Anna Lizaran i Merlos
Anna Lizaran i Merlos (Esparreguera, Baix Llobregat, 31 d'agost de 1944 - Barcelona, 11 de gener de 2013[1][2]) va ser una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, germana de la també actriu Lola Lizaran.[3][4]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 agost 1944 Esparreguera (Baix Llobregat) |
| Mort | 12 gener 2013 (68 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió |
| Activitat | 1976 – |
| Família | |
| Germans | Lola Lizaran i Merlos |
Premis
| |
     | |
Biografia modifica
Filla d'una modista i d'un mecànic,[2] va demostrar la seva afecció pel teatre ja de ben petita. Va estudiar art dramàtic al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i va ser un dels primers membres del grup teatral Comediants.[5] El 1974 es va establir a París per estudiar amb el mim Jacques Lecoq. Tornà el 1976 i va començar a treballar al Teatre Lliure, del qual va ser un dels membres fundadors.[2]
Al llarg de la seva carrera va intervenir tant en cinema, on va treballar al costat de directors com Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés o Ventura Pons, com a la televisió, participant en produccions com Jet Lag, La Mari, L'un per l'altre, Porca misèria o La Via Augusta. L'any 1995 va fer la seva única incursió en la direcció teatral, amb l'obra Arsènic i puntes de coixí, al Teatre Lliure de Gràcia, amb Carme Molina, Conxita Bardem, Montse Guallar i Jordi Bosch i Palacios, entre altres actors.
En teatre, va participar en la majoria dels muntatges realitzats al Teatre Lliure amb els millors directors del país, entre els quals destaquen Lluís Pasqual a Hamlet, Tot esperant Godot o La tempesta, Josep Maria Mestres a Un matrimoni de Boston, Sergi Belbel a Forasters, Agost i Dissabte, diumenge i dilluns, Ramon Simó i Vinyes a Escenes d'una execució, Joan Ollé a Aquesta nit improvisem, Fabià Puigserver a Lorenzaccio i Les noces de Fígaro, Carles Santos a L'adéu de Lucrècia Borja o Josep Maria Flotats a Una jornada particular. En els últims anys de la seva trajectòria destaca la interpretació que va fer de Violet Weston a l'obra Agost al TNC, l'obra més vista de la història d'aquest teatre.[5][6]
L'any 1982 va ser guardonada amb el Premi Margarida Xirgu de teatre, el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, el Premi Nacional de Teatre «per la seva interpretació a Escenes d'una execució, de Howard Barker».
Anna Lizaran va morir l'11 de gener del 2013, als 68 anys, a l'Hospital Clínic de Barcelona, a causa d'un càncer.[2]
El 2014 se li va retre homenatge a través del llibre Anna Lizaran, presentat per Lluís Pasqual i la seva companya sentimental, Irene Bordoy.[7] Des de l'any 2018 una plaça al Fort Pienc de Barcelona porta el seu nom.[8]
Filmografia[9] modifica
Cinema modifica
- 1976: Le locataire, de Roman Polanski (figuració)
- 1979: Salut i força al canut, de Francesc Bellmunt
- 1981: La quinta del porro, de Francesc Bellmunt
- 1981: El vicari d'Olot, de Ventura Pons
- 1982: La plaça del Diamant, de Francesc Betriu
- 1990: La teranyina, d'Antoni Verdaguer
- 1991: Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar
- 1994: Souvenir, de Rosa Vergés
- 1995: El perquè de tot plegat, de Ventura Pons
- 1996: La Celestina, de Gerardo Vera
- 1997: Actrius, de Ventura Pons
- 1998: La primera noche de mi vida, de Miguel Albaladejo
- 2000: Morir (o no), de Ventura Pons
- 2009: Forasters, de Ventura Pons
- 2010: Herois, de Pau Freixas
Televisió modifica
- 1978: Llibre dels fets del bon rei en Jaume (un episodi d'aquesta sèrie de TVE Catalunya), Ball robat (adaptació de l'obra homònima de Joan Oliver, TVE Catalunya)
- 1979: La finestra (adaptació de la novel·la de Joana Trullàs, TVE Catalunya)
- 1981: Les extraordinàries aventures de Palmira Roc a Nova York (programa infantil, TVE Catalunya), El senyor Josep enganya a la dona i la dona del senyor Josep falta a l'home (adaptació de dues obres de Santiago Rusiñol, TVE Catalunya)
- 1983: Las salvajes en Puente San Gil (adaptació d'Estudio 1 de l'obra homònima de José Martín Recuerda, TVE)
- 1985: Martí, pare i fill (adaptació d'un narració de Guy de Maupassant, TVE Catalunya)
- 1986: Dúplex per llogar (sèrie, TVE Catalunya)
- 1987: Vida privada (minisèrie a partir de la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra, TVE Catalunya)
- 1988: A l'est del Besòs (sèrie, TVE Catalunya), Akelarre (crònica negra, TV3)
- 1990: Motín de brujas (adaptació de l'obra Revolta de bruixes de Josep M. Benet i Jornet TVE)
- 1992: V comme vengeance (l'episodi titulat Caramboles d'aquesta sèrie francesa)
- 1993: Quico (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
- 1995: Pedralbes Centre (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
- 1997: Estació d'enllaç (dos episodis d'aquesta sèrie de TV3)
- 1999: Laura (sèrie, TV3)
- 2001: Des del balcó (minisèrie, adaptació de narracions de Montserrat Roig, TV3)
- 2002: Jet Lag (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
- 2003: La Mari (minisèrie, Canal Sur-TV3)
- 2003: Sara (telefilm, TVG-TV3)
- 2004: Amb el 10 a l'esquena (docufilm, TV3)
- 2005: L'un per l'altre (sèrie, TV3)
- 2006 – 2007: Porca misèria (sèrie, TV3)
- 2007: La Via Augusta (sèrie, TV3)
- 2009: La Mari 2 (minisèrie, Canal Sur-TV3)
Teatre[9] modifica
- 1976: Camí de nit, 1854.
