Antitankgracht

Canal de defensa antitanc a Bèlgica

L'Antitankgracht també anomenat Antitankkanaal (en català: canal antitancs) és un canal de Bèlgica no navegable de 29,86 km entre l'Escalda a Berendrecht i el canal Albert a Oelegem vora de la ciutat d'Anvers. Fa part de la posició fortificada d'Anvers, construïda des de l'any 1859 i eixamplada fins al 1940.

Infotaula de geografia físicaAntitankgracht
Canal antitancs
Antitankgracht 002.jpg
Bùnquer i resclosa a Kapellen Modifica el valor a Wikidata
TipusAnti-tank wall (en) Tradueix i anti-tank trench (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMTno navegable
Inici
Entitat territorial administrativaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióL'Escalda a Berendrecht
Final
Entitat territorial administrativaRanst (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEl Canal Albert a Oelegem
DesembocaduraCanal Albert Modifica el valor a Wikidata
51° 20′ 07″ N, 4° 20′ 07″ E / 51.3353°N,4.3353°E / 51.3353; 4.3353Coord.: 51° 20′ 07″ N, 4° 20′ 07″ E / 51.3353°N,4.3353°E / 51.3353; 4.3353
51° 12′ 25″ N, 4° 36′ 53″ E / 51.2069°N,4.6147°E / 51.2069; 4.6147
Dades i xifres
Dimensions29,86 (longitud) km
Desnivell13
Activitat
Construcció1937-1939
Creació1939/40
Búnquer de guaita

Geografia i històriaModifica

El canal ample i pregon hauria hagut d'impedir el camí als tancs. Es va construir de 1937 a 1939, una execució tardana del pla de defensa del general Émile Galet.[1] Desembocava a l'Escalda però va escurçar-se una mica i ara desemboca en un rec de desguàs. El canal té un desnivell de 13 m. Per a mantenir el nivell de l'aigua, el canal va dividir-se en quaranta-cinc sectors, separats per sifons o rescloses fortificades amb búnquers. Tot i no ésser navegable, la gestió del canal depèn del servei de les vies navegables de l'administració de la regió flamenca.

El canal connecta els forts de Stabroek, Ertbrand, Brasschaat, 's Gravenwezel, Schilde i Oelegem

AvuiModifica

A la Segona Guerra Mundial, durant la campanya de divuit dies que va començar el 10 de maig 1940, el canal no va gaire ser eficaç contra la invasió militar dels alemanys. En perdre qualsevol funció militar, el canal va esdevenir un biòtop molt interessant. Tot i parlar de protecció, moltes rescloses i infraestructures no funcionen bé per falta de manteniment. Això condueix a variacions molts grans del nivell de l'aigua i crea condicions massa inestables per a la flora i la fauna. S'utilitza també com abocador il·legal de deixalles i de plantes i animals exòtics que amenacen les espècies indígenes. Per manca de pla general de restauració, el futur del canal durant molt de temps va quedar molt insegur. El 1993 el govern de Flandes va llistar el canal com a paisatge protegit i els forts com a monuments.[2] A poc a poc comença la seva rehabilitació, i se cerca un equilibri entre la protecció de la natura i la recreació sostenible, al «paisatge protegit més llarg de Flandes». També el camí a la riba s'integrara en la xarxa de vies per a vianants lents.[3]

ReferènciesModifica

  1. «De tot standkoming van de antitank-gracht. (La realització del canal antitank)» (en neerlandès). Het Kamp van Brasschaat. [Consulta: 23 setembre del 2014].
  2. Lombaerde, Piet. Antwerpen versterkt 2. Visievorming over heraanleg en hergebruik van omwallingen, forten en fortengordels (La fortificació d'Anvers 2: una visió sobre la reforma i la reutilització de les fortificacions i fossats. (en neerlandès). Brussel·les: ASP-VUBpress, 2011, p. 200. ISBN 9789054879336. 
  3. «l Antitankgracht» (en neerlandès). Servei de turisme de la Província d'Anvers, 2014. [Consulta: 23 setembre del 2014].