Noguer

gènere de plantes
(S'ha redirigit des de: Anouer)

Una noguera, noguer o anouer (Val., Alta Segarra) és un gènere de plantes amb flor de la família Juglandaceae.[1] Són arbres caducifolis de fruits en drupa força apreciats. La paraula Juglans prové del llatí Jupiter glans, "gla de Júpiter". L'única espècie que prolifera de manera natural als Països Catalans és el noguer (Juglans regia). D'altres es troben del Japó fins al Canadà i a l'extrem meridional de l'Amèrica del Sud.

Infotaula d'ésser viuNoguer
Juglans Modifica el valor a Wikidata
Juglans ailantifolia.jpg
Juglans ailantifolia
Dades
Font defusta de noguera i walnut root (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaJuglandaceae
GènereJuglans Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicJuglans regia Modifica el valor a Wikidata

Un lloc on abunden els noguers és una noguereda o un noguerar. El fruit n'és la nou o noga (rossellonès).[2][3][4]

TaxonomiaModifica


Tàxons sinònims (i subtàxons inclosos) nom català Distribució (WGSRPD) Forma vital (F.v.); alçària (h)
Juglans _L. (fam. Juglandaceae) noguera [pr], noguer [pr], anouer, anouera, nouer, nouera

[flos]: moc [amnt ♂]

[frut]: nou, anou, pelló (coberta verda)

[lign]: noguera

Juglans regia L. Juglans duclouxiana Dode, Juglans fallax Dode, (NTAX): Juglans hispanica D.Rivera, Obón, Verde, F.Méndez & S.Ríos, Juglans regia var. orientis (Dode) Kitam., Juglans regia var. sinensis C.DC., Juglans sinensis (C.DC.) Dode noguera comuna [pr], noguera [pr], noguera europea [pr], noguera vera, noguer, noguer comú, nouer, nouera, anouer, anouera cn10 Eur-N, 11 Eur-C, cn11 Eur-C, 13 Eur-SE, cn13 Eur-SE, cn12 Eur-SW (Fra, ICor, ISar, And, PCat, PVal, IBal, Esp, Por), cn14 Eur-E, c20 Afr-N, n21 Macar, 32 As-C, 33 Cauc, 34 As-W, 36 Xina, 36 Tib, c38 As-E, 40 SubcInd, n50 Aus, n51 NZel, c-7 AmN, c-8 AmS, natz [..., cult, Phan; 10-35 m
Juglans sigillata Dode ~Juglans regia noguera sigil·lada [pr], noguera de ferro, noguera de Yunnan 36 Xina, c36 Xina, 36 Tib, 40 SubcInd, Phan; 25 m
Juglans intermedia, Juglans ×intermedia Jacques Juglans nigra × J. regia noguera intermèdia, noguera híbrida c1 Eur, Phan; 30 m
Juglans cinerea L. noguera cendrosa [pr], noguera blanca, noguera cendrosa americana c10 Eur-N, c11 Eur-C, c13 Eur-SE, c14 Eur-E, 72 Can-E, 74 EUA-CN, 75 EUA-NE, 78 EUA-SE, cult, cult-orn, Phan; 20(35) m
Juglans nigra L. noguera negra [pr], noguera americana 1, noguera negra americana 10 Eur-N, c11 Eur-C, cn12 Eur-SW (Fra, Esp), c13 Eur-SE, c14 Eur-E,72 Can-E, 74 EUA-CN, 75 EUA-NE, 77 EUA-CS, 78 EUA-SE, cult, cult-orn Phan; 25(50) m
Juglans californica S. Watson noguera de Califòrnia [pr], noguera del sud de Califòrnia, noguera negra de Califòrnia 76 EUA-SW, Phan; 6-9(17) m
Juglans hindsii Jeps. ex R.E.Sm. Juglans californica var. hindsii Jeps. noguera de Hinds [pr], noguera del nord de Califòrnia 76 EUA-SW, cult, cult-orn, Phan; 9-23 m
Juglans hirsuta W.E.Manning noguera de Nuevo Leon 79 Mex-N, Phan;
Juglans microcarpa Berland. Juglans rupestris Engelm. ex Torr., Juglans nana Engelm. noguera de Texas [pr], noguera petita 74 EUA-CN, 77 EUA-CS, 79 Mex-N, cult-10 Eur-N, Phan; 3-10 m
Juglans major (Torr.) A.Heller Juglans arizonica Dode, Juglans elaopyren Dode, Juglans microcarpa var. major (Torr.) L.D.Benson, Juglans neomexicana Dode, Juglans torreyi Dode noguera d'Arizona 74 EUA-CN, 76 EUA-SW, 77 EUA-CS, 79 Mex-N, 79 Mex-S, Phan; 5-18 m
Juglans mollis Engelm. Juglans mexicana S.Watson noguera de Mèxic 79 Mex-N, 79 Mex-S, Phan; 15 m
Juglans paradox, Juglans ×paradox Burbank Juglans hindsii ♀ × J. regia ♂ noguera paradox, noguera híbrida de Burbank cult,


