Anna Katharine Green (Brooklyn, 11 de novembre 1846 - Buffalo, 11 d'abril 1935) escriptora i poeta nord-americana, també coneguda com "la mare de les novel·les de detectius". Aquest darrer reconeixement el va aconseguir, ja que va ser una de les primeres escriptores del gènere detectiu de ficció.[1] Anna Katharine Green és distingida per a la seva manera en les que escrivia les històries, històries molt ben tramades i legalment precises.[cal citació]
Es va casar amb l'actor i dissenyador d' estufes, Charles Rohlfs, el 25 de novembre del 1884, amb qui, anys després va tenir una filla.
Rohlfs, més tard, també va ser destacat com a fabricant de mobles.[cal citació]
Green va col·laborar en alguns dissenys de mobles, després que Rohlfs fes una gira de la dramatització de “The Leavenworth Case” una de les novel·les de Green.[1]
El pare de Green, James Wilson Green, era un advocat, el qual va formar part de més d'un cas de penals, crims… El pare de Green va ser una gran influència en les seves novel·les, ja que va aprendre tot el necessari perquè les seves històries fossin més realistes, més precises policialment… gràcies a ell.[5]
L'ambició de Green per l'escriptura va començar de molt jove, Green va començar a escriure versos romàntics. Mentre, en el moment també mantenia correspondència amb Ralph Waldo Emerson, un poeta reconegut de l'época.[1]
Quan la seva poesia no va aconseguir reconeixement, va canviar a un altre gènere literari, el gènere, detectiu de ficció, i va començar a escriure la seva novel·la més coneguda.[6]
La novel·la “The Leavenworth case”, publicada en 1878 va ser l' èxit de l'any, va arribar a ser molt ben comentada per Wilkie Collins, un dels novel·listes més important en aquell temps.[5]
Després d'aquest gran pas, Green va ser una de les escriptores amb més èxit en vendes.[cal citació]
La novel·la de Green “The Leavenworth Case” es considerada com la primera novel·la de misteri escrita per una dona nord-americana,[cal citació] tot i que la novel·la de Seeley Regester, “The Dead Letter” va ser publicada una dècada abans, l'any 1866.[16]
"Només després vaig saber que algunes persones estaven una mica molestes amb això perquè no volen sentir parlar de dones que competeixen amb el mestre", va dir Ellen Higgins, l'any 1994, després de formar part d'una discussió, del senat de Pennsilvània, en la qual es debatia sobre les dones escriptores i la popularització del gènere detectiu de ficció.[1] Es va arribar a la conclusió que Green va ser la que va popularitzar aquest gènere, una dècada abans de què Arthur Conan Doyle públiques la seva primera novel·la de Sherlock Holmes. Aquest fet no va acabar d' agradar al públic, ja que no es volia acceptar que una dona hagués popularitzat un tema tan ampli en la literatura.
Green va ser la creadora de molts personatges memorables, com ara la detectiva Ebenezer Gryce, Amelia Butterworth i un dels més destacats, “la noia detectiu”: en el personatge de Violet Strange.[1]
Molts dels seus personatges van influir en aspectes per altres personatges, com va ser Sherlock Holmes Creat una dècada més tard per Arthur Conan Doyle i també va servir com a base per molts personatges d' Agatha Christie.[17]
Per escriure les seves novel·les tan realistes, Green utilitzava molts dispositius de la trama de gèneres, com testimonis, investigacions mèdiques, cadàvers trobats en llocs inesperats.[cal citació]
La seva precisió en els detalls, en els personatges, experta en els detalls del procediment lògic, a través del descobriment de possibilitats, deduccions i raonaments, la va fer guanyar tots els seus lectors.[1]
La Facultat de Dret de Yale va utilitzar una vegada els seus llibres per demostrar com de perjudicial pot ser confiar en proves circumstancials.[cal citació]
Anys més tard de la mort de Green, l'any 2002, Buffalo Literary Walking Tours va iniciar una sèrie anual de visites destacant autors amb connexions locals. En aquesta sèrie anual s' inclou a Green, juntament amb Mark Twain, F. Scott Fitzgerald, Herman Melville, Taylor Caldwell, entre altres.[1]
Algunes de les seves obres van ser adaptades per a la segona sèrie dramàtica The Rivals de BBC Ràdio 4, la novel·la “The Intangible Clue” va ser una d'aquestes obres, va ser adaptada per Chris Harrald.
L' adaptació va ser protagonitzada per Jeany Sparks com a Violet Strange.[18]
(–1867) 
