Antifelos
Antifelos (en grec antic: Ἀντίφελλος) fou una ciutat que actuava com a port de Felos a Lícia. És al centre d'una badia de la costa sud d'aquesta zona. Francis Beaufort, el descobridor d'aquest antic emplaçament, donà el nom contemporani de Vathí a la badia al centre de la qual es troba Antifelos.[1][2]
| ||||
| Tipus | Ciutat i ciutat antiga  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província d'Antalya (Turquia) | |||
| ||||
Plini el Vell diu que el seu nom antic, és a dir, anterior a l'arribada dels grecs, era Habessus; aquest autor destaca la qualitat de les seues esponges. Estrabó (14.3.7) situa correctament Antifelos al continent.[3][4]
De l'assentament lici quedaren tombes al vessant del turó, entre les quals hi ha un sarcòfag sobre una base elevada amb una llarga inscripció en «lici B», que hui se sol identificar com mili, un dialecte del lici. Hi ha inscripcions del s. IV ae en lici. El lloc rep el nom d'Antifelos per primera volta en inscripcions gregues del mateix segle. Una inscripció copiada per Charles Fellows el 1840 conté l'etnònim ΑΝΤΙΦΕΛΛΕΙΤΟΥ. El petit teatre hel·lenístic que mira sobre la mar s'ha conservat complet, tret del prosceni.[1][5]
Com Felos perdé importància durant el període hel·lenístic, Antifelos cresqué fins a ser la ciutat més gran de la zona. Les monedes d'Antifelos de l'època imperial romana duen la llegenda ΑΝΤΙΦΕΛΛΕΙΤΩΝ.[1]
El lloc és hui dia el municipi de Kas, Turquia. Abans de l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia de 1922-23 es deia Andifili i al segle xviii Andifelos.[1][6]
Antifelos, abandonat el 1828 i repoblat en les dècades següents, es feu conegut a mitjan s. XIX per a científics i viatgers. Fellows el 1841 en publicà dibuixos de restes de sarcòfags i portes de tombes, i hi ha un plànol d'Antifelos en el llibre de Thomas Spratt Travels in Lycia, Milyas, and the Cibyratis de 1847.[7][8]
Diòcesi modifica
La diòcesi d'Antifelos fou sufragània de la seu episcolpal de Mira, la capital de la província romana de Lícia. El seu bisbe Teodor participà en el concili de Calcedònia al 451. També assistí al sínode provincial que hi hagué referit a l'assassinat de Proteri d'Alexandria.[9][10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bryce, Trevor. «Antiphellus». A: The Routledge Handbook of the Peoples and Places of Ancient Western Asia: From the Early Bronze Age to the Fall of the Persian Empire. Routledge, 2009. ISBN 9780415394857. OCLC 289096010.
- ↑ Beaufort, Francis. Karamania, or a Brief Description of the South Coast of Asia Minor, and of the Remains of Antiquity, 1818, p. 13.
- ↑ Plinio, Historia natural 5.100: «Antiphellos quae quondam Habessus; atque in recessu Phellus; deinde Pyrrha itemque Xanthus…».
- ↑ Plinio 5.131.
- ↑ Fellows, An Account of Discoveries in Lycia 1841:186, citado en William Smith, ed. Dictionary of Greek and Roman Geography: “Antiphellus”. (Londres: John Murray) 1854-57.
- ↑ Murray’s Handbook for Travellers in Turkey 3rd ed. 1854:258 “Antiphellus”.
- ↑ The New Monthly Magazine and Universal Register 1828, part II:316-19 “The vestiges of this ancient city are now deserted… a few miserable huts…”
- ↑ Murray's Handbook: «The road to Antiphellus lies through magnificent mountain scenery, with infinite variety of view in all directions; the mountain plain of Arvalah has a sarcophagus and wall at the S. extremity. The descent of 7 m. upon Antiphellus is by a broad and good road…»
- ↑ Michel Lequien, Oriens christianus in quatuor Patriarchatus digestus, París 1740, Vol. I, coll. 985-986
- ↑ Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, p. 450