Phan;
Juglans neotropica Diels Juglans columbiensis Dode, Juglans equatoriensis Linden, Juglans granatensis Linden, Juglans honorei Dode noguera dels Andes [pr], noguera del Perú [pr], noguera de Colòmbia (J. columbiensis), noguera tropical c-51 NZel, 82 AmSud-N, 83 AmSud-W, c-83 AmSud-W, cult, cult-orn, Phan; 15-30 m
Juglans australis Griseb. Juglans brasiliensis Dode noguera de l'Argentina 83 AmSud-W, 85 AmSud-S, cult, cult-orn, Phan; 15-25(30) m
Juglans jamaicensis C.DC. Juglans domingensis Dode, Juglans insularis Griseb., Juglans portoricensis Dode noguera de les Antilles [pr], noguera de Cuba 81 Carib, Phan; 12-25 m
Juglans olanchana Standl. & L.O.Williams Juglans guatemalensis W.E.Manning noguera d'Olancho [pr], noguera de Guatemala (J. guatemalensis) 79 Mex-S, 80 Am-C, c-80 Am-C, Phan; 30-40 m
Juglans pyriformis Liebm. noguera piriforme 79 Mex-S, Phan; 10-25 m
Juglans boliviana (C.DC.) Dode noguera de Bolívia 83 AmSud-W, c85 AmSud-S, Phan; 20-35 m
Juglans soratensis W.E.Manning noguera de Sorata 83 AmSud-W, cult, Phan; 12 m
Juglans steyermarkii W.E.Manning noguera de Steyermark 80 Am-C, Phan; 17 m
Juglans venezuelensis W.E.Manning noguera de Veneçuela 82 AmSud-N, Phan; 30 m
Juglans ailantifolia Carrière Juglans sachalinensis Komatzu, Juglans sieboldiana Maxim., nom. illeg. noguera del Japó [pr], noguera de Siebold c14 Eur-E, 31 ExtOrRus, 38 As-E, c38 As-E, c-AmN, Phan; 15-25 m
Juglans ailantifolia var. cordiformis (Makino) Rehder Juglans cordiformis Maxim., nom. illeg., Juglans coarctata Dode, Juglans lavalleei Dode, Juglans sieboldiana var. cordiformis Makino, Juglans subcordiformis Dode noguera cordiforme cult, Phan; 15-20 m
Juglans mandshurica Maxim. Juglans collapsa Dode, Juglans draconis Dode, Juglans stenocarpa Maxim noguera de Manxúria c14 Eur-E, 36 Xina, 38 As-E, cult, cult-orn, Phan; 30 m
Juglans cathayensis Dode Juglans cathayensis var. formosana (Hayata) A.M.Lu & R.H.Chang, Juglans formosana Hayata; [< Juglans mandshurica Maxim. s.l.] noguera de la Xina, noguera de Catai 36 Xina, 38 As-E, Phan; 25 m
Juglans hopeiensis, Juglans ×hopeiensis Hu Juglans mandshurica × J. regia noguera de Hebei 36 Xina, Phan;
Juglans bixbyi, Juglans ×bixbyi Rehder Juglans ailantifolia × J. cinerea noguera de Bixby cult. Phan; 20 m
Juglans notha, Juglans ×notha Rehd. Juglans ailantifolia × J. regia cult, Phan;
Juglans quadrangulata, Juglans ×quadrangulata (Carr.) Rehd. Juglans cinerea  × J. regia noguera quadrangular Phan;
Juglans royal, Juglans ×royal Burbank Juglans hindsii × J. nigra noguera 'royal' Phan;

Distribució WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes. Mapa: Fig.1 "Molecular phylogeny of Juglans (Juglandaceae): a biogeographic perspective"

n, natz = naturalitzada, subespontània;   a, adventícia;   c, cult = cultivada;   cult-orn = cultivada ornamental;   [... = introduïda (sense  especificar);

Forma vital (F.v.; g = alçària de les gemmes persistents) Forma vital de Raunkiær, Flora dels Països Catalans, ...}.

