Antíoc I de Commagena

Antíoc I de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic i de nom complet Ἀντίοχος ὁ Θεὸς Δίκαιος Ἐπιφανὴς Φιλορωμαῖος Φιλέλλην) (nascut el 16 de juliol del 98 aC-mort entre 38 i 31 aC) va ser rei de Commagena.

Infotaula de personaAntíoc I de Commagena
AntiochusICommagene.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement86 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort38 aC Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Lloc d'enterramentmont Nemrut Modifica el valor a Wikidata
Monarca
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia oròntida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsias (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMitridates II de Commagena
Laodice of Parthia (en) Tradueix
Antiochis of Commagene (en) Tradueix
Antíoc II de Commagena
Athenais of Media Atropatene (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesMitridates I de Commagena Modifica el valor a Wikidata i Laodice VII Thea Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Mitridates I Cal·línic al que va succeir l'any 86 aC i de Laodice VII Thea, filla del selèucida Antíoc VIII Grif. Per part del seu pare reclamava ascendència aquemènida.

El 84 aC o 83 aC va haver de reconèixer la sobirania de Tigranes II d'Armènia. Va ser un estret aliat de Darios, el rei de la Mèdia Atropatene que va florir a l'entorn de l'any 70 aC. El 65 aC Gneu Pompeu va decidir atacar el regne. Antíoc va demanar la pau i va fer aliança amb Roma. Antíoc va veure augmentat el seu territori amb la ciutat de Selèucia del Tigris i amb els països mesopotàmics ocupats per Pompeu.

Quan Ciceró era governador de Cilícia, va tenir en Antíoc un fidel aliat contra els parts. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Antíoc va ser partidari de Pompeu al que va ajudar amb soldats. Antíoc va donar la seva filla en matrimoni a Orodes II de Pàrtia rei de Pàrtia, el pare del príncep Pacoros, i això el va decantar a afavorir-lo quan es va produir la gran invasió dels parts (dirigida per Pacoros) l'any 38 aC. La invasió va acabar malament pels parts (38 aC) amb la derrota i la mort de Pacoros. Molts dels derrotats fugitius es van refugiar al regne d'Antíoc. L'any 38 aC el general Publi Ventidi Bas, legat de Marc Antoni, va atacar Antíoc per castigar-lo i atret també pels grans tresors que posseïa. Antíoc va resistir i va demanar la pau per la qual el rei pagava mil talents i tornava a l'amistat amb Roma; durant les operacions va arribar Marc Antoni que va establir el setge de Samòsata, però no la va poder ocupar i finalment van haver d'acordar la pau en la que Antíoc només pagava tres-cents talents i tornava a l'amistat amb Roma.

Dió Cassi diu que Antíoc va ser assassinat per Fraates IV de Pàrtia. Va morir abans de l'any 31 aC ja que Plutarc menciona com a rei de Commagena al seu fill Mitridates II Filohel·len.[1]

ReferènciesModifica

  1. Antiochus I a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 193-194
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antíoc I de Commagena