Artavasdes I de Mèdia Atropatene

Artavasdes I (que segurament va néixer l'any 59 aC i va morir l'any 20 aC) va ser rei de la Mèdia Atropatene circa el 36 aC i fins potser el 20 aC. De l'any 30 aC al 20 aC també va rebre el govern de l'Armènia Menor. Era fill del rei Ariobarzanes I de la Mèdia Atropatene.[1]

Infotaula de personaArtavasdes I de Mèdia Atropatene
ArtavasdesICoinMedia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement59 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort20 aC Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília reial de Commagena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAtenais de Mèdia Atropatene Modifica el valor a Wikidata
FillsIotape (filla d'Artavasdes I)Ariobarzanes d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
PareAriobarzanes I de Mèdia Atropatene Modifica el valor a Wikidata

Era enemic d'Artavasdes III d'Armènia (55 aC-34 aC) que era client romà. L'any 39 aC Marc Antoni va envair el país, com a pas contra l'Imperi Part. Va assetjar la capital Phraaspa, però els romans es van haver de retirar. El rei d'Atropatene i el seu aliat, el rei Fraates IV de Pàrtia es van barallar pel botí aconseguit dels romans, i Artavasdes, descontent, va canviar de bàndol i es va aliar amb Marc Antoni per mitjà del rei Polemó I del Pont (37 aC-8 aC).[2] Marc Antoni va acceptar l'aliança en una entrevista a la vora de l'Araxes que va tenir lloc l'any 34 aC o potser el 33 aC. La filla del rei, Iotape, com a rúbrica dels acords, va ser promesa a Alexandre Heli, fill de Marc Antoni, al que va proclamar rei d'una part d'Armènia l'any 34 aC o o el 33 aC. mentre es va concedir la resta del territori a Artavasdes.[3][2]

Amb ajut romà, el rei va poder fer la guerra contra l'Imperi Part amb avantatge durant un temps, però quant Marc Antoni va haver de retirar les seves forces per oposar-se a Octavi, Artaxes II, de la dinastia artàxida armènia, va aconseguir derrotar amb facilitat a Artavasdes. Artaxes tenia el suport part i va recuperar Armènia l'any 33 aC. Va fer presoner al rei de l'Atropatene. Algun temps després el va alliberar i després de la batalla d'Àccium, Octavi li va tornar a seva filla Iotape, la dona d'Alexandre Hèlios. Dió Cassi diu que Octavi August el va fer rei d'Armènia Menor.[4][1]

Va morir aproximadament l'any 20 aC quan tenia uns 39 anys, i sembla que va morir a Roma.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Toumanoff, Cyril. Les dynasties de la Caucasie Chrétienne : de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : tables généalogiques et chronologiques. Roma: [S.n.], 1990, p. 96-97. 
  2. 2,0 2,1 Plutarc. Vides paral·leles: Marc Antoni, XXXVIII, 40
  3. Cassi Dió. Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XLIX, 40, 2
  4. Cassi Dió. Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XLIX, 44, 1-4