amb l'obra En Baldiri de la Costa. Amb posterioritat, entrà en el camp televisiu (el 1975, protagonitzant Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i el 1979, portant el programa Festa amb Rosa Maria Sardà) i el cinematogràfic (amb El vicari d'Olot, de Ventura Pons).

En actiu des de la dècada del 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard va participar en nombrosos projectes en diversos registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Va guanyar nombrosos premis i és considerada una excel·lent actriu.

El 24 de juliol de 2017 va retornar la Creu de Sant Jordi que la Generalitat de Catalunya li atorgà l'any 1994,^[5] i posteriorment recomanà a Isabel Coixet que també retornés la seva.^[6]

Va morir l'11 de juny de 2020 als 78 anys a causa d'un càncer.^[1]

Filmografia

1970: El certificado, de Vicent Lluch i Tamarit

1979: Festa amb Rosa Maria Sardà, sèrie de TV dirigida per Sergi Schaaff
1980: El vicari d'Olot, de Ventura Pons
1982: Puny clos, d'Ildefons Duran
1984: Ahí te quiero ver, programa televisiu en què feia de presentadora
1986: La ràdio folla, de Francesc Bellmunt
1986: La Rambla de les floristes, producció per a la televisió dirigida per Orestes Lara, basada en l'obra de Josep Maria de Sagarra
1987: Moros y cristianos, de Luis García Berlanga
1989: Romàntic, d'Aurora Corominas
1990: El anónimo, ¡vaya papelón!, d'Alfonso Arandia
1990: Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt
1990: Un submarí a les estovalles, d'Ignasi P. Ferré
1991: Ho sap el ministre?, de Josep Maria Forn
1992: ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira
1992: La febre d'or, de Gonzalo Herralde
1993: El cianuro... ¿sólo o con leche?, de José Miguel Ganga
1994: Alegre ma non troppo, de Fernando Colomo
1994: L'enfonsament del Titanic, d'Antonio Chavarrías Ocaña
1994: Enciende mi pasión, de José Miguel Ganga
1994: Escenes d'una orgia a Formentera, de Francesc Bellmunt
1995: El efecto mariposa, de Fernando Colomo
1995: Parella de tres, d'Antoni Verdaguer i Serra
1995: Suspiros de España (y Portugal), de José Luis García Sánchez
1996: Actrius, de Ventura Pons sobre guió de Josep Maria Benet i Jornet
1996: La duquesa roja, de Francesc Betriu i Cabeceran
1997: Airbag, de Juanma Bajo Ulloa
1997: Carícies, de Ventura Pons
1997: Grandes ocasiones, de Felipe Vega
1997: Siempre hay un camino a la derecha, de José Luis García Sánchez
1998: Amic/Amat, de Ventura Pons sobre guió de Benet i Jornet
1998: La niña de tus ojos, de Fernando Trueba
1998: Mátame mucho, de José Ángel Bohollo
1999: Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar
2000: Anita no perd el tren, de Ventura Pons
2000: Homenots, sèrie de televisió dirigida per Sergi Schaaff, basada en l'obra de Josep Pla
2001: Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell
2001: Torrente 2: Misión en Marbella, de Santiago Segura
2002: A mi madre le gustan las mujeres, de Daniela Fejerman
2002: Deseo, de Gerardo Vega
2002: Dos tipos duros, de Juan Martínez Moreno
2002: El embrujo de Shanghai, de Fernando Trueba
2002: El viaje de Carol, d'Imanol Uribe
2003: Te doy mis ojos, d'Icíar Bollaín
2005: Abuela de verano, sèrie de TV basada en l'obra de Rosa Regàs i Pagès Diario de una abuela de verano
2006: Vete de mí, de Víctor García León
2007: Barcelona (un mapa), de Ventura Pons
2007: Chuecatown, de Juan Flahn
2008: Rivales, de Fernando Colomo
2010: La vida empieza hoy, de Laura Mañá
2011: Maktub, de Paco Arango
2012: Any de Gràcia, de Ventura Pons
2015: Rey Gitano, de Juanma Bajo Ulloa
2015: Ocho apellidos catalanes d'Emilio Martínez-Lázaro
2016: La reina de España, de Fernando Trueba
2018: Segunda oportunidad, d'Álvaro de Armiñán
2019: Salir del ropero, d'Ángeles Reiné

Teatre

Com a actriu

1964: Los cinco minutos de Margot de Louis Verneuil. Estrenada al Teatre Guimerà de Barcelona.
1968: Las noches bajas de Ana o mi marido tiene un turca, original de Rafael Richart. Al Teatre Victòria (Barcelona)
1976: Roses roges per a mi de Sean O'Casey
1982: Duet per a un sol violí de Tom Kempinski.
1982: Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? d'Adolfo Marsillach
1985: Mare Coratge de Bertolt Brecht
1992: L'hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra
2004: Witt (títol original: Wit) de Margaret Edson
Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker
Tot esperant Godot de Samuel Beckett
Quan la ràdio parlava de Franco de Josep Maria Benet i Jornet
Terra baixa d'Àngel Guimerà
El balcó de Jean Genet

Com a directora

1989: Ai carai, de Josep Maria Benet i Jornet
1994: Shirley Valentine de Willy Russell
1994: Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
1996: El visitant d'Eric-Emmanuel Schmitt
1999: Cantonada Brossa, conjuntament amb Josep Maria Mestres, Josep Muntanyès i Lluís Pasqual. Premi de la Crítica de Barcelona

