Gla

fruit característic de les plantes del gènere Quercus
Per a l'antiga ciutat grega, vegeu Gla (Grècia).

La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]

Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja
Glans de Quercus ithaburensis ssp. macrolepis

Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries —com l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures— i mates com el garric, que fa les glans més grosses.

Les glans d'alzines i roures es destinaven ja a l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina i es poden consumir crues o torrades

Segons Estrabó, els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.

« Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina, que deixen assecar, les molen i en fabriquen un pa que es conserva un temps. »
Vegeu també: Corc de les glans

ReferènciesModifica


  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Gla
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gla