Anna Costal i Fornells
Anna Costal i Fornells (Girona, 23 de juny de 1981) és una musicòloga catalana.[1] És professora de l'Esmuc i divulgadora musical.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 juny 1981  (43 anys)Girona |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Musicologia |
| Ocupació | música |
| Ocupador | Escola Superior de Música de Catalunya |
| Lloc web | costalfornells.cat |
   
| |
El 2004 va obtenir la llicenciatura en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també es va doctorar el 2014 amb una tesi sobre el compositor Pep Ventura, guardonada amb el premi extraordinari.[3]
Com a investigadora destaquen les seves recerques sobre la música catalana dels segles XIX i XX, especialment les vinculades amb la sardana i la figura de Pep Ventura que la van conduir a comissariar l'exposició Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda al Museu de l'Empordà el 2009.[4] També va coordinar l'exposició Les músiques dels 1714s al Museu de la Música de Barcelona el 2014.[5]
Com a divulgadora musical ha escrit diversos llibres sobre la història de la música a Catalunya, alguns en col·laboració altres musicòlegs de prestigi com La inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860: òpera, espectacle, ciutat escrit amb Joan Gay i Joaquim Rabaseda,[6][7] o Sardanes escrit conjuntament amb Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda.[8] Participa periòdicament en el programa El taller del lutier de Catalunya Ràdio amb la secció Sardanes de butxaca, així com a la secció De primera mà al programa Tots els matins del món de Catalunya Música.[9]
També és intèrpret de tenora, actualment vinculada a la Cobla Vila d'Olesa.[10]
L'any 2024 Anna Costal va ser comissària de l'Any Clavé, dedicat a commemorar el 200 aniversari del naixement de Josep Anselm Clavé.[2]
Llibres
modifica- Societat Coral Erato de Figueres: pensament, esbarjo i cultura des de 1862 (Ajuntament de Figueres, 2019, coordinadora de l'obra i autora amb Marciano Cárdaba, Erika Serna, Anna Teixidor, Alfons Gumbau i Albert Testart).[11]
- Això no és una biografia de Pep Ventura: l'Empordà romàntic, revolucionari i espectacular (Gavarres, 2018).
- Xavier Cugat i Mingall (Ajuntament de Girona, 2012).
- Cantadors del Pallars: cants religiosos de tradició oral al Pirineu = Religious chants of the oral tradition in the Pyrenees (Rafael Dalmau, 2010, coautora amb Jaume Ayats i Iris Gayete).
- La Inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860: òpera, espectacle, ciutat (Ajuntament de Girona, 2010 coautora amb Joan Gay i Joaquim Rabaseda).
- Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda (Consorci del Museu de l'Empordà, 2010).
- Sardanes (Fundació Caixa de Girona, 2009, coautora amb Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda).
- Els Músics de festa major: passat i present de l'ofici de músic de cobla-orquestra (coautora amb Oriol Oller).
- Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen (Dalmau Editor, 2023, coautora amb Joaquim Rabaseda i Joan Gay)[12]
Referències
modifica- ↑ «Anna Costal i Fornells: “La renovació de la sardana no va ser una cosa només de Pep Ventura”». Ara.cat, 18-01-2018. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Chavarría, Maricel. «"Clavé va inventar el Sónar del XIX”, diu la comissària del seu any». La Vanguardia. [Consulta: 5 desembre 2024].
- ↑ «Conferència d'Anna Costal, 30 de novembre». Institut d'Estudis Empordanesos. [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑ Pujadó, Judit. «Pep Ventura abans del mite». La Vanguardia. [Consulta: 5 desembre 2024].
- ↑ Chavarría, Maricel. «https://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2014/05/19/pagina-35/93953177/pdf.html». La Vanguardia. [Consulta: 5 desembre 2024].
- ↑ «Presentació del llibre "La inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860. Òpera, espectacle, ciutat"». MUSC. [Consulta: 21 gener 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Un llibre sobre el Teatre Municipal treu a la llum la Girona moderna del segle XIX». Diari de Girona, 31-10-2010. [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑ «Sardanes pel seu nom». Revista de Girona. [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑ «De primera mà». Catalunya Música. [Consulta: 5 desembre 2024].
- ↑ «Músics». Cobla Vila d'Olesa. [Consulta: 5 desembre 2024].
- ↑ «Presentem el llibre "Societat Coral Erato de Figueres. Pensament, esbarjo i cultura des de 1862"». Catalunya Ràdio. [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑ Gómez, Lara. «Barris segregats per a dones». La Vanguardia. [Consulta: 5 desembre 2024].