Atròpat

Atròpat (aturpat = portador del foc o protegit pel foc, en avesta Atərəpāta) fou un general i sàtrapa persa, i després sàtrapa per compte d'Alexandre el Gran per esdevenir finalment rei de la part nord-oest de la Mèdia que del seu nom es va dir Mèdia Atropatene o simplement Atropatene.

Atròpat

Biografia
Naixement	segle IV aC
Mort	p. segle IV aC
Sàtrapa
Activitat
Ocupació	governador
Carrera militar
Conflicte	Batalla de Gaugamela

Membre d'una noble família mazdaista, el seu nom vol dir "el que porta el foc". Abans del 331 aC havia estat ja nomenat sàtrapa de Mèdia. Va participar en la batalla de Gaugamela l'1 d'octubre del 331 aC al front dels cadusis (cadusii), albans (albani) i saces (sacesinae). El rei Darius III es va refugiar l'hivern del 331 al 330 aC a Ecbàtana, capital de la Mèdia on amb ajut d'Atròpat va intentar reclutar un nou exèrcit, però no ho havia aconseguit quan va aparèixer allí Alexandre el juny del 330 aC. Darius va fugir i Atròpat va fer submissió a Alexandre, que el va confirmar com a sàtrapa de èdia, satrapia que havia donat a Oxidates i que li va prendre.

Atròpat fou lleial i quan Parmenió fou assassinat a Ecbàtana va dominar la situació. El 324 aC un tal Bariaxes, rebel que deia ser rei dels medes i perses, fou detingut per Atròpat, que el va entregar a Alexandre a Pasàrgada.

Poc després Atròpat va anar a Susa amb Alexandre i la seva filla es va casar amb Perdicas d'Orèstia. L'hivern del 324 al 323 aC va allotjar Alexandre a Ecbàtana i li va oferir cent dones soldats. Allí va morir Hephaesteion, amic íntim d'Alexandre, poc després d'arribar.

Al 323 aC va morir Alexandre i el 320 aC a la Conferència de Triparadisos la Mèdia fou dividida: la part sud pel general macedoni Pitó i la part nord per Atròpat. No va participar en les guerres subsegüents i es creu que es va dedicar a restaurar el mazdeisme, que havia estat perseguit al temps d'Alexandre i que per això el seu nom es va donar al país.