Te doy mis ojos és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Icíar Bollaín sobre la violència domèstica. Guanyà set Premi Goya, entre ells millor pel·lícula, direcció i interpretació femenina i masculina.

Infotaula de pel·lículaTe doy mis ojos
TakeMyEyes.jpg
Fitxa
DireccióIcíar Bollaín
Protagonistes
ProduccióSantiago García de Leániz
GuióIciar Bollaín
Alicia Luna
MúsicaAlberto Iglesias
FotografiaCarles Gusi
Dades i xifres
País d'origenEspanya
Estrena2003
Durada106 minuts
Idioma originalcastellà
RodatgeMadrid, Alcalá de Henares i Toledo
Coloren color
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióToledo
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0350193 Filmaffinity: 942734 Allocine: 55771 Rottentomatoes: m/te_doy_mis_ojos Mojo: takemyeyes Allmovie: v301555 Metacritic: movie/take-my-eyes TV.com: movies/take-my-eyes
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Pilar fuig en plena nit de casa seva, situada en un barri perifèric i residencial de Toledo; porta amb ella el seu fill de vuit anys. En la seva fugida cerca refugi a casa de la seva germana, una restauradora d'art que porta una vida independent al costat de la seva parella escocesa, ambdós resideixen en la part vella i històrica de Toledo.

Pilar és una víctima més dels maltractaments conjugals, que intenta refer la seva vida i comença a treballar com a caixera de visites turístiques en l'església que allotja el quadre L'enterrament del comte d'Orgaz. A través del seu nou comença a relacionar-se amb altres dones. Antonio, el seu marit, emprèn la seva cerca i la seva recuperació, promet canviar i busca ajuda en un psicòleg. Pilar li dóna una altra oportunitat al seu marit, amb l'oposició de la seva germana, que és incapaç d'entendre la seva actitud.

Malgrat els esforços d'Antonio per seguir els consells de la teràpia, la seva personalitat violenta i inseguretats el superen i acaba despullant i humiliant públicament en un balcó la seva dona.

La pel·lícula acaba amb un final obert en el qual Pilar, escortada per les seves companyes de feina, recull les seves coses del domicili per emprendre una nova vida, mentre Antonio la mira pensatiu.[1]

Segons paraules d'Icíar Bollaín:

«Te doy mis ojos" compta la història de Pilar i Antonio però també dels qui els envolten, una mare que consent, una germana que no entén, un fill que mira i calla, unes amigues, una societat i una ciutat com Toledo que afegeix amb la seva esplendor artística i el seu pes històric i religiós una dimensió més a aquesta història d'amor, de por, de control i de poder».

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Te doy mis ojos». The New York Times.