Anselm de Nonantola

(S'ha redirigit des de: Anselm de Friül)

Anselm de Friuli o Anselm de Nonantola (Cividale, vers 723 - Nonantola, vers 803) va ser un duc llombard que es va fer monjo i va esdevenir abat de Nonantola. Fou canonitzat i és venerat com a sant.[1]

Infotaula de personaAnselm de Nonantola
Abbazia di nonantola, portale di seguaci wiligelmo, stipite sx, formella 04 anselmo, fatto monaco, fonda nonantola.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 720 Modifica el valor a Wikidata
Cividale del Friuli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort803 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Nonantola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Abat
Duc de Friül
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat3 de març Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
GermansGiseltruda Modifica el valor a Wikidata

Anselm va ser duc del Friül a Forum Iulium (moderna Cividale) al nord-est d'Itàlia llombarda. Va decidir fer-se monjo i l'any 750 va construir un monestir. El va construir a Fanano, un indret concedit pel rei dels llombards Astolf (Aistulf), que s'havia casat amb la germana d'Anselm, Gisaltruda.[1]

Dos anys més tard, al voltant de 752, va fundar i va ser el primer abat del monestir de Nonantola, també prop a Mòdena, al nord-est de la ciutat, un indret també lliurat per Astolf.[2][3] Més tard va anar a Roma, on el papa Esteve II el va investir amb l'hàbit de Sant Benet i el va nomenar abat de Nonantola. Va crear diversos hospicis per poder atendre als pobres i els malalts, on eren cuidats pels monjos.[1][4]

El 756 el rei Desiderius va succeir a Aistulf i de les facilitats per dur a terme les seves fundacions va passar a l'ostracisme. Desiderius el va desterrar de Nonantula, i es va passar els set anys de l'exili a l'Abadia de Montecassino, fins al 774.[1]

Quan Carlemany va caputurar Desiderius per empresonar-lo, Anselm va poder tornar. Compliria cinquanta anys com abat de Nonantula, on va morir el 803.[1] Va tenir a les seves ordres 1.144 monjos en diversos monestirs, sense comptar els novicis.[5]També va fundar diversos hospitals amb els seus béns o donatius del rei.[6]

Va ser nomenat patró d'aquesta ciutat.[1] Canonitzat per l'Església Catòlica, és recordat el 3 de març. Fins a 1083, Nonantola fou un monestir imperial que després del temps d'Anselm sovint va patir interferències imperials en l'elecció dels seus abats.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ott, Michael. The Catholic Encyclopedia. Vol 1: St. Anselm. New York: Robert Appleton Company, 1907. 
  2. italiano, Touring club. Emilia Romagna (en it). Touring Editore, 1991. ISBN 978-88-365-0440-4. 
  3. Savioli, Lodovico. Annali bolognesi ... (en it). Remondini, 1784, p. 77-82. 
  4. Bérault-Bercastel, Antoine-Henri de. Historia de la Iglesia, 9 (en castellà). Imprenta de D. Benito Monfort, 1831, p. 219-225. 
  5. Alzog, Johannes Baptist. Historia universal de la iglesia (en castellà). Liberá Religiosa, 1856, p. 361. 
  6. Receveur, François Joseph Xavier. Historia de la Iglesia: (1843. 384 p.) (en castellà). Imp. de José Félix Palacios, 1843, p. 335.