- 1977: Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic.
- 1978: Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, La nit de les tríbades..
- 1979: La bella Helena, Les tres germanes.
- 1980: Jordi Dandin, El balcó.
- 1981: Operació Ubú.
- 1982: Primera història d'Esther, El misantrop.
- 1983: Advertència per a embarcacions petites, Al vostre gust.
- 1984: Una jornada particular.
- 1985: Un dels últims vespres de carnaval, La senyoreta Júlia.
- 1986: La senyora de Sade.
- 1987: El 30 d'abril, Lorenzaccio, Lorenzaccio.
- 1988: La bona persona del Sezuan.
- 1989: Les noces de Fígaro.
- 1990: Capvespre al jardí, Maria Estuard.
- 1991: El cántaro roto.
- 1992: El parc, El dol escau a Electra.
- 1993: Dansa d'agost, Quartet, Roberto Zucco.
- 1995: Arsènic i puntes de coixí.
- 1996: El temps i l'habitació, Lear o el somni d'una actriu.
- 1998: Morir, Galatea.
- 1999: Tot esperant Godot.
- 2000: L'hort dels cirerers.
- 2001: Escenes d'una execució, L'adéu de Lucrècia Borja.
- 2002: Dissabte, diumenge i dilluns, Testimoni Verdaguer.[10]
- 2003: El retorn al desert, Homenatge a Josep Montanyès. [11]
- 2004: Forasters.
- 2005: Un matrimoni de Boston, Homenatge a Carlota Soldevila.[12]
- 2006: Hamlet/La tempestad, Rosencrantz i Guildenstern són morts (veu en off).
- 2007: Un roure.
- 2008: El cercle de guix caucasià.
- 2009: El ball.
- 2010: Agost
- 2011: Dues dones que ballen.
- 2013: La Bête (assaigs interromputs per la malaltia)
Guardons [9] modifica
Guardons principals modifica
- 1982: Premi Margarida Xirgu de teatre per La nit de les tríbades
- 1984: Premio Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d'Espanya [13]
- 1993: Premi de la Crítica a millor actriu per Dansa d'agost (ex aequo)
- 1995: Premi de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya per El perquè de tot plegat
- 1997: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Actrius (ex aequo) [13]
- 1998: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per La primera noche de mi vida [13]
- 2000: Creu de Sant Jordi
- 2001: Premi Max a la millor actriu protagonista per Esperando a Godot
- 2002: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Escenes d'una execució [13]
- 2003: Premi Nacional de Cultura - Teatre [13]
- 2005: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Forasters
- 2005: Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques per Un matrimoni de Boston [5]
- 2006: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Un matrimoni de Boston [13]
- 2007: Premi de la Crítica a millor actriu per Un matrimoni de Boston
- 2008: Medalla al treball President Macià [14]
- 2009: Gaudí a la millor protagonista femenina per Forasters
- 2009: Violette d'Or a la millor actriu al Festival de Cine d'Espanya de Toulouse per Forasters
- 2010: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per El ball [13]
- 2011: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Agost [13]
- 2013: Membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català
Nominacions modifica
- 1999: Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre per La nit de les tríbades i Tot esperant Godot
- 2000: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Morir (o no)
- 2011: Premi Max a la millor actriu protagonista per Agost
Referències modifica
- ↑ «“L'Anna ens ha deixat orfes, però no ha marxat del tot”». El Punt Avui, 14-01-2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Serra, Laura «Mor Anna Lizaran, la gran actriu del teatre català i fundadora del Teatre Lliure». Ara, 12-01-2013 [Consulta: 12 gener 2013].
- ↑ «El teatro llora a Anna Lizarán». La Vanguardia, 12-01-2013, pàg. 38.
- ↑ «Anna Lizaran i Merlos | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 La muerte de Anna Lizaran provoca una oleada de consternación a El País, per Jacinto Antón, 12/1/2013 (castellà)
- ↑ Documents de l'obra Agost al TNC
- ↑ [1]
- ↑ Ferreres. «Anna Lizaran ja té una plaça a Barcelona», 15-12-2018. [Consulta: 15 desembre 2018].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Anna Lizaran. 1. ed. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2014. ISBN 978-84-8330-818-9.
- ↑ «'Testimoni Verdaguer' posa el colofó dels actes d'homenatge al poeta». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ esport3. «El Teatre Lliure ret un homenatge a Josep Montanyès, el seu primer director, mort fa un any», 11-11-2003. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Ginart, Belen «Emotivo homenaje a la desaparecida actriz Carlota Soldevila en el Lliure» (en castellà). El País [Madrid], 11-04-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 «Anna Lizaran i Merlos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008