F.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m);   Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);

Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)

[pr]: nom preferent;   [flos]: flor;   [amnt]: ament;   [frut]: fruit;   [semn]: llavor;   [cupl]: cúpula, involucre;   [lign]: fusta

[silv]: salvatge, silvestre;   [cult-frut], [prod-frut]: cultivada /producció de fruit;   [cult-orn] = cultivada ornamental

HíbridsModifica

L’aprofitament comercial de la fusta i els fruits ha determinat l’aparició de nombrosos híbrids.[48]

  • J. × bixbyi Rehd. — J. ailantifolia x J. cinerea
  • J. × intermedia Carr. — J. nigra x J. regia
  • J. × notha Rehd. — J. ailantifolia x J. regia
  • J. × quadrangulata (Carr.) Rehd. — J. cinerea x J. regia
  • J. × sinensis (D. C.) Rehd. — J. mandschurica x J. regia
  • J. × paradox Burbank — J. hindsii x J. regia
  • J. × royal Burbank — J. hindsii x J. nigra

NotesModifica

  1. Juglans - Flora de la Xina
  2. Morvay, Károly. Els Bons usos es perden: petit diccionari fraseològic cerdanià. Institut d'Estudis Catalans, 9 May 2012, p. 171–. ISBN 978-84-9965-113-2. 
  3. Jaume Fàbrega. Les postres i els pastissos de l'àvia. Cossetània Edicions, 2005, p. 467–. ISBN 978-84-9791-091-0. 
  4. Joan Vallès (dir.); M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià, Joan Carles Villalonga. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Edicions Universitat Barcelona, 19 September 2014, p. 652–. ISBN 978-84-475-3855-3. 
  5. Arthur Lee Jacobson. North American Landscape Trees. Ten Speed Press, 1996. ISBN 978-0-89815-813-7. 
  6. Martín Rodolfo de la Peña. Catálogo de nombres vulgares de la flora argentina: (lista preliminar). Universidad Nac. del Litoral, 1997, p. 181–. ISBN 978-987-508-009-6. 
  7. Norberto A. Pelissero. El Pucara de Tilcara: el sitio-basural o la exhumación de la vida cotidiana. Centro Argentino de Etnología Americana, 1997. ISBN 978-950-9252-08-0. 
  8. Michèle Chichignoud. Atlas de maderas tropicales de America Latina. Editions Quae, 1990, p. 148–. ISBN 978-2-87614-612-9. 
  9. Primera Reunion del Grupo de Trabajo Sobre Introduccion de Especies Forestales. IICA Biblioteca Venezuela, p. 6–. GGKEY:0WHNC92GTG3. 
  10. Carlos Harms Espejo. Bolivia en sus diversad fases, principalmente economica: obra ilustrada con numerosas fotografías y dos mapas en colores: uno mineralogico y otro de las diferentes vias de comunicacion, 1922. 
  11. Guia de Campo de Los Ensayos Forestales Del Catie en Turrialbam Costa Rica. Bib. Orton IICA / CATIE, p. 49–. GGKEY:A05BFADZFYL. 
  12. Ernest Brown Babcock. Study of a New Form of Juglans Californica Wats. University of Calif., 1912. 
  13. Charles R. Hatch. Trees of the California Landscape: A Photographic Manual of Native and Ornamental Trees. University of California Press, 2007, p. 30–. ISBN 978-0-520-25124-3. 
  14. North Central Forest Experiment Station (Saint Paul, Minn.). U.S. Forest Service Research Paper NC.. North Central Forest Experiment Station., 1966, p. 8–. 
  15. N. M. Choudhuri. A Study on Materia Medica. B. Jain Publishers, 1990, p. 528–. ISBN 978-81-7021-039-9. 
  16. James A. Duke. Handbook of Nuts: Herbal Reference Library. CRC Press, 10 November 2000, p. 186–. ISBN 978-0-8493-3637-9. 
  17. Fauna, Flora, and Sensitive Habitat on Fort Leonard Wood, MO. DIANE Publishing, p. 177–. ISBN 978-1-4289-1282-3. 
  18. Richard E. Litz. Biotechnology of Fruit and Nut Crops. CABI, 1 January 2005, p. 314–. ISBN 978-0-85199-066-8. 
  19. Jose Manuel Ferro Veiga. Perito en elaboración y comercialización de vino y cerveza. José Manuel Ferro Veiga, 15 January 2020, p. 501–. GGKEY:GH7WANXLQH5. 
  20. INEGI. Diccionario de datos de Uso del Suelo y Vegetación. Escala 1:250 000. Versión 3. INEGI, 1 December 2014, p. 94–. GGKEY:XFUTZ6GQBU0. 
  21. James N. Moore. Genetic Resources of Temperate Fruit and Nut Crops. International Society for Horticultural Science, 1990*. ISBN 978-90-6605-274-1. 
