Anna de la Gran Bretanya


Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714[1]) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714. Fou l'última sobirana de la Casa dels Stuart, ja que a la seva mort sense descendència la corona recaigué en un príncep de la casa dels Hannover.

Plantilla:Infotaula personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Anna de la Gran Bretanya
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Anne Stuart Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1665 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Palau de Saint James (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1714 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Palau de Kensington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Reina de Gran Bretanya
1r maig 1707 (Julià) – 1r agost 1714 (Julià)
← cap valor – Jordi I de la Gran Bretanya →
Reina regnant
8 març 1702 (Julià) – 1r maig 1707 (Julià)
Reina d'Escòcia
8 març 1702 (Julià) – 1r maig 1707 (Julià)
← Guillem III d'Anglaterra i II d'EscòciaSupressió del càrrec →
Reina d'Anglaterra
8 març 1702 (Julià) – 1r maig 1707 (Julià)
← Guillem III d'Anglaterra i II d'EscòciaSupressió del càrrec →
Reina d'Irlanda
8 març 1702 (Julià) – 1r agost 1714 (Julià)
← Guillem III d'Anglaterra i II d'EscòciaJordi I de la Gran Bretanya → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, governant, estadista, reina regnant, política, monarca Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolReina (1702–1714)
Baroness (en) Tradueix (1689–)
Countess of Kendal (en) Tradueix (1689–)
Duchess of Cumberland (en) Tradueix (1689–)
Princesa (1665–1702)
Reina d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Estuard Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJordi de Dinamarca (1683–) Modifica el valor a Wikidata
Fillsprimera filla morta d'Anne de la Gran Bretanya, Mary Oldenburg, Anne Sophia Oldenburg, primer fill avortat d'Anne de la Gran Bretanya, primer fill mort d'Anne de la Gran Bretanya, segon fill avortat d'Anna de Gran Bretanya, Príncep William, Duke de Gloucester, Mary Oldenburg, George Oldenburg, segona filla morta d'Anne de la Gran Bretanya, tercer filla morta d'Anne de la Gran Bretanya, quarta filla morta d'Anne de la Gran Bretanya, segon fill mort d'Anne de la Gran Bretanya, tercer fill mort d'Anne de la Gran Bretanya, quart fill mort d'Anne de la Gran Bretanya, cinquè fill avortat d'Anne de la Gran Bretanya, sisè fill mort d'Anne de la Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata  i Anne Hyde Modifica el valor a Wikidata
GermansLouisa Maria Teresa Stuart
Enriqueta Fitz-James
Isabel Stuart
Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia
James Fitz-James Stuart
Enric Fitz-James
James Francis Edward Stuart
James Stuart
Charles Stuart, Duke of Cambridge
Charles Stuart, Duke of Cambridge
Edgar Stuart, Duke of Cambridge
Charles Stuart, Duke of Kendal Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 1979 Modifica el valor a Wikidata

Nascuda a Londres el dia 6 de febrer de 1665, era filla del rei Jaume II d'Anglaterra i de lady Anna Hyde. Anna era neta per via paterna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta de França; per via materna ho era d'Eduard Hyde i de lady Frances Aylesbury.

El dia 28 de juliol del 1683 contragué matrimoni amb el príncep Jordi de Dinamarca al Palau de Saint James de Londres. Jordi era fill del rei Frederic III de Dinamarca i de la duquessa Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg i, com a príncep d'un país protestant, fou considerat un espòs ideal per a una princesa britànica. La parella tingué dinou fills, cap dels quals sobrevisqué els seus pares[2] i dels quals només un passà dels dos anys de vida:

Va succeir el seu cunyat, el rei Guillem, quan aquest va morir el 1702 i fou coronada el dia de sant Jordi.[3] Durant el seu regnat es produí la unió entre el regne d'Anglaterra i el regne d'Escòcia per formar el Regne Unit de la Gran Bretanya.[4] Encara que era molt religiosa i els seus punts de vista coincidien amb els del Partit Tory, Anna va tenir com a consellera la seva amiga Sarah Churchill, que era membre del Partit Whig i va acceptar que el seu país participés en la Guerra de Successió Espanyola en suport del bàndol austriacista. El 1708 es va enemistar amb aquesta dama[5] i va fomentar la relació amb Abigail Masham, Baronesa Masham (de soltera Hill), una dama de caràcter submís que li donava la raó en tot.[6]

Va morir l'1 d'agost del 1714 després de mesos de malaltia.[7] Anna fou sepultada al costat del seu marit i fills, en una capella de l'Abadia de Westminster. La següent en la successió, Sofia havia mort el 28 de maig d'aquell any, i el tron va passar al seu fill, Jordi de Hannover, segons l'establert a la llei de successió del 1701.

Notes i referències

modifica
  1. Equivalent al 10 d'agost del calendari britànic
  2. MATA, Jordi. «Anna d'Anglaterra, la reina bleda». Els protagonistes del drama. Avui, 11 setembre 2003, p. 6.
  3. Gregg, 2014, p. 154.
  4. Somerset, 2012, p. 212.
  5. Field, 2002, p. 211.
  6. Gregg, 2014, p. 234.
  7. Gregg, 2014, p. 374.

Bibliografia

modifica
  • Field, Ophelia. The Favourite: Sarah, Duchess of Marlborough. Hodder and Stoughton, 2002. ISBN 0-340-76808-8. 
  • Gregg, Edard. Queen Anne. Yale University Press, 2014. 
  • Somerset, Anne. Queen Anne: The Politics of Passion. HarperCollins, 2012. ISBN 978-0-00-720376-5.