Lluís Homar i Toboso
Lluís Homar i Toboso (Barcelona, 20 d'abril de 1957) és un actor i director teatral català.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 abril 1957 (67 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | actor, director de teatre |
Activitat | 1974 - |
Premis | |
| |
|
Biografia
modificaVa néixer el 20 d'abril de 1957 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar la primària a l'escola de la seva família "Escuelas Homar" del barri d'Horta. Va ser escolanet de la parròquia de Sant Joan d'Horta.[2]
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, carrera que abandonà per estudiar teatre a l'Institut del Teatre, on va participar en el muntatge de l'obra Otel·lo, sota la direcció d'Àngel Carmona.[3] El 1975 va ingressar al grup de Teatro Escorpio, i participà en dues posades en escena: Terra Baixa, dirigida per Josep Montanyes i Quiriquibú, dirigida per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells.[4]
Teatre
modificaHa participat en nombrosos espectacles teatrals, especialment al Teatre Lliure de Barcelona, del qual va ser cofundador el 1976, i director artístic entre el 1992 i el 1998. Destaquen, per citar només algunes de les seves obres, les interpretacions a Hamlet, on realitzà tasques d'actor, director i coproductor, Les tres germanes, d'Anton Txékhov,[5] Jordi Dandin i El misàntrop, de Molière, L'hèroe, de Santiago Rusiñol, Taurons, Dom Joan i Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello.
L'any 2006 fou guardonat, per la Generalitat de Catalunya, amb el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretació del monòleg L'home de teatre de Thomas Bernhard dirigit per Xavier Albertí i estrenat al Teatre Lliure de Barcelona.[6]
El 2012 torna, després de 12 anys, a dirigir teatre con l'obra Luces de bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán.[7] Aquest mateix any, al Festival de Mérida, participa en el muntatge d'Hélade, junt amb Concha Velasco, Josep María Pou i Maribel Verdú. Dos anys més tard, el 2014, encapçala, juntament amb Pou, el cartell de Tierra de nadie, de Harold Pinter.[8] Continua dos anys més tard amb Las brujas de Salem (2016/2017), Terra Baixa d'Angel Guimerà (2018),[9] El príncipe Constante (2021), i Antoni i Cleòpatra (2021/2022).[10]
El març de 2019 va ser nomenat director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, i es va incorporar al càrrec l'1 de setembre de 2019.[11][12]
Obres
modifica
|
|
Filmografia
modificaGuardons
modificaPremis
modifica- 2003: Premi Butaca al millor actor català de cinema per Valentín
- 2009: Premi Sant Jordi de Cinematografia
- 2010: Fotogramas de Plata al millor actor de cinema per Los abrazos rotos
- 2012: Gaudí al millor actor secundari per EVA
- 2012: Goya al millor actor secundari per EVA
Nominacions
modifica- Premi Butaca al millor actor català de cinema:
- 2004: La mala educación
- 2005: Morir a San Hilario
- 2007: Los Borgia
- 2006: Premi Max al millor actor protagonista per L'home de teatre
- 2011: Premi Gaudí a la millor interpretació masculina secundària per Herois[14]
Obra escrita
modifica- Ara comença tot, coescrit amb Jordi Portals (Barcelona: Ara Llibres, 2017, ISBN 9788416915217)[15]
Referències
modifica- ↑ «Lluís Homar i Toboso». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Lluís Homar - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà). lavanguardia.com, 04-11-2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Lluís Homar, nou director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic». El País [Madrid], 20-03-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Lluís Homar, nuevo director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico». culturaydeporte.gob.es, 20-03-2019. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ Delgado, Maria M. «Redefining Spanish Theatre: Lluís Pasqual on directing, Fabia Puigserver, and the Lliure». Contemporary Theatre Review, 7, 4, 01-01-1998, pàg. 81–109. DOI: 10.1080/10486809808568482. ISSN: 1048-6801.
- ↑ Foguet i Boreu, Francesc «Efecte de corrosió. L'home de teatre». Assaig de teatre: Revista de l'associació d'investigació i experimentació teatral, 47, 2005, pàg. 209-210. ISSN: 1134-7643.
- ↑ Rigoni, Mirtha Laura «Tirano Banderas y Luces de bohemia : dos propuestas teatrales de los años noventa». Cuadrante. Revista de Estudios Valleinclanianos e Históricos, 29, 2014, 2014. ISSN: 1698-3971.
- ↑ Vela Buendia, Arantxa. «Tierra de nadie» (en castellà). rtve.es, 26-01-2014. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ Marco, Luis Miguel. «Lluís Homar retorna a 'Terra baixa'». elperiodico.cat, 04-11-2014. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ Ramiro, Vanessa. «Entrevista a Lluís Homar por Antonio y Cleopatra». revistateatros.es, 01-09-2021. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ Miranda, Marta García. «Lluís Homar: "No tengo experiencia en teatro clásico, vengo a aprender"» (en castellà), 20-03-2019. [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ SGAE. «Lluís Homar, nuevo director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico» (en castellà). sgae.es, 02-04-2019. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ Castellví Roca, Albert «El Verkami de la minisèrie del 1714 triomfa gràcies a EITB». Ara, 22-12-2013, p. 67.
- ↑ Nominats als III Premis Gaudí, al web de l'Acadèmia del Cinema Català PDF
- ↑ Serra, Laura «Creia que els altres tenien el talent i jo m'havia d'esforçar». Ara, Dilluns, 20 març 2017, pàg. 27.