  22. Federal Register. Office of the Federal Register, National Archives and Records Service, General Services Administration, 1997, p. 65–. 
  23. Bulletin of Miscellaneous Information. H.M. Stationery Office, 1893, p. 3–. 
  24. Françoise Hatzenberger. Paysages et végétations des Antilles. KARTHALA Editions, 1 January 2001, p. 460–. ISBN 978-2-84586-126-8. 
  25. José Ángel Villarreal Q.. Flora de Coahuila. UNAM, 2001, p. 101–. ISBN 978-968-36-9771-4. 
  26. Jun-Ping Xu. Cancer Inhibitors from Chinese Natural Medicines. CRC Press, 25 November 2016, p. 752–. ISBN 978-1-315-34923-7. 
  27. Matt Warnock Turner. Remarkable Plants of Texas: Uncommon Accounts of Our Common Natives. University of Texas Press, 1 January 2010, p. 32–. ISBN 978-0-292-77371-4. 
  28. INEGI. Guía para la interpretación de cartografía. Uso del suelo y vegetación. Escala 1:250, 000. Serie IV. INEGI, 1 December 2012, p. 59–. GGKEY:NSUA0TL27H2. 
  29. Manejo de semillas de 100 especies forestales de América Latina. CATIE, 2000, p. 163–. ISBN 978-9977-57-349-6. 
  30. Luis Fernando Jara N. Recolección y manejo de semillas forestales antes del procesamiento. Bib. Orton IICA / CATIE, 1997, p. 28–. ISBN 978-9977-57-269-7. 
  31. Diego Prieto Rincu00f3n. Reconocimiento Del Método Artesanal Como Alternativa Para la Germinación de Juglans Neotropica Diels. Morressier, 2017. 
  32. Harold Scofield Betts. Black Walnut (Juglans Nigra). Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1954, p. 9–. 
  33. Ernest Guinier. Le noyer noir, "Juglans nigra" (Michaux). Jacquin, 1904. 
  34. ARVY Marie-Pierre. Des pains aux plantes – nutrition et sensorialité. Lavoisier, 20 April 2012, p. 275–. ISBN 978-2-7430-6423-5. 
  35. TONELLI Nicole. Des fruits et des graines comestibles du monde entier. Lavoisier, 15 October 2013, p. 501–. ISBN 978-2-7430-6481-5. 
  36. Jean-François Lacaze. Les ressources génétiques forestières en France: Tome 2. Les feuillus. Quae, 1 January 1999, p. 105–. ISBN 978-2-7592-1501-0. 
  37. Paloma Blanco Fernández de Caleya. Catálogo del herbario de la Real Expedición Botánica de Nueva España (1787-1803) conservado en el Real Jardín Botánico de Madrid. Editorial CSIC - CSIC Press, 31 December 2010, p. 136–. ISBN 978-84-00-09277-1. 
  38. Biologia y silvicultura del cedro-nogal Juglans pyriformis para su conservacion en México
  39. Jaume Fabrega(Segona edició). El llibre de la ratafia (Segona edició). Cossetània Edicions, p. 48–. ISBN 978-84-9791-313-3. 
  40. Museo Agrario in Roma. Catalogo. Ministero di Agricoltura, Industria e Commercio (Direzione dell'Agricoltura). Tipografia di G. Barbera, 1879, p. 95–. 
  41. Jordi Salas-Salvadó. Frutos secos, salud y culturas mediterráneas. Editorial Glosa, S.L., 2005, p. 24–. ISBN 978-84-7429-253-4. 
  42. Mercedes Gallent Marco. Herbes per a guarir: Un receptari medieval valencià del segle XV. Universitat de València, 21 September 2020, p. 136–. ISBN 978-84-9134-652-4. 
  43. Antoni M. Badia i Margarit. Atles lingüístic del domini català: qüestionari. Institut d'Estudis Catalans, 1993, p. 92–. ISBN 978-84-7283-224-4. 
  44. Josep Antoni Conesa Mor. Plantes del bosc de ribera de les Terres de Lleida. Llenyoses i enfiladisses.. Universitat de Lleida, 12 October 2016, p. 94–. ISBN 978-84-9144-094-9. 
  45. M. Bozzano. Noble Hardwoods Network: Report of the Sixth (9-11 June 2002, Alter Do Chão, Portugal) and Seventh Meetings (22-24 April 2004, Arezzo, Italy). Bioversity International, 2006, p. 77–. ISBN 978-92-9043-682-9. 
  46. La Terre et la vie. Société national de protection de la nature et d'acclimatation de France., 1920. 
  47. Ismael Montes de Oca. Enciclopedia geográfica de Bolivia. Editora Atenea, 2005. ISBN 978-99905-0-567-2. 
  48. Institut pour le développement forestier (France). Les noyers à bois. Forêt privée française, 1997, p. 48–. ISBN 978-2-904740-55-8. 

BibliografiaModifica


  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Noguer
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noguer