Principals premis i reconeixements

1979: Premi FAD Sebastià Gasch
1979-1980: Memorial Margarida Xirgu per Rosa i Maria i El balcó^[7]
1993: Premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya
1994: Creu de Sant Jordi
1994: Goya a la millor actriu de repartiment per ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
1997: Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema per Actrius^[8]
2002: Goya a la millor actriu de repartiment per Sin vergüenza
2003: Fotogramas de Plata
2001: Unión de Actores
2001: Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, menció especial per Anita no perd el tren
2004: Premi Butaca a la millor actriu de teatre, per Wit^[9]
2009: Premi Internacional Terenci Moix especial del Jurat^[10]
2010: Medalla d'Or de l'Acadèmia espanyola de cinema^[11]
2015: Premi Miramar d'Honor, atorgat pel Consell Assessor de RTVE a Catalunya.^[12]
2015: Premi Max d'honor, atorgat per la Fundació SGAE.^[13]
2016: Premi Feroz d'Honor
2016: Gaudí d'Honor^[14]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Mor Rosa Maria Sardà als 78 anys». Ara, 11-06-2020 [Consulta: 11 juny 2020].
↑ «Els grans mites de la interpretació: les estrelles». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
↑ «Tot queda a casa». El Periódico, 16-06-2010. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015 [Consulta: 10 d’agost 2015]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine.
↑ Sánchez, Ana. «Conozca a Josep Maria Mainat como la palma de su mano» (en castellà). El Periódico, 09-03-2016. [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Rosa Maria Sardà va tornar al juliol la Creu de Sant Jordi en considerar que no la mereixia "ateses les circumstàncies"». El Món, 19-11-2017. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2017. [Consulta: 20 novembre 2017].
↑ Villanueva, Marc «Isabel Coixet insultante: lo que ha hecho con su Creu de Sant Jordi, que devolverá» (en castellà). El Nacional, 26-11-2019 [Consulta: 28 novembre 2019].
↑ «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].
↑ «Edicions anteriors - Premis Butaca 2021» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-09-29. [Consulta: 1r octubre 2022].
↑ «Edicions anteriors - Premis Butaca 2021» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-09-29. [Consulta: 26 setembre 2022].
↑ Els Premis Terenci Moix recorden l'escriptor i distingeixen Rosa Maria Sardà i Eduardo Mendoza a Diari de Girona, 23/4/2009
↑ 3cat24.cat Rosa Maria Sardà rep la Medalla d'Or de l'acadèmia espanyola de cinema Consulta 25/10/2010
↑ Rosa Maria Sardà, distingida amb el Premi Miramar d'honor, Diari Ara, 18/03/2015, pàgina 44
↑ «Rosa Maria Sardà guanya el Premi Max d'Honor». CCMA.cat, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
↑ «Rosa Maria Sardà, Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2016». Acadèmia del Cinema Català, 16-12-2015. Arxivat de l'original el 2016-01-05. [Consulta: 31 desembre 2015].

Bibliografia

Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel Rosa Maria Sardà ha arribat a la glòria publicat a la revista Cultura número 33 (1992)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Maria Sardà i Tàmaro

«Rosa Maria Sardà i Tàmaro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[ara1-1] 1,0 ^1,1 «Mor Rosa Maria Sardà als 78 anys». Ara, 11-06-2020 [Consulta: 11 juny 2020].

[gencat1307-2] «Els grans mites de la interpretació: les estrelles». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].

[3] «Tot queda a casa». El Periódico, 16-06-2010. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015 [Consulta: 10 d’agost 2015]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine.

[sanchez-4] Sánchez, Ana. «Conozca a Josep Maria Mainat como la palma de su mano» (en castellà). El Periódico, 09-03-2016. [Consulta: 1r octubre 2020].

[5] «Rosa Maria Sardà va tornar al juliol la Creu de Sant Jordi en considerar que no la mereixia "ateses les circumstàncies"». El Món, 19-11-2017. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2017. [Consulta: 20 novembre 2017].

[6] Villanueva, Marc «Isabel Coixet insultante: lo que ha hecho con su Creu de Sant Jordi, que devolverá» (en castellà). El Nacional, 26-11-2019 [Consulta: 28 novembre 2019].

[7] «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].

[8] «Edicions anteriors - Premis Butaca 2021» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-09-29. [Consulta: 1r octubre 2022].

[9] «Edicions anteriors - Premis Butaca 2021» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-09-29. [Consulta: 26 setembre 2022].

[dg-10] Els Premis Terenci Moix recorden l'escriptor i distingeixen Rosa Maria Sardà i Eduardo Mendoza a Diari de Girona, 23/4/2009

[11] 3cat24.cat Rosa Maria Sardà rep la Medalla d'Or de l'acadèmia espanyola de cinema Consulta 25/10/2010

[12] Rosa Maria Sardà, distingida amb el Premi Miramar d'honor, Diari Ara, 18/03/2015, pàgina 44

[13] «Rosa Maria Sardà guanya el Premi Max d'Honor». CCMA.cat, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].

[14] «Rosa Maria Sardà, Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2016». Acadèmia del Cinema Català, 16-12-2015. Arxivat de l'original el 2016-01-05. [Consulta: 31 desembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]