Atropatene

(S'ha redirigit des de: Mèdia Atropatene)

Atropatene o Mèdia Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià,[1] i el Kurdistan iranià.[2] Durant l'imperi Persa, el país formava part de Pèrsia integrat en la satrapia de Matiana (XVIII) i la de Caspiana (XI) mentre la Mèdia cal buscar-la en aquest temps a l'est de la Matiana. Vers el 331 aC la Matiana havia esdevingut la Mèdia. Va ser governat inicialment per Darios I, el Gran, de Pèrsia, i posteriorment per Alexandre Magne[3] a partir del segle IV a.C..

Plantilla:Infotaula geografia políticaAtropatene
Tipusestat desaparegut i regió històrica Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° N, 50° E / 40°N,50°E / 40; 50
CapitalGazaka
Ardabil Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialAtropatenian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Religiózoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació323 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució226 Modifica el valor a Wikidata
SegüentAzerbaidjan Iranià Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata

La seva capital era Gazaka. Atropatene també va ser l'avantpassat nominal del nom d'Azerbaidjan.[4][5]

Durant l'Imperi aquemènida va quedar integrat en les satrapies de Matiana (XVIII) i Caspiana (XI).

Història

modifica

Alexandre el Gran va entrar a la regió de la Mèdia el 330 aC i en va donar el govern a Atròpates o Atròpat, que era el sàtrapa i antic general de Darios III, vers el 329 aC.

Atròpates, a la mort d'Alexandre (323 aC) i del repartiment de Triparadisos (320 aC), en què li va tocar la part nord de Mèdia, va establir un regne independent, conegut aviat com a Mèdia Atropatene o simplement com Atropatene. La capital fou Gazaca.

A part d'Atròpates (vers 328-280 aC), es coneix el seu successor Artabazos (vers 275 aC) i Artabarzanes (vers 222-211 aC) al que Antíoc el gran va imposar un tractat desavantatjós el 220 aC.

Després del 211 aC fou vassall dels selèucides però es desconeix que va passar internament; vers el 180 aC el país va quedar en mans dels armenis fins que vers el 140 aC (potser el 144 aC) fou ocupat pels parts.

Vers l'any 100 aC apareix un rei de nom Artabas o Artavasdes i després segueix Gotarces, un arsàcida que fou rei de Partia del 91 al 78 aC. Vers el 85 aC el dinasta local, Darios, es va sotmetre a Tigranes II d'Armènia, del qual fou el gendre. A començaments del 67 aC el rei d'Atropatene, Mitridates (rei de Partia el 58 aC per quatre anys), fou enviat contra Capadòcia on va combatre a les guarnicions romanes que foren aniquilades i a l'estiu ja dominava una bona part del país, però la guerra va començar a anar malament i el 66 aC Tigranes va quedar sota protecció romana i Atropatene va restablir de fet la seva independència.

Mitridates, en arribar al tron de Partia, va donar el regne a Ariobarzanes. Vers el 35 aC sota Antoni, l'Atropatene va esdevenir client romà. La filla del rei, anomenada Iotape, es va casar amb el rei d'Armènia Alexandre Heli (fill d'Antoni i Cleòpatra). Amb l'ajut part, Artaxes II va recuperar el tron armeni (32 aC) i a més va rebre el regne d'Atropatene (Artaxes I) del seu aliat i protector rei de Partia (30 aC).

L'any 2 aC, mort el rei d'Armènia Artavasdes IV en un combat, els romans van donar la corona armènia a Ariobarzanes, fill del rei Artabas d'Atropatene, d'origen mede i que fou acceptat pels nobles a causa de les seves bones qualitats; l'any 4 Ariobarzanes (II d'Atropatene) va morir en un accident i les dues corones van passar al seu fill, anomenat Artabas o Artavasdes (II d'Atropatene) que fou assassinat dos anys després. Llavors Atropatene i Armènia van agafar camins separats i a la primera apareix un rei de nom Ariovast, possible germà d'Artavasdes II. Diversos prínceps arsàcides van governar després: Artaban que des del 12 era rei dels parts; Vonon, rei dels parts el 51; Pacorus i d'altres. El regne vassall part va subsistir fins a la conquesta sassànida el 226.

Llista de reis d'Atropatene

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Benson, Douglas S. Ancient Egypt's warfare: a survey of armed conflict in the chronology of ancient Egypt, 1600 BC-30 BC. D. S. Benson, 1995. 
  2. Media Atropatene, Compiled by S.E. Kroll, 1994 in Barrington Atlas of the Greek and Roman World: Map-by-map Directory, Richard J. A. Talbert, Princeton University Press, 2000. Volume 2. pg 1292: "The map approximates the region called by Greek authors Media Atropatene after Atropates, the satrap of Alexander who governed there and later became an independent ruler. The modern name Azerbaijan derives from Atropatene. Originally, Media Atropatene was the northern part of greater Media. To the north, it was separated from Armenia by the River Araxes. To the east, it extended as far as the mountains along the Caspian Sea, and to the west as far as Lake Urmia (ancient Matiane Limne) and the mountains of present-day Kurdistan. The River Amardos may have been the southern border.". pg 1293: "Another important site (but not as large as the places just noted) is the famous fire-temple Adur Gushnasp, situated high in the Kurdish mountains at the holy lake of Takht-i Suleiman, and never mentioned by any ancient western source. It "[1].
  3. Susan M. Sherwin-White, Amélie Kuhrt, "From Samarkhand to Sardis: a new approach to the Seleucid Empire", University of California Press, 1993. pg 78:"The independence of the area Media Atropatene, named after Atropates, satrap of Media under Darius and Alexander (now Azerbaijan), under local Iranian dynasts, was pre-Selecuid".
  4. Yarshater, Ehsan. The Cambridge history of Iran. Cambridge University Press, 1983, p. 1408. ISBN 978-0-521-20092-9. «Atropatene see Azarbaijan» 
  5. Houtsma, M. T.; Arnold, T. W.; Wensinck, A. J. (1993). E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, 134, BRILL. ISBN 90-04-09796-1, ISBN 978-90-04-09796-4
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Qashqai, Hamidreza, "The successors of Mithridates II", Bulletin of Ancient Iranian History (UCLA), vol. 5, març 2009.(en farsi)». Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 31 març 2018].