David Fincher

director de cinema estatunidenc

David Fincher (Denver, Colorado, 28 d'agost de 1962) és un director de cinema estatunidenc, nominat a l'Oscar.[1]

Infotaula de personaDavid Fincher
David Fincher (2012) 3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) David Andrew Leo Fincher Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) David Leo Fincher Modifica el valor a Wikidata
28 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Denver (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAshland High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, actor, productor de cinema i productor delegat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDonya Fiorentino (1990-1995)
Premis

IMDB: nm0000399 Allocine: 15709 Rottentomatoes: celebrity/david_fincher Allmovie: p89783 TCM: 89783 TV.com: people/david-fincher
Musicbrainz: a40f3e8e-5543-46a6-ae90-57282cd73f8a Discogs: 1571033 Allmusic: mn0001881188 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fincher va començar la seva carrera com a animador per a Industrial Light and Magic entre 1980 i 1984 aproximadament, temps en el qual va treballar en pel·lícules tan conegudes com El retorn del Jedi o Indiana Jones i el temple maleït.

El 1986 va fundar la productora Propaganda Films, i va dirigir vídeos d'alt pressupost per a artistes com Madonna, George Michael, Aerosmith i els Rolling Stones. Com un gran nombre de directors de videoclips, incloent-hi Julien Temple, Russel Mulcahy, Michel Gondry o Spike Jonze, s'ha traslladat al cinema reeixidament amb l'estrena d'Alien 3, que figura com una de les cintes amb més alt pressupost per a un director debutant. Encara que va comptar amb una crítica i recaptació baixa, li va servir d'empenta per a perfilar la seva carrera en cintes de caràcter existencialista com Se7en, The Game, Fight Club (basada en una novel·la de Chuck Palahniuk) i L'habitació del pànic, films que li han valgut diverses crítiques, però que van cimentar la seva reputació d'explorador del costat fosc de la nostra societat i de les misèries humanes. El seu cinema té una gran tensió psicològica, paranoia, malsons recurrents i dimonis interiors de la psicologia humana. És un perfecte coneixedor de les pors més ocultes del ser humà i en el seu cinema aquestes pors estan presents en la majoria dels fotogrames. Part de la seva influència visual la hi deu al videoclip.

FilmografiaModifica

VideografiaModifica

GuardonsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «David Fincher». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 David Fincher: unfriended by Oscar? a The Guardian, per Catherine Shoard, 2/2/2011 (anglès)
  3. The King's Speech Has a Royally Good Night at the BAFTAs a Time, per Glen Levy, 14/2/2011 (anglès)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Fincher