Anna Maria Martinozzi

Anna Maria Martinozzi (Roma, 1637 - París, 4 de febrer de 1672) fou una noble italiana, filla del comte Geronimo Martinozzi (1610-1680) i de Laura Margarida Mazzarino (1608-1675), una germana del cardenal Mazzarino. Arran del seu casament amb el príncep Armand de Borbó-Conti va esdevenir princesa de Conti.

Infotaula de personaAnna Maria Martinozzi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Anne Marie Martinozzi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1637 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1672 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-André-des-Arts Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódama de companyia Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeArmand de Borbó-Conti (1654–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancesc Lluís de Borbó-Conti, Lluís Armand de Borbó-Conti Modifica el valor a Wikidata
ParesGirolamo Martinozzi Modifica el valor a Wikidata  i Laura Margarida Mazzarino Modifica el valor a Wikidata
GermansLaura Martinozzi Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Sota l'empara del cardenal, es proposà el seu casament amb el duc de Candale, però finalment s'optà pel príncep de Contí, qui va rebre del cardenal Mazzarino un dot important. El matrimoni obeïa a interessos del mateix cardenal per a reconciliar-se amb una de les famílies que li havien estat més hostils, tot aprofitant l'avinentesa de l'Acord de Pesenàs, segons el quan el príncep de Conti era readmès a la Cort francesa, després d'haver estat declarat culpable per la seva participació en la guerra de la Fronde.

A partir del juny de 1654 el Príncep la deixa per tal d'assumir el comandament de les tropes franceses a Catalunya. Anna Maria no va tornar a veure el seu marit fins al 30 de novembre de 1656, quan es retroben al castell de Grange-des-Prés, però l'ha de deixar de nou per reprendre la guerra amb Espanya. Tot i que va enviudar molt jove, no es va voler tornar a casar. Va preferir una vida retirada i amb pocs luxes, dedicada plenament a l'educació dels seus fills i a fer obres de beneficència.

Matrimoni i fills modifica

  El 21 de febrer de 1654 es va casar amb Armand de Borbó-Conti (1629-1666), fill del príncep Enric II de Borbó-Condé (1588-1646) i de l'aristòcrata francesa Carlota Margarida de Montmorency (1594-1650). La parella va tenir dos fills:

Bibliografia modifica

  • Paul Guth, Mazarin, Heyne-Verlag, 1982 ISBN 3-453-55029-3
  • Auguste Bailly, Mazarin, Rohrer, 1947
  • Edouard de Barthélemy: Une nièce de Mazarin. La princesse de Conti d'après sa correspondance inédite. Firmin-Didot, Paris 1875 (online)
  • Otto Flake: Große Damen des Barock. Historische Porträts. Fischer, Berlin 1981, ISBN 3-596-22273-7, S. 27–33.
  • Amédée Renée: Die Nichten Mazarin's. Studien der Sitten und Charaktere im 17. Jahrhundert. 3. Auflage. Rudolf Kuntze, Dresden 1858, S. 100–115 (online).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Maria Martinozzi