Seven (a vegades estilitzada com Se7en) és un thriller estatunidenc de 1995, amb elements de terror i de cinema negre, escrit per Andrew Kevin Walker, dirigida per David Fincher, i distribuïda per New Line Cinema. La protagonitzen Brad Pitt i Morgan Freeman, amb Gwyneth Paltrow, R. Lee Ermey i Kevin Spacey en papers secundaris. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaSeven
Seven poster.jpg
Fitxa
DireccióDavid Fincher
Protagonistes
Brad Pitt
Morgan Freeman
Gwyneth Paltrow
Kevin Spacey
R. Lee Ermey
ProduccióArnold Kopelson
Phyllis Carlyle
Dissenyador de produccióArthur Max Modifica el valor a Wikidata
GuióAndrew Kevin Walker
MúsicaHoward Shore
FotografiaDarius Khondji
MuntatgeRichard Francis-Bruce
ProductoraNew Line Cinema Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNew Line Cinema
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1995
Durada128 minuts
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí 
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost33.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació327.300.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereThriller criminal
Temaassassí en sèrie Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webwarnerbros.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0114369 Filmaffinity: 575149 Allocine: 13892 Rottentomatoes: m/seven Mojo: seven Allmovie: v135792 TCM: 18868 Metacritic: movie/se7en TV.com: movies/seven Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

El tinent Somerset (Morgan Freeman), del departament d'homicidis de la policia de Nova York, està a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i brillant detectiu David Mills (Brad Pitt). Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats capitals: gola, mandra, supèrbia, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.[2]

ComentarisModifica

David Fincher va aconseguir amb Seven la proesa d'harmonitzar taquilla i crítica, factors gairebé sempre divergents. Li va treure partit al seu impactant estil visual, al servei d'un guió sorprenent, molt impactant i alhora reflexiu, sobre la corrupció en la societat actual. Una angoixant i fosca ambientació emfatitza les dramàtiques interpretacions de Morgan Freeman, Brad Pitt i, sobretot, Kevin Spacey.

El psicòpata de Seven comet les seves atrocitats -mai es veu com les executa, només els seus macabres resultats- guiat pels set pecats capitals, que ell jerarquitza en aquest ordre: gola, avarícia, mandra, luxúria, supèrbia, enveja i ira.

Hollywood ha tractat moltíssimes vegades i des de diferents punts de vista als pshyco-killers, als assassins en sèrie. La novetat de Seven rau més en la seva posada en imatges que en el personatge l'assassí o la seva persecució policial, encara que hi hagi algun sorprenent gest de complicitat en l'hàbil i enginyós guió, especialment en la seva part final. El mèrit de David Fincher, en el seu segon llargmetratge, és la creació d'un tenebrós clímax ambiental, gairebé gòtic, alterat en funció de la naturalesa de cada un dels assassinats. Els assassinats són realment retorçats i algunes escenes romanen en la memòria de l'espectador per molt temps. L'escena final, antològica.

RepartimentModifica

Banda sonoraModifica

La música original de la pel·lícula va ser escrita per Howard Shore. La música de la introducció és un remix fet per Coil de la cançó Closer de Nine Inch Nails. La cançó que se sent durant els crèdits finals és The hearts Filthy lesson de David Bowie.

PremisModifica

La pel·lícula va optar a diversos guardons, d'entre els quals destaquen:[3]

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Seven (en català). esadir.cat. 
  2. «Seven» (en anglès). The New York Times.
  3. Nominacions i premis, a IMDb (anglès)

Enllaços externsModifica