Icíar Bollaín Pérez-Mínguez

Icíar Bollaín Pérez-Mínguez
	(2020)
Nom original	(es) Icíar Bollaín
Biografia
Naixement	12 juny 1967 (57 anys); Madrid
Nacionalitat	Espanya
Activitat
Ocupació	directora de cinema, guionista, actriu de cinema
Activitat	1995 -
Participà en
1999	52è Festival Internacional de Cinema de Canes
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1999) Flores de otro mundo; (2003) Te doy mis ojos; (2010) También la lluvia; (2011) Katmandú, un mirall al cel; (2021) Maixabel ;
Premis
	(2021) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; (2012) Premi Ciutat d'Osca Carlos Saura; (2004) Goya al millor guió original, per l'obra Te doy mis ojos; (2004) Goya a la millor direcció, per l'obra Te doy mis ojos ;

Icíar Bollaín Pérez-Mínguez (castellà: Icíar Bollaín) (Madrid, 12 de juny de 1967) és una actriu, directora cinematogràfica i escriptora espanyola. És membre de l'Academia Española de Cinematografía.^[1]

Filla d'un enginyer aeroespacial i una professora de música, va debutar en el cinema als quinze anys fent d'actriu en la pel·lícula El sur (1983), de Víctor Erice. Des d'aleshores ha actuat en catorze pel·lícules més, entre les quals Al Acecho (1987), de Gerardo Herrero, Malaventura (1989), de Manuel Gutiérrez Aragón, o Tierra y Libertad (1994), de Ken Loach. Va ser candidata als premis Goya per Leo (2000), dirigida per José Luis Borau.^[1]

La seva primera pel·lícula com a directora va ser Hola, ¿estás sola? (1995), una història de dues noies que somien en el paradís terrenal i, per trobar-lo, es llancen a fer un llarg viatge per mar.

Flores de otro mundo (1999) va ser el segon treball que va dirigir, amb Julio Llamazares com a coguionista. La pel·lícula tracta de dues dones que viatgen pels territoris rurals de la meseta espanyola amb l'esperança de trobar el seu anhelat amor.

El seu reeixit drama Te doy mis ojos (2003) va guanyar un total de set premis Goya, incloent-hi el Goya a la millor pel·lícula.^[2] Es tracta d'un drama conjugal al voltant de l'abusiva relació que hi ha en el matrimoni format per Pilar i Antonio.

Even the Rain (2010) va ser seleccionada com el film espanyol candidat a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per a la vuitanta-tresena edició dels premis Oscar. Amb tot, la pel·lícula no va superar la darrera preselecció.^[3]

Filmografia

Actriu

Pel·lícules

El sur (Víctor Erice, 1983)
Las dos orillas (Juan Sebastián Bollaín, 1986)
Al acecho (Gerardo Herrero, 1987)
Mientras haya luz (Felipe Vega, 1987)
Malaventura (Manuel Gutiérrez Aragón, 1989)
Venecias (Pablo Llorca, 1989)
El mejor de los tiempos (Felipe Vega, 1990)
Doblones de a ocho (Andrés Linares, 1990)
Sublet (Chus Gutiérrez, 1991)
Un paraguas para tres (Felipe Vega, 1992)
Entretiempo (Santiago García de Leániz, 1992)
Dime una mentira (Juan Sebastián Bollaín, 1993)
Tocando fondo (José Luis Cuerda, 1993)
Jardines colgantes (Pablo Llorca, 1993)
Land and Freedom (Ken Loach, 1994)
El techo del mundo (Felipe Vega, 1995)
Menos de cero (Ernesto Tellería, 1996)
Niño nadie (José Luis Borau, 1997)
Subjudice (Josep Maria Forn, 1997)
Leo (José Luis Borau, 2000)
Sara, una estrella (José Briz Méndez, 2002)
Nos miran (Norberto Pérez, 2002)
La balsa de piedra (George Sluizer, 2003)
La noche del hermano (Santiago García de Leániz, 2005)

Curtmetratges

Polvo enamorado (Javier López Izquierdo, 1990)

Directora

Pel·lícules

Curtmetratges

Baja, corazón (1993)
Los amigos del muerto (1994)
Amores que matan (2000), que serviria d'inspiració per a Te doy mis ojos
Viajes con mi abuela (2002)
1, 2, 3... CASA (2012)
Hatze extranjero (2013)

Vídeos musicals

Romper (2009). Àlbum: Dramas y Caballeros, cantant: Luis Ramiro.

Premis i nominacions

Premis Goya

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1995	Millor direcció novell	Hola, ¿estás sola?	Nominada
1999	Millor guió original	Flores de otro mundo	Nominada
2000	Millor actriu	Leo	Nominada
2003	Millor director	Te doy mis ojos	Guanyadora
2003	Millor guió original	Te doy mis ojos	Guanyadora
2007	Millor director	Mataharis	Nominada
2007	Millor guió original	Mataharis	Nominada
2010	Millor director	También la lluvia	Nominada
2010	Millor guió original	También la lluvia	Nominada
2011	Millor guió adaptat	Katmandú, un mirall al cel	Nominada
2020	Millor director	La boda de Rosa	Nominada
2020	Millor guió orignal	La boda de Rosa	Nominada
2021	Millor pel·lícula	Maixabel	Nominada
	Millor director		Nominada
	Millor guió original		Nominada

Notes i referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Icíar Bollaín: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 02-12-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-25. [Consulta: 25 abril 2021].
↑ «"Te doy mis ojos" s'enduu set Goyas i "Mi vida sin mí" rep el premi al millor guió adaptat». CCMA, 01-02-2004. [Consulta: 3 febrer 2024].
↑ «9 Foreign Language Films Continue to Oscar Race». oscars.org. [Consulta: 19 gener 2011]. (anglès)
↑ elEconomista.es «El cubano Carlos Acosta baila su vida para Icíar Bollaín en Yuli - EcoDiario.es» (en castellà). [Consulta: 22 juny 2018].
↑ «‘Maixabel’ i les ferides d’ETA». Llegir.cat, 04-01-2021. [Consulta: 3 febrer 2024].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Icíar Bollaín Pérez-Mínguez

Fitxa biogràfica a cinestrellas.webcindario.com

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Icíar Bollaín: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 02-12-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-25. [Consulta: 25 abril 2021].

[2] «"Te doy mis ojos" s'enduu set Goyas i "Mi vida sin mí" rep el premi al millor guió adaptat». CCMA, 01-02-2004. [Consulta: 3 febrer 2024].

[Oscar_Shortlist-3] «9 Foreign Language Films Continue to Oscar Race». oscars.org. [Consulta: 19 gener 2011]. (anglès)

[4] Economista.es «El cubano Carlos Acosta baila su vida para Icíar Bollaín en Yuli - EcoDiario.es» (en castellà). [Consulta: 22 juny 2018].

[5] «‘Maixabel’ i les ferides d’ETA». Llegir.cat, 04-01-2021. [Consulta: 3 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]