Antíoc XII Dionisi

Antíoc XII Dionisi Epifanes, Filopator o Cal·línic (en llatí Antiochus Dionysus, en grec antic Ἀντίοχος Διόνυσος Ἐπιφανής Φιλοπάτωρ Καλλίνικος) fou rei selèucida del 87 aC al 84 aC.

Infotaula de personaAntíoc XII Dionisi
Antiochos XII.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mort84 aC Modifica el valor a Wikidata
Rei Selèucida
87 aC – 82 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaImperi Selèucida Modifica el valor a Wikidata
ParesAntíoc VIII Grypos Modifica el valor a Wikidata i Cleòpatra Trifene Modifica el valor a Wikidata
GermansFelip I Filadelf, Seleuc VI Epífanes, Antíoc XI Epífanes, Demetri III Eucàros i Laodice VII Thea Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'Antíoc VIII Grypos, a la mort del qual el 96 aC es va declarar, junt amb tres germans més, a favor de què regnés un cinquè germà (el gran), Seleuc VI Epifanes. Al morir Seleuc VI durant una revolta popular a Mopsuèstia l'any 95 aC, el seu germà Demetri III Eucàros va assolir la corona, i va associar als seus germans Felip I Filadelf i Antíoc XI Epifanes Filadelf (que potser eren bessons) deixant fora al germà més petit. El 88 aC al ser derrotat i empresonat Demetri III pel seu germà Felip I, Antíoc XII va recollir la successió a Damasc. El 87 aC va arribar a un acord amb el seu germà i des de llavors va governar la regió de Damasc, i va tenir el suport d'Egipte. Es va enfrontar amb els macabeus i els nabateus, i va morir amb lluita contra aquests darrers el 84 aC. L'exèrcit es va retirar desorganitzadament i la major part dels soldats van morir al desert. Els nabateus van ocupar Damasc amb el seu rei Aretes III Filohel·len al davant.[1]

ReferènciesModifica

  1. Antiochus XII a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 200
Precedit per:
Demetri III Eucàros
Imperi Selèucida Succeït per:
Tigranes II d'Armènia