Anticicló

zona d'altes pressions
(S'ha redirigit des de: Anticiclons)

Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques. És el terme oposat a cicló (nucli de baixes pressions atmosfèriques). L'anticicló es tracta d'un fenomen meteorològic que es pot definir com una circulació de vents a gran escala al voltant d'una regió central d'altes pressions atmosfèriques, que, per la força de Coriolis, gira en sentit horari (dextrògir) en l'hemisferi nord i en sentit antihorari (levogir) en l'hemisferi sud.[1] En un anticicló la pressió atmosfèrica (corregida a nivell del mar) és superior a la de l'aire que l'envolta. L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera, produint-se un fenomen anomenat subsidència que limita la formació de núvols.

Anàlisi de superfície als Estats Units del 21 d'octubre de 2006.

En els mapes meteorològics en català les altes pressions es mostren amb una A (una H en anglès i alemany, per exemple).[2]

Els efectes en els anticiclons sobre la superfície de la Terra inclouen cels clars com també aire més fred i sec. La boira també es pot formar a partir de la nit dins d'una zona d'altes pressions.[cal citació]

La pressió a la part central de l'anticicló varia normalment entre 1.020 i 1.030 mil·libars al nivell del mar però a les regions polars pot arribar a ser de 1.050 a 1.080 milibars.[cal citació]

Els anticiclons de l'hemisferi nord,quan el seu moviment és cap al nord, a l'hivern, donen lloc a períodes de fred més intens de l'habitual, i cel clar, sense núvols, i per tant sense precipitacions, com passa amb l'anticicló de Sibèria. Els anticiclons de l'hemisferi nord, quan el seu moviment és en sentit sud, donen, a l'hivern, temps temperat, i a l'estiu, calent i sec.[cal citació]

Als oceans, motivat per la baixa fricció, el vent segueix exactament les isòbares i per tant els anticiclons oceànics són molt estables (com per exemple l'anticicló de les Açores).[cal citació]

Els sistemes de la troposfera mitjana com els de l'alta subtropical, desvia els ciclons tropicals al voltant de la seva periferia i causa una inversió tèrmica que inhibeix la convecció lliure prop del seu centre i crea calitja a sota de la seva base. Els anticiclons en l'aire es poden formar dins de nuclis de baixes pressions calents, com els ciclons tropicals, degut a l'aire fred descendent des de la part de darrere de canals superiors, com els anticiclons polars, o des d'enfonsaments a gran escala, com l'alta subtropical.[cal citació]

Tipus d'anticiclons[cal citació] modifica

  • Un anticicló tèrmic es forma pel descens d'una massa d'aire a causa del fet que està més freda que l'entorn. Es produeix quan l'aire davalla per refredament, augmenta la pressió atmosfèrica, i la pèrdua de temperatura és més gran en les capes baixes que en les altes, provocant una inversió tèrmica.
  • Un anticicló dinàmic es forma per la davallada d'una massa d'aire a causa del fet que és empesa cap a la superfície de la Terra per l'advecció en alçada de masses d'aire que la desplacen del lloc en què es troba. Origina temps sec, assolellat i calorós. L'anticicló es caracteritza per la seva pressió atmosfèrica que és superior a la de l'aire proper, això produeix un efecte expansiu en aquesta zona.
  • Anticicló mòbil: Es formen entre dues depressions producte de l'efusió d'aire fred són molt petits i porten vents forts, es desfan ràpid i la millora del temps és d'un o dos dies com a màxim.

Formació i estructura modifica

 
Circulació ciclònica i anticiclònica en l'hemisferi nord i el seu moviment vertical

Els anticiclons es formen degut al moviment cap avall dins la troposfera, que és la capa de l'atmosfera on tenen lloc els fenòmens meteorològics. L'alta subtropical es forma gràcies a la cèl·lula de Hadley.[cal citació]

El vent flueix des de zones amb altes pressions fins a les de baixa pressió.[3] Això es deu a la diferència de densitat entre les dues masses d'aire. L'aire fred o sec és més dens que el càlid o humit la massa d'aire més densa flueix cap a les més càlides i humides. El vent serà més fort a mesura que augmenti la diferència de pressions.[4] Una anàlisi de l'equilibri de les forces a l'origin dels vents mostra que una curvatura anticiclònica de la trajectòria afavoreix els vents més forts cosa que vol dir que els vents al voltant d'un anticicló són més forts que els que surten del càlcul del vent geostròfic. La força horitzontal de pressió és el principal motor del vent en l'atmosfera lliure i s'observen generalment un cinturó de vents moderats o forts a la perifèria dels anticiclons però que són febles a la zona central.[5]

