Anna Freud

psicoanalista austríaca naturalitzada britànica (1895–1982)

Anna Freud (Viena, 3 de desembre de 1895Londres, 9 d'octubre de 1982) va ser una psicoanalista austríaca naturalitzada britànica, sisena i última filla de Sigmund i Martha Freud. Nascuda a Viena, va seguir el camí del seu pare i va contribuir al camp de la psicoanàlisi en els nadons, de la qual se la considera fundadora.[1]

Plantilla:Infotaula personaAnna Freud

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1982 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de Golders Green Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicoanalista Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicoanalista, escriptora de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesRobert Waelder i André Lussier Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesSigmund Freud Modifica el valor a Wikidata  i Martha Bernays Modifica el valor a Wikidata
GermansErnst Ludwig Freud
Martin Freud
Sophie Freud
Oliver Freud
Mathilde Freud Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih,
Medvik >>>:Freud, Anna, 1895-1982,
Wissenschafterinnen in und aus Österreich, (p.194-198) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webannafreud.org Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 21201 Modifica els identificadors a Wikidata

Juntament amb Melanie Klein, pot ser considerada la fundadora de la psicologia infantil psicoanalítica:[2] com va reconèixer el seu pare, l'anàlisi de la psicologia infantil havia rebut un fort impuls a través de la "tasca de Frau Melanie Klein i de ma filla, Anna Freud"'.[3] En comparació amb el seu pare, la seva feina va posar èmfasi en la importància del jo i la seva capacitat de ser entrenat socialment.

Referències

modifica
  1. «Anna Freud | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
  2. Shapiro, Michael. The Jewish 100: A Ranking of the Most Influential Jews of All Time, p. 276 [Consulta: 31 gener 2010]. 
  3. Peter Gay, Freud: A Life for Our Times (London 1988) p. 469