Els sense nom

pel·lícula de 1999 dirigida per Jaume Balagueró

Els sense nom (títol original en castellà: Los sin nombre) és una pel·lícula dirigida per Jaume Balagueró, segons la novel·la de Ramsey Campbell i estrenada el 1999.

Infotaula de pel·lículaEls sense nom
Los sin nombre Modifica el valor a Wikidata
LosSinNombre.jpg
Pòster de la versió original
Fitxa
DireccióJaume Balagueró i Bernat Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJulio Fernández Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
GuióJaume Balagueró i Bernat i Ramsey Campbell Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarles Cases i Pujol Modifica el valor a Wikidata
FotografiaXavi Giménez Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLuis de la Madrid Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFilmax Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMiramax Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror Modifica el valor a Wikidata
Temasobrenatural Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0222368 Filmaffinity: 246652 Allocine: 25587 Rottentomatoes: m/the_nameless Allmovie: v184398 TCM: 454989 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

El cos mutilat d'una nena de sis anys es troba en un forat ple d'aigua. Se la identifica com Ángela, la filla desapareguda de Claudia (Emma Vilarasau). Tanmateix, només són dues les proves que es podrien utilitzar per a la seva identificació: un braçalet d'ella amb el seu nom a prop de l'escena del crim, i el fet que la seva cama dreta era quatre centímetres més llarga que l'esquerra. Els altres mètodes d'identificació van ser eliminats del seu cos. Cinc anys més tard Claudia, divorciada i ara addicta als tranquil·litzants, rep una trucada d'algú que afirma ser la seva filla (interpretada per Jessica del Pozo), suplicant-li que vagi a buscar-la abans que "ells" la matin. Altres misterioses pistes apareixen indicant que la filla de Claudia és, en efecte, encara viva, i en un perill molt gran. Claudia recorre a un expolicia i a un reporter especialitzat en parapsicologia per reunir les pistes i descobrir el parador d'Ángela. La seva investigació els fa descobrir els sense nom , secta vinculada a un grup neonazi.

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Rebuda de la críticaModifica

  • Per Mad Movies, amb Stéphane Moïssakis, Els sense nom és en la línia de les novel·les de suspens i terror dels anys 1970 (Halloween, Homicidis sota control) amb, tanmateix, una diferència de base: un guió molt més treballat, que insisteix pesadament en les accions dels seus protagonistes per tal de donar credibilitat a la intriga. En aquesta pel·lícula, el clímax és salvat per l'última imatge de la pel·lícula. Barroca, violenta, desesperada però ineluctable. La més aterridora de totes...[2]
  • Per Guillemette Olivier de Télérama: «el mal ja no té de límits», etziba el cartell. L'obscenitat tampoc. Heus aquí el cadàver d'una nena, fosa en àcid, sobre una taula d'autòpsia. Heus aquí la seva mare que visiona sense parar vídeos de la petita en temps de felicitat. Però el cadàver era verdaderament el seu? La investigació portarà als adeptes a la «síntesi absoluta del mal», entre els quals el guru, «format a Dachau» (!), faria passar Hannibal Lecter com un bromista. Plans realistes grisencs en instantànies de nens ajusticiats, l'espectador és víctima d'aquesta escalada del sòrdid.[3]

Premis i nominacionsModifica

  • Premi a la millor pel·lícula internacional al festival FanTasia de Mont-real.
  • Premi del jurat, premi de la crítica, premi del jurat jove i Premi de la descoberta Ciné-Live al festival de Fantastic'Arts 2000 de Gérardmer.
  • Corb d'or al Festival internacional de cinema fantàstic de Brussel·les.
  • Millor actriu per Emma Vilarasau, millor fotografia per Xavi Giménez al Festival internacional de cinema de Catalunya de Sitges.
  • Premi de la crítica i preu del millor realitzador de la millor pel·lícula internacional fantàstica al Fantasporto de Porto.

ReferènciesModifica

  1. Mad Movies número 126, pàgina 44
  2. Mad Movies número 126, pàgina 45
  3. la crítica de Telerama

Enllaços externsModifica