Temps associat[cal citació] modifica

Els anticiclons aporten l'anomenat “bon temps” amb cels clars, ja que el moviment de l'aire és cap a baix (subsidència). Aquesta dinàmica atmosfèrica és perquè en les mitjanes altituds l'aire s'escalfa perquè pateix una compressió adiabàtica i esdevé relativament càlid i sec i per tant sense núvols. Segons el desplaçament de l'anticicló la seva capa inferior es pot escalfar o refredar localment en funció de la radiació tèrmica que hi entra o hi surt El balanç tèrmic al sòl depèn de la radiació solar, de la radiació tèrmica que surt del terreny i de la natura del sòl o de l'oceà. Les capes inferiors de l'anticicló poden també absorbir, per evaporació, de l'aigua que prové del sòls o dels oceans afavorint aleshores la formació de cúmuls o d'una capa d'estratocúmuls seguida d'un reescalfament solar. A la nit, ja que el balanç tèrmic prop del sòl és fortament negatiu, el refredament de la capa de l'anticicló pot fer la rosada. si els vent és suau com sol passar al centre de l'anticicló

Climatologia modifica

En la zona de latitud entre 30 i 35 graus nord els anticiclons hi són més o menys permanents. Aquesta és la part descendent de la circulació atmosfèrica. En efecte, prop de l'equador, on la força de Coriolis és bastant feble, s'estableix una circulació directa de l'aire. En els baixos nivells de l'atmosfera la diferència de temperatures entre l'equador i les zones de més al nord, menys reescalfades, dona lloc a la zona de convergència intertropical on l'aire més calent s'alça a causa de la convergència i del principi d'Arquimedes. A continuació aquest aire es refreda en altitud i davalla més al nord o al sud.[cal citació]

Això dona climatològicament un clima sec a aquestes latituds anticiclòniques i es troben la major part dels deserts. Regionalment es parla de l'Anticicló de les Bermudes que és el mateix que l'anticicló de les Açores, i de l'anticicló del Pacífic a l'oest de Califòrnia.[cal citació]

A les regions àrtiques també hi ha anticiclons de llarga durada ja sia a Sibèria, l'àrtic canadenc o Alaska, on l'aire molt fred a l'hivern, degut a la nit àrtica, forma una capa d'aire molt densa en superfície i els anticiclons poden perdurar més d'un més al mateix lloc. A Sibèria els anticiclons són més importants i duradors que al nord d'Amèrica.[6] L'aire àrtic aquest en arribar a zones més meridionals i trobar-se amb aire humit pot donar lloc a importants precipitacions. Per exemple això passa amb l'aire fred siberià quan es troba amb l'aire calent i humid de l'Índia. (monsó d'hivern).[cal citació]

Importància en el monsó global modifica

Quan l'alta subtropical del Pacífic nord-oest és més forta que la normal porta a un monsó humit a Àsia.[7] La posició de l'alta subtropical afecta els Estats Units.[8] Quan l'alta subtropical es troba força més al nord cap les fronteres dels estats que formen les “quatre cantonades” les tempestes del monsó es pot estendre fins dins d'Arizona. I quan està més cap al sud hi ha secada trencant el règim del monsó.[9]

Versions extraterrestres[cal citació] modifica

Al planeta Júpiter, n'hi ha dos exemples la Gran Taca Vermella i el format més recent Oval BA. A Júpiter no intervé l'aigua en la formació d'anticiclons sinó que són petites tempestes que s'ajunten. Una altra teoria diu que es tractaria de gasos calents que creixen en una columna de gasos més freds, creant un vòrtex. Aquest és el cas de la taca d'Anne al planeta Saturn i de la Gran Taca Fosca del planeta Neptú. També al planeta Venus s'han trobat anticiclons prop dels pols.

Referències modifica

  1. «Glossary: Anticyclone». National Weather Service. [Consulta: 19 gener 2010].
  2. Keith C. Heidorn (2005). Weather's Highs and Lows: Part 1 The High. The Weather Doctor. Retrieved on 2009-02-16
  3. BWEA (2007). Education and Careers: What is wind? Arxivat 2011-03-04 a Wayback Machine. British Wind Energy Association. Retrieved on 2009-02-16.
  4. JetStream (2008). Origin of Wind. Arxivat 2009-03-24 a Wayback Machine. National Weather Service Southern Region Headquarters. Retrieved on 2009-02-16.
  5. «Anticylone». Comprendre la météo. Météo-France. Arxivat de l'original el 2009-08-22. [Consulta: 24 octubre 2009]. (francès)
  6. Sturges, W. T.. Pollution of the Arctic Atmosphere. Springer, 1991, p. 23. ISBN 978-1-85166-619-5. 
  7. C.-P. Chang, Yongsheng Zhang, and Tim Li (1999). Interannual and Interdecadal Variations of the East Asian Summer Monsoon and Tropical Pacific SSTs. Part I: Roles of the Subtropical Ridge.[Enllaç no actiu] Journal of Climate: pp. 4310–4325. Retrieved on 2007-02-11.
  8. Arizona State University (2009). Basics of the Arizona Monsoon & Desert Meteorology. Arxivat 2009-05-31 a Wayback Machine. Retrieved on 2007-02-11.
  9. David K. Adams (2009). Review of Variability in the North American Monsoon. United States Geological Survey. Retrieved on 2007-02-11.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anticicló