Felip I Filadelf

Felip I Filadelf (en grec antic Φίλιππος Φιλάδελφος) fou rei selèucida de l'any 95 aC al 83 aC.

Infotaula de personaFelip I Filadelf
Philippus Philadelphus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement125 aC Modifica el valor a Wikidata
Imperi Selèucida Modifica el valor a Wikidata
Mort83 aC Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Rei Selèucida
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaImperi Selèucida Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip II Philoromaeus Modifica el valor a Wikidata
ParesAntíoc VIII Grypos Modifica el valor a Wikidata i Cleòpatra Trifene Modifica el valor a Wikidata
GermansSeleuc VI Epífanes, Antíoc XI Epífanes, Antíoc XII Dionisi i Demetri III Eucàros Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'Antíoc VIII Grypos, a la mort del qual el 96 aC es va declarar, junt amb tres germans més, a favor de que regnés un cinquè germà (el gran), Seleuc VI Epifanes. Al morir Seleuc VI durant una revolta popular a Mopsuètia l'any 95 aC, el seu germà Demetri III Eucàros va assolir la corona, i va associar al regne als seus germans Felip i Antíoc XI Epífanes Fiiladelf (que potser eren bessons). Els tres germans van obtenir l'ajut de Ptolemeu IX Làtir. El 92 aC Felip I va participar en l'atac de Demetri III contra Antioquia, rebutjat per Antíoc X Eusebios i on va morir Antíoc XI.

L'any següent, 91 aC o potser el 90 aC un nou atac a Antioquia va reeixir, i Felip va establir allí la seva cort mentre Demetri era a Damasc on havia entrat amb ajut de Ptolemeu Làtir, i havia donat suport al seu germà. Antíoc X només va conservar algun territoris al Líban.

Aviat van esclatar diferències entre Demetri III i el seu germà Felip I. Demetri III va planejar eliminar al seu rival, que se'n va assabentar i va concertar aliances amb l'Imperi Part i els nabateus, a més de tenir el suport del tirà Estrató de Beroea.

El 88 aC, amb el suport d'un gran exèrcit part dirigit pel general Mitridates, va derrotar a Demetri III que va ser empresonat. El 87 aC va haver de compatir el govern del territori amb el seu germà petit Antíoc XII Dyonisos (Antíoc el menor) que havia recollit la successió de Demetri III a Damasc, i part de Celesíria. El 84 aC la Commagena (país de Samòsata) va reconèixer la sobirania de Tigranes II d'Armènia. El mateix any Tigranes va començar la conquesta de Síria, en plena descomposició després de la mort d'Antíoc XII l'any 84 aC, i on els caps àrabs havien assolit el poder en alguns llocs (els nabateus fins a Damasc, el xeic Sampsikermaos a Emesa, i d'altres a les viles mes a l'interior), i a Antioquia, Selèucia de Piera i algun altra ciutat s'havia proclamat la república. Un partit del país va cridar a Tigranes i aquest no s'ho va pensar i va enviar al seu exèrcit a Síria. El rei selèucida Filip es va refugiar a Cilícia, i es creu que va ser perseguit, capturat i executat per Tigranes potser l'any 83 aC. Cilícia i les regions adjacents van quedar sotmeses a Armènia aquell any 83 aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. Philippus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 288



Precedit per:
Demetri III Eucàros
Imperi Selèucida Succeït per:
Tigranes II d'Armènia