Antoine Coypel

pintor francès

Antoine Coypel (1661 - 1722) va ser un pintor barroc francès, nascut i mort a París.

Infotaula de personaAntoine Coypel
Antoine Coypel - Self-portrait (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1661 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1722 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Germain l'Auxerrois (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Primer pintor del Rei
1716 – 1722 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, decorador, gravador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNoël Coypel Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FillsCharles Antoine Coypel Modifica el valor a Wikidata
PareNoël Coypel Modifica el valor a Wikidata
GermansNoël Nicolas Coypel Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrançois Dumont (cunyat)
Edme Dumont (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 104092127 Modifica el valor a Wikidata
Demòcrit, 1692, oli sobre llenç (69 × 75 cm), Museu del Louvre.
Susana acusada d'adulteri, 1695 - 1696, oli sobre llenç (149 × 204 cm), Museu del Prado.

Biografia i obraModifica

Membre d'una família d'artistes, va ser fill de Noël Coypel, amb qui es va formar. Amb només onze anys va acompanyar al seu pare quan aquest va ser nomenat director de l'Acadèmia francesa a Roma, donant aviat mostres de la seva capacitació per a la pintura i rebent les lloances de Gianlorenzo Bernini. Va passar tres anys a Roma i un més al nord d'Itàlia, estudiant la pintura de Correggio i els mestres venecians, abans de tornar a França el 1676.

L'encreuament d'aquelles influències rebudes a Itàlia amb l'academicisme imperant a França, a l'estil classicista de Nicolas Poussin, farà de Coypel un pintor eclèctic, encara que sempre amb certa tendència al colorisme, com s'adverteix en Lluís XIV descansant després de la pau de Nimega, composició al·legòrica típica de l'època presentada en 1681 amb motiu de la seva acceptació en la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura.

Aquesta inclinació al colorisme li portarà en la dècada de 1690 a aproximar-se a l'obra de Rubens, de la qual el Demòcrit de 1692 (Museu del Louvre) és, en opinió d'Anthony Blunt, poc més que un «pastiche».

Protegit del Gran Delfí i del seu fill el duc de Chartres, en 1700 va intervenir en la decoració del Castell de Meudon amb una sèrie de panells dedicats a la història de Cupido i Psique. Amb el mateix estil teatral, però donant l'esquena a Rubens per apropar-se al barroc romà de Baciccio, va pintar en 1708 el sostre de la Capella del Palau de Versalles, la més plenament barroca de les decoracions franceses de l'època, juntament amb la del desaparegut Palais Royal que ell mateix va executar per encàrrec del duc Felip d'Orleáns entre 1701 i 1718, amb escenes de la història d'Enees.

El Museu del Prado de Madrid conserva una monumental i colorista Susanna acusada davant el tribunal de la seva mà, molt representativa del seu estil i considerada una de les seves obres més importants.

BibliografiaModifica

  • Blunt, Anthony, Arte y arquitectura en Francia 1500-1700, Madrid, Cátedra, 1977, págs. 400-404, ISBN 84-376-0106-1

Enllaços